!--akiadsense-->
Avui tothom sap què es un snack-bar i a Terrassa en tenim per donar i per vendre. Però a mitjans del segle XX de ben segur que si se’ls hagués preguntat als egarencs no ho haurien tingut tan clar. I per quina raó? Doncs perquè no existien, i només fa uns seixanta anys. Ens en fan cinc cèntims a Records de Terrassa.
Vaig tenir l’ocasió de parlar amb Juli Soler i Lobo, cèlebre cuiner terrassenc que segurament coneixereu per la seva vinculació professional amb en Ferràn Adrià i el famós Bulli.
El record que em va explicar té a veure amb que el seu oncle, en Josep Antoni Lobo, va ser qui es va quedar amb el que havia estat l’antic cafè Las Víctimas”de la plaça vella (llavors plaça d’Espanya).
El seu oncle feia poc que havia arribat d’un viatge als EUA, i concretament de las Vegas, on havia vist l’èxit que tenien els establiments anomenats Snack-Bar, i va decidir que quan arribés a la ciutat egarenca n’obriria un d’igual.
Per això li va caviar el nom al café i li va posar Las Vegas, i segurament recordareu la barra baixa que hi havia al fons i que servia perquè els clients hi pugessin menjar asseguts als tamborets.
Aquest va ser el primer snack-bar de Terrassa on se servien esmorzars, dinars i sopars. Ell encara recorda que anava a ajudar a l’oncle, fet que sens dubte va influir molt en la seva vocació professional. Després va ser, i durant molts anys, el Grinzing.
