Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, ha participat en el ple extraodinari especial celebrat aquest divendres, un debat sobre l’estat de la ciutat.
Discurs íntegre
Il·lustríssim Sr. Alcalde, benvolgudes regidores, benvolguts regidors
Agrair-los la convocatòria d’aquest nou ple extraordinari. Com bé coneixen, l’entitat que tinc l’honor de presidir està compromesa en contribuir a la millora dels afers ciutadans i lògicament per la nostra raó de ser, ens centrem en els aspectes socioeconòmics. Enguany volem exposar-los la manca del sòl industrial, com una important limitació al desenvolupament de la ciutat. Assenyalar d’entrada que és un problema de ciutat, no solament del Consistori, i estimem que ens interpel·la tant a vostès com a la Cambra, i al mateix sector immobiliari.
Segons l’IDESCAT, en termes de VAB i dades 2019, les darreres publicades, el pes de la indústria a Terrassa és del 16,9%, mentre que en el conjunt del Vallès Occidental aquest pes se situa al voltant del 25% i sobre el 19% pel total de Catalunya. Segurament si preguntéssim als ciutadans sobre quin creuen que és aquest pes, la resposta ens donaria una valoració molt més important, donats aspectes idiosincràtics inserits en la nostra memòria. Cal destacar també que segons la mateixa font i valor, el conjunt de Terrassa va tenir un creixement del 23,3% entre el 2012 i el 2019, però el referit a la indústria només va ser del 10%.
Sense desmerèixer al sector serveis, volem destacar que les economies industrials són més innovadores, més obertes a l’exterior, més productives i generen una ocupació més estable i de qualitat, per tant, tenen major resiliència i més capacitat de generar prosperitat compartida.
De segur la diferencia del pes de la indústria entre la comarca i Terrassa rau en la realitat d’empreses que s’hi han anat desplaçant. Així tenim que el pes industrial arriba al 70% a Castellbisbal, el 60% a Parets del Vallès i el 40% a poblacions de la comarca com Rubí, Barberà, Montcada i Santa Perpètua.
També, la majoria dels 14 polígons de la ciutat, tenen bastants anys d’antiguitat amb dificultat per acollir algunes activitats per les característiques de les seves naus. Com em recordava un de vostès, no poden venir empreses de primera en polígons de tercera.
En força casos, l’evolució i creixement de les moltes PIMES que sortosament encara tenim, requereix ampliacions que molts cops no es poden assolir per manca d’alternatives i d’aquí el comentat procés de deslocalització, amb les conseqüències de pèrdua de pes industrial,
l’obligada mobilitat dels seus treballadors, tendència a esdevenir ciutat dormitori, etc..
Una anàlisi privada a la qual hem tingut accés, ens assenyala que a Terrassa hi ha recurrentment una cinquantena de naus disponibles al mercat. Cal comentar que, incorrectament al nostre entendre, altres estudis assenyalen xifres força més altes, en basar-se amb informació
extreta de portals sense tenir en compte la presència d’un mateix producte en diferents portals, així com la presentació, d’un mateix actiu en diferents categories de superfície per tenir una millor exposició comercial.
Amb algunes realitats en clara obsolescència i fora de normativa en cas d’actuar-hi, cal tenir en compte que un 60% de les naus tenen una superfície inferior als 1.000 m 2 i la seva altura mitjana no supera els 6 metres. També, en quasi la meitat no són possibles operacions logístiques
amb tràilers.
Estem doncs parlant d’una minsa disponibilitat que condiciona el creixement d’actuals realitats i l’establiment de noves empreses, i això en el marc d’una creixent tendència per una reindustrialització, motivada també pels factors de sostenibilitat i sociopolítics que bé coneixen.
