De carreró a epicentre dels bancs: 130 d’història del vial del mig

L'arribada del Tren de Baix va provocar en el carrer Major una de les transformacions urbanístiques més importants del Centre de la ciutat

El carrer Major, l'any 1890

El carrer Major, l’any 1890 | Fons Ragon-AMAT

El carrer principal o del mig de la vila medieval de Terrassa coincidia amb l’actual carrer Major però amb unes dimensions molt més reduïdes. Com recorda Joaquim Verdaguer en el seu blog, aquest connectava la Plaça amb el portal Major, ubicat a l’alçada de l’actual carrer Unió. En el segle XVII el carrer, en forta pendent, ja arribava a l’actual Portal de Sant Roc.

L’arribada del tren de Baix el 1917 va comporta un canvi urbanístic substancial al voler transforma el carrer Major en un vial adient d’una gran ciutat que donés vistositat a la sortida de la nova estació. Per començar es van enrunar de cases del carrer Major que hi havia davant de la estació, es a dir l’espai de l’actual plaça Clavé. L’ambiciós projecte pretenia una ampliació de casi 30 metres d’amplada. La pressió veïnal va provocar que l’arquitecte municipal apostés per l’enderroc de les cases des del carrer de la Unió fins a la plaça Vella.

No seria fins al 1928 que es portaria a terme la reforma d’ampliació urbanitzant-se amb parterres i alzines. Moltes entitat bancàries s’hi van establir passant a ser conegut com el «carrer del bancs». La urbanització actual amb el tram semipeatonal i l’entrada al pàrquing no es va dur a terme fins a finals del segle XX.

Eixamplement del carrer Major de Terrassa. Any 1926.

Eixamplement del carrer Major de Terrassa. Any 1926. | Fons Ragon-AMAT

Nou comentari