MónTerrassa
Terrassa creix sota amenaça permanent d’epidèmies (1527-1579)

L’Arxiu de Terrassa ha obert un nou fil sobe història al seu perfil de twitter: “Una vila de creix sota amenaça permanent de les epidèmies (1527-1579)”.

El període que estudiem destacarà per ser un moment crucial per a la transformació de la vila medieval de Terrassa. Un privilegi reial de 1529 va permetre als vilatans de començar a construir fora muralles, atès el creixement poblacional.

L’Hospital, dedicat a malalts però també a pobres, també va ser novament reformat atès l’increment de demanada d’ús per culpa de les constants mortaldats. El 1527 es va refer el sostre.

Malgrat la voluntat d’expansió però, el 1530, de nou, el flagell de la pesta colpeig la vila. Es demana que les habitacions i cases on hi ha hagut malalts siguin netejades i escombrades a consciència, i que la roba es netegi amb profunditat per evitar més contagis.

El 1532, però, ja es va donar per finalitzada. Joan Brocart, que vam veure protegint malalts el 1520, fou la darrera víctima de la pesta de 1530 segurament per haver continuat la seva tasca humanitària. El 28 de maig es demanava permís a Barcelona per deixar entrar-hi terrassencs.

S’inicià tot seguit un període d’una certa estabilitat sanitària que es perllongà uns trenta anys. La vila aprofità per prendre grans decisions que van acabar provocant una transformació important en la seva configuració urbana. La vila medieval va deixar pas a la vila moderna.

El 1543 la majoria dels caps de casa de la vila i el terme de Terrassa acordaren la construcció d’una nova església parroquial a Terrassa. Les viscissituds i els problemes que per a gent gran i pels propis capellans significava anar a fer missa a Sant Pere, en fou la causa.

El 1555 s’acord iniciar la construcció d’un nou Hospital. Es va començar al lloc dit antigament l’Horta del Canyo, però que ara coneixem com a Mercat de la Independència. Entre 1555 i mitjans del segle XX, aquell espai fou ocupat pel nou Hospital dit de Sant Llàtzer.

L’antic Hospital del Sant Esperit quedà com a mera capella i al seu voltant s’amplià l’espai de cementiri. Gràcies als estudis fets sobre les restes trobades a les excavacions arqueològiques fetes entre 1993 i 1995 sabem com eren els antics terrassencs.

A la segona meitat del segle XVI els homes tenien una alçada mitjana de 1’64m, les dones de 1’52 m. L’esperança de vida al néixer era de 26 anys. Tanmateix, la majoria de morts trobats eren de la franja entre 30 i 40 anys. Només els homes arribaren a edats més avançades.

Una nova pesta el 1564 va aturar aquesta esbranzida transformadora. Durà entre els mesos de maig i juliol. Es va vigilar l’entrada d’apestats i es van tapiar les cases on hi havia hagut malalts.

El 14 de juliol de 1564 es donà per acabat el nou brot i la vila ho va celebrar fent misses amb Te Deum, gran ofici i processons. A la vegada es va tornar a demanar a Barcelona que permetés l’accés de terrassencs per a l’activitat comercial i de mercat.

La vila va reemprendre els grans projectes i finalment va decidir el 1574 iniciar les obres de la nova església del Sant Esperit fora de l’antic recinte de la vila, al seu emplaçament actual. Es van utilitzar les pedres de les antigues capelles del Sant Esperit i de Sant Fruitós.

El 1579, a més, s’inicià la construcció del pont de Sant Pere, que permetria millorar l’accessibilitat entre els vilatans, els habitants de l’antic poble, i les esglésies de Sant Pere. Terrassa millorava en connectivitat, la vila es feia gran.

Nou comentari

Comparteix