L’executiu ja ha marcat les fases a seguir per la desescalada post Covid. Cal dir que aquestes no seran d’aplicació de manera uniforme a tot el territori nacional, sinó que vindran marcades per províncies o unitats territorials, quina potestat de decisió recau sobre les diferents comunitats.
A l’àmbit del comerç que en aquests moments ens pertoca, començarà a entrar en joc dins de la fase denominada 1. Això que significa? I encara molt més important, quin escenari serà amb el que es trobarà el comerciant? En primer lloc, segons un estudi de perfil i d’hàbits de consumidor portat a terme per ESCODI (Escola Universitaria de Comerç i Distribució) i liderat pel professor Albert Vinyals, el client post COVID19 assegura voler reduir el seu volum habitual de compres. Per tant, després de quasi dos mesos de tenir les botigues tancades, ara el sector es podria trobar, a més a més, amb un possible canvi d’hàbits que comportaria una disminució en les vendes. En segon terme, aquest sector necessita liquiditat.
Per tant, hi ha necessitat de transformar tot l’estoc existent, en diners. Això pot significar “guerra de preus a través de descomptes”. Ja fa dies que els nostres correus s’omplen de newsletters de diferents marques on els conceptes més habituals són: “Transport gratis” “canvis i devolucions gratis” “descomptes fins al 50%”. Des de la basant acadèmica, sempre s’ha explicat que una estratègia basada en preus a llarg termini, no beneficia a ningú, i menys al petit comerç familiar. Sempre s’ha defensat que l’estratègia a seguir havia de ser la diferenciació, l’especialització, l’experiència en el punt de venda, la proximitat, etc…
És a dir, en aquests moments tenim un gran volum de comerços quina estratègia comercial està basada en els imputs anteriors. Però, no ens enganyem el que està per venir no serà una guerra de preus a llarg termini sinó a curt termini, i això sí que pot ser beneficiós per determinats agents.
Tots aquells que tinguin un nivell de solvència i de liquiditat fort i sanejat, podran fer front a aquesta embranzida que s’apropa, la resta “a verlas venir” ….el mercat econòmic, seguint la mà invisible d’Adam Smith, farà la seva funció i expulsarà irremeiablement a un nombre determinat d’actors. Diferents col·lectius (Cambra de Comerç de Barcelona, Comertia, Pimec, etc..) ja han alçat la veu perquè el període de rebaixes és reguli, però en aquests moments i legalment, hi ha via lliure.
En tercer lloc, la fase 1 comporta una sèrie de restriccions sota unes estrictes condicions de seguretat. Diferents companyies de roba ja han marcat la seva política al respecte. Per exemple, i tal com vàrem poder llegir en l’article d’Elisabet Escriche en Ara, Mango ha dissenyat, entre d’altres, un procediment d’actuació envers la roba que la clientela s’emprovi i la que li sigui retornada i/o canviada. Aquesta roba serà desinfectada i es guardarà en una bossa de plàstic durant 48 hores. Però fins a quin punt totes les nostres botigues de roba, calçat, accessoris personals, etc… tenen capacitat per portar-ho a terme? Me’n recordo, que ja en el curs 2017-18 va haver-hi una alumna d’ESCODI que va proposar la inclusió i implementació dels “provadors virtuals”. Ara qui ho tingui li representarà una eina de diferenciació i de valor afegit molt important.
El provador virtual o intel·ligent ofereix una experiència de compra completament diferent, més còmode, més ràpida i fàcil. El comprador no s’ha de treure la roba, només cal que trií a la pantalla el model, la talla i el color de la roba que desitja emprovar-se. En aquests moments, sens dubte, això facilitaria molt tot el procés de venda i el compliment de les diferents condicions higièniques i de seguretat.
En quart lloc, i lligat amb el punt anterior, ens hauríem de plantejar quin és el nivell d’implementació tecnològic dels nostres negocis? El sector del comerç, independentment del volum d’activitat, no ha de tenir por dels canvis, no ha de tenir por d’incloure les noves tecnologies en el seu punt de venda. Des d’aquest aspecte, són totalment recomanables les accions que des del departament d’Empresa, Comerç i Coneixement s’estan portant a terme. En el mes d’abril, dins el Butlletí del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, va posar a l’abast diferents eines (Manzaning, Beabloo, Onair shopping, Pleasepoint, …) per apropar tota una sèrie de solucions tecnològiques, unes molt adients per a les vendes online i altres molt útils per al moment de la reobertura de negocis 1 .
Per últim, comentar que el Comissari de Mercat Interior de la Comissió Europea, Thierry Breton, ja ha anunciat que el 10% del pla de recuperació de la UE anirà cap al sector automobilístic. I la pregunta a fer-se seria: Quin serà el percentatge destinat al sector comerç? Margarida López. Economista. Professora d’Escodi
