Un antic prostíbul de Terrassa va acabar convertit en caserna de la Policia Nacional -en realitat, llavors Policía Armada i de Tràfico, o simplement Policía Armada-,i posteriorment en escorxador. Ara, l’edifici, situat a la carretera de Montcada, i que sobresurt de la línia de la resta de construccions de la zona, es troba en venda. Hi ha algunes històries vinculades amb aquest espai que són força curioses. Quan va ser el quarter general dels grisos, sobrenom amb el què es coneixia la policia franquista durant la Dictadura del general Franco, pel color de l’uniforme. Si per alguna cosa va ser coneguda és per la seva duresa i formar part fonamental dels cossos repressius. La Policía Nacional s’ha reconegut sense massa problemes la seva hereva directa. El prostíbul s’anomenava Gurugú, i encara ningú sap per quina raó es va triar. És molt estrany, perquè si el busquem, trobem que és una muntanya del nord del Marroc on les tropes espanyoles les van passar magres per conquerir-les, l’any 1921. Històricament, a la ciutat, els prostíbuls són un tema poc estudiat, amb algun article a la revista Al Vent, una autèntica joia mentre va estar en funcionament.
Entre la gent que en té records, hi ha en Domènec (Mingo Ferran), ara jubilat i durant anys director del Museu de Terrassa. Recorda la famosa pintada que va aixecar rebombori: “Se fueron las madres y llegaron los hijos”. ” I com a escorxador de l’Avícola Lleonart, hi anàvem a comprar les caixes de croquetes a l’engròs per anar d’acampada. És un complex d’edificació que sempre m’ha cridat l’atenció i s’ha anat quedant sol com a reducte dels records de la generació dels anys 50-60.”
Després de la prohibició de les cases de prostitutes l’any 1956, va ser un dels dos bordells de Terrassa que van sobreviure, camuflats com a bar de barra americana. L’altre va ser el Buenos Aires, situat a la cantonada entre el carrer Bruc amb Severo Ochoa. L’edifici on s’ubicava el Gurugú no s’ha conservat. Santi Rius al seu blog Records de Terrassa ens fa cinc cèntims d’algunes anècdotes.
