El 1609, la Universitat de la Vila de Terrassa va iniciar les gestions al Bisbat de Barcelona per aconseguir que un ordre religiosa s’instal·lés a la vila. Van fructificar les converses amb els franciscans. El mateix any es va produir la donació, per part del pagès Pere Riera, d’uns terrenys a la riba del torrent de Vallparadís, per a construir-hi un convent. La primera pedra es va col·locar el 22 de setembre de 1609. La construcció es va efectuar en un temps rècord. El conjunt es va consagrar l’1 de febrer de 1612. Inicialment estava format per una comunitat de 28 frares franciscans.
El convent seguia el model d’altres construccions franciscanes. Comptava amb l’església, la sagristia, el claustre amb un pou-cisterna per recollir l’aigua de la pluja, les cel·les, el refectori, la cuina, el rebost, el celler, la biblioteca, l’horta, els camps de conreu i una fàbrica de sargils, que proveïa les comunitats franciscanes de Catalunya. El conjunt es completava amb un porxo i un espai destinat a porteria.
A causa de la desamortització del ministre Mendizabal (1835) es va desallotjar el convent de Sant Francesc i es va cedir a l’Ajuntament el 1837. S’hi van instal·lar establiments de beneficència i d’instrucció pública. Les terres de conreu del convent es van arrendar. Els hereus de Pere Riera van reclamar la propietat. Aquest conflicte va finalitzar el 1863-64 amb la venda de l’edifici a l’Ajuntament.
El convent va patir al llarg del segle XIX un seguit de transformacions, enderrocs i noves construccions derivades de les noves funcions (beneficència, escoles, …). Del 1840 al 1907 es va construir un nou pis a la zona del claustre.
El 1869 es va produir el trasllat de l’Hospital de Sant Llàtzer, amb les monges carmelites fent tasques d’ensenyament, cura dels malalts i refugi per a asilats des de 1880. Aquest hospital es va constituir com a Hospital Casa de la Caritat de Sant Llàtzer. L’any 1874, l’escola primària es va traslladar a un altre local arrendat per l’ajuntament.
Enderroc de la sagristia
El 1855 es va enderrocar la sagristia i es va construir el Dipòsit Carcelari Provincial, obra de José Villar. Entre 1858 i 1862 la fàbrica de sargils es va utilitzar com a quartes de la Guàrdia Civil i es va enderrocar el 1868. En un espai no construït es va projectar la torre de la mina pública d’aigües, obra de Joan Baptista Feu i Puig.
A inicis del segle XX es va construir un edifici annex, la residència del rector.
D’aquest període destaquen les obres d’ampliació projectades per Lluís Muncunill (1906), que van permetre aixecar un nou edifici, posteriorment conegut com la Clínica del Remei (1907) especialitzada en cirurgia, obstetrícia i pediatria; també va fer l’edifici del Seguro Terrassense i va iniciar les obres d’un edifici aïllat, el Pavelló de Tuberculosos avançats “Victòria Eugènia”.
A petició de l’Ajuntament, l’Hospital es va convertir en Hospital Militar per ingressar malalts i ferits procedents del front de guerra civil. Després, l’Hospital Casa de la Caritat de Sant Llàtzer es va classificar com a establiment de beneficència particular, amb l’Ajuntament com a Patronat de la Institució. El 1948 es va instal·lar el dispensari mèdic municipal, utilitzant el claustre com a magatzem.
La normalització de la situació de l’hospital es va assolir amb la reforma dels antics espais i la seva modernització, destacant les ampliacions del 1974 i 1975 i la construcció d’un cos a càrrec de Francesc Subirats i Anna Maria Torrella.
Després d’un període de desocupació, des del 1989, la part conservada de l’antic convent va ser rehabilitada per l’Ajuntament de Terrassa (Fundació Hospital de Sant Llàtzer). S’hi va realitzar una intervenció arqueològica que va posar al descobert les fases constructives de l’edifici.
Els elements de l’antic convent conservats en l’actualitat són: l’església, el claustre de planta quadrada i format per una planta baixa i dos pisos, i alguns espais del seu entorn.
Actualment, l’antic convent de Sant Francesc forma part d’un gran complex social, sanitari i educatiu, regit per la Fundació Hospital de Sant Llàtzer: amb l’hospital de malalts crònics, un centre sòcio-sanitari per a malalts terminals, convalescents i de llarga estada; l’Escola d’Infermeria, ubicada a l’antiga Clínica del Remei, el CAP Sant Llàtzer i un Hospital de Dia de Salut Mental; i el trasllat de l’Associació Alba (2002) amb un centre de dia per a drogodependents i una “unitat de crisi”, per a l’hospitalització.
Des de l’octubre de 2003, el claustre del convent de Sant Francesc és una secció del Museu de Terrassa que en gestiona la possibilitat de ser visitat.