Aquesta situació ja està condicionant voluntats reals d’establiment d’empreses a la nostra ciutat i de les quals en tenim constància a la Cambra, on també hem recollit la necessitat de procurar pels polígons un correcte manteniment i una excel·lent connectivitat, també elèctrica, amb
una millora en els seus accessos i una adequada retolació que ens identifiqui i ens potenciï com una ciutat vinculada i no d’esquena a l’activitat industrial i més donat que en accedir a la ciutat és necessari passar per l’entorn industrial que ens cal dignificar. Certament Sr. Forn, com Vostè explicava en el seu article del 12 d’abril, Terrassa gaudeix d’una identitat i orgull industrial, però per mantenir-ho a futur, com també vostè afirmava, ens calen actuacions. Deixi’m posar-los un exemple recent: Una important multinacional va inaugurar les seves noves instal·lacions a la
carretera de Rubí, sapiguem que per dignificar l’espai van haver de desbrossar el voral contrari pel seu compte.
Al nostre entendre, les anteriors realitats ens obliga a un esforç conjunt liderat per l’Ajuntament per possibilitar, urbanísticament i administrativament, generar necessari sòl industrial i en aquest sentit, valorem la necessitat de potencials requalificacions, així com conjuntar i
adequar espais buits per aquesta finalitat.
Coneixem de la licitació per “per un pla director de polígons”, quin procediment es va iniciar a mitjans de l’any passat i ja adjudicada. Estem pendents de què ens sigui presentada en una reunió que ja se’ns ha demanat. D’entrada, la valorem com necessària, tot manifestant la
necessitat d’accelerar la seva perfecció, focalitzant els seus objectius, donada la urgència del tema, puig que els timings són importants i malauradament algunes actuacions municipals, de segur benintencionades, presenten unes metodologies poc objectives i gens
pràctiques al nostre entendre. Em refereixo en concret al procés participatiu per definir l’Agenda Urbana – horitzó 2030 i al qualvostè Sr. Alcalde ens va convidar a participar en una carta del maig del 2021 i a la qual hem correspost amb respostes escrites i comentades, a més de
participar en totes les reunions telemàtiques convocades amb quòrums indefinits, sense tenir-ne fins ara cap feedback.
Però tornant al tema principal, no volem amagar la realitat del polígon Els Bellots II amb previsió d’iniciar la urbanització durant el 2023. Com saben, l’actual propietat privada, està començant la recopilació de demandes potencials, sense, però una concreció d’operacions concretes, puix que per la grandària de les principals parcel·les i en una lògica mercantil, no terrassenca, es pretén no condicionar possibles grans implantacions. No volem desmerèixer, ans al contrari, la seva importància que de segur esdevindrà font de prosperitat per la ciutat i no volem criticar les
actuacions fetes i a cops condicionades per una certa inhibició de la iniciativa privada local, però ara demanem la màxima implicació municipal perquè amb col·laboració amb la propietat es procuri un seguiment de les principals alternatives, fent valdre la realitat empresarial de la ciutat i el seu destacat entorn universitari amb voluntat i necessitat de col·laboració amb la indústria, com repetidament han assenyalat els seus responsables.
Compti’m amb la Cambra per aquesta necessària tasca, tot contemplant implantacions adients en les parcel·les de l’Ajuntament (crec al voltant de 60.000 m 2 ) que ajudin a una projecció industrial en les seves màximes potencialitats.
Amb tot convindran que per les característiques assenyalades, seran poques les PIMEs amb possibilitat d’accedir-hi, realitat que ens torna al dèficit assenyalat a l’inici i que entenem obliga i demanem a l’Ajuntament una actuació molt més proactiva en aquelles peces, com Can Guitart, que encara constitueixen una potencial reserva industrial i, per tant, cal consensuar la seva configuració urbanística a les realitats actuals de preus assumibles tant pel mercat com pel promotor i ens cal intentar fer-ho en clau Terrassenca cercant la implicació de tots els actors.
Per acabar i tot recordant-los que en finalitzar el plenari, també extraordinari, del 5 de març de l’any passat, vostès varen acordar que al marge de l’acte oficial farien una acta executiva per recollir i encaminar tots els punts que s’havien aportat. Pel que sabem encara estem està
pendent la seva redacció o almenys no en tenim constància i així convindran que és difícil avançar com la ciutat es mereix i espera de vostès.
