És possible superar la mort d’un ésser estimat?
És possible sobreviure a un maltractament?
És possible adaptar-se a la vida després de patir una discapacitat? Una malaltia?
És possible refer-se i iniciar una nova relació amorosa després d’una ruptura emocional?
Evidentment és possible, evidentment no és fàcil. Hem de ser capaços de poder superar el trauma, de sobreviure a l’adversitat, d’adaptar-nos a la nova realitat i al final, refer la nostra vida.
Totes les persones travessem moments difícils que poden ocasionar un gran dolor, buit o pèrdua important. Sovint, mentre es viuen aquests successos de dol, podem arribar a tenir la percepció de que són insuportables i pensem que no ens podrem recuperar. Malgrat tot, algunes persones troben la manera de superar-les i de buscar una sortida adequada, fins i tot positiva, que els permeti refer la seva vida. Aquesta capacitat és la resiliència.
La resiliència és una porta oberta a l’esperança, permet viure segones i terceres oportunitats, oportunitats de poder tornar a tenir una vida plena i satisfactòria. Aquesta capacitat no és de condició estàtica, pot esdevenir un procés de llarg recorregut, molts factors i condicionants poden influir en aquest viatge de superació.
Hem de tenir consciència que les adversitats formen part de la travessia que realitzem totes les persones, hem d’interioritzar que sense els successos adversos no evolucionaríem. Ningú és aliè al patiment, en qualsevol moment qualsevol persona pot patir un fet traumàtic. L’adversitat forma part de l’experiència d’estar viu, és necessari que existeixin moments dolorosos per poder créixer a partir d’ells, aprendre a recompondre la trencadissa que ens ha causat la situació traumàtica. L’actitud de persistència positiva i proactiva, juntament amb la creativitat i la passió, són essencials per la superació.
És fonamental per aixecar uns pilars més enfortits per afrontar altres experiències i reptes personals, situacions que l’avenir ens pot fer gaudir de petits i grans moments de la vida.
No vulguem canviar el món, primer hem de canviar nosaltres. Entre tots i totes podem aconseguir una societat més preparada per afrontar les adversitats, construir una filosofia de la resiliència en la pròpia educació, fomentant els valors de l’esforç i la superació.
És fonamental educar els nostres fills i filles evitant la sobreprotecció, ensenyar-los a aixecar- se, donar-los confiança i seguretat, potenciar l’apoderament. A través de la comunicació empàtica reflexionar quan visquin alguna situació adversa- Què pots aprendre del que t’ha passat?-. Ensenyar a relativitzar els contratemps i valorar els errors com a possibles oportunitats de canvi, d’aprenentatge i de maduresa emocional, però mai intentant ocultar les emocions de dolor o tristor. Tothom necessita verbalitzar els seus sentiments i més quan es tracta de processos traumàtics.
Probablement no podrem fer res per canviar el que va passar, però sí que podrem fer molt per canviar el que vindrà.
