Fins a final del segle XIX, el Torrent del Batlle marcava el límit dels termes de Terrassa i de Sant Pere. A l’oest hi havia els conreus de ca n’Aurell i, a l’est, l’incipient barri terrassenc de la riera del Palau.
L’origen es trobava al cor de la serra de les Aimerigues, prop de Can Cardús de les Orioles. Entrava a la part baixa del barri de can Boada del Pi, seguint la línia que marca el carrer del torrent del Batlle, que té en una banda l’Institut Nicolau Copèrnic i a l’altra banda l’escola bressol l’Espígol.
Passat el transvasament trobem el clot que forma la plaça de Josep Pla, que era part del torrent. Entrava al barri de Ca n’Aurell tot creuant el ferrocarril per on ara hi ha el pas soterrat del carrer de Beethoven, enfilava aquest carrer fins arribar a la cruïlla amb el carrer del Catorze d’Abril; resseguint entre l’illa de cases, fins a reunir-se amb el torrent de Can Boada. En primer terme, la llera del torrent.
Continuava fins arribar a la plaça del Doctor Zamenhof, on lliscava al darrere de la finca de la masia Freixa (l’actual parc de Sant Jordi). L’indret on ara hi ha l’amfiteatre, dins del parc esmentat, és l’únic tram del torrent del Batlle que actualment es pot contemplar dins del casc urbà.
Fa tres segles, aquest tram era conegut com torrent del mas Romagós. Després de deixar el parc, continuava el seu curs per l’actual carrer de Pi i Maragall, fins arribar a la confluència amb el carrer de Faraday, a l’altura de l’església de la Sagrada Família. La cripta d’aquest temple està construïda sobre el llit del torrent; per això de vegades en brolla aigua o hi apareix força humitat, procedent dels corrents subterranis de l’antic torrent.
El curs continuava cap al sud, tot resseguint el carrer de Faraday, fins arribar a la plaça de Baltasar Ragon. El pavelló de l’equip Sferic i la fàbrica de La Magdalena es van construir aprofitant el llit del torrent. Passada la carretera de Martorell, cap als anys cinquanta encara es podia contemplar, arran de carretera, les restes del torrent, del qual es va aprofitar l’areny per fer-hi un camp de futbol reduït, que va veure néixer el club de futbol Els Kubales.
Al seu costat, també aprofitant-lo, l’any 1932 es va construir la primera piscina del Club Natació Terrassa, l’anomenada piscina vella. El torrent acabava el seu curs seguint el carrer d’Edison, i arribava a entroncar-se amb el de Ca n’Aurell (que actualment ha estat absorbit pel transvasament a cel obert), a l’altura de l’avinguda de Joaquim de Sagrera. Documents del segle XVII ens en descriuen el tram inicial com a torrent del mas de les Orioles.
