MónTerrassa
María Pagés, 8 bailaores i una banda de flamenc en directe a Terrassa

Una oda al tiempo
María Pagés i El Arbi El Harti

Dissabte, 27 de novembre, ales 20h, a la Factoria Cultural de Terrassa.

Una oda al tiempo és una coreografia flamenca sobre la contemporaneïtat i sobre el necessari diàleg amb la memòria. Planteja des del flamenc una reflexió ètica i artística sobre el present. Es pregunta sobre el que està passant en el món actual. Revisa la llum i les inquietants ombres que marquen el nostre temps. Parla de l’efímer, l’eternitat i de la implacable irreversibilitat de el temps sobre el cos, el desig, l’art i la vida.

És una al·legoria sobre el temps que vivim, amb les seves possibilitats de felicitat, utopies, terrorismes, atacs a la igualtat, retrocessos de la democràcia … Corren per la seva saba idees de Plató, Margarite Yourcenar, Jorge Luis Borges, Pablo Neruda… , units per una profunda investigació sobre l’ontologia de l’obra d’art.

La bailaora impressiona amb aquesta joia codirigida amb El Arbi El Harti, acompanyada d’un magnífic cos de ball, músics i cantaores

Una oda al tiempo /David Ruano
Una oda al tiempo /David Ruano

Ballant des de la maduresa i acompanyada per quatre bailaoras, quatre bailaores i set músics, María Pagés explora la tradició cultural espanyola; revisa els pals flamencs nodrint-los  amb el millor de Goya, Picasso, John Cage i la seva visió de el temps. La seva trajectòria està marcada per l’afany d’innovació i aprenentatge.

En una escriptura que transcendeix la dramatúrgia tradicional de el flamenc, el ritme que es busca en Una oda al tiempo és precisament aquell que reflecteix la seva condició canviant i polimorfa. Les seqüències coreogràfiques són ràpides, tallants, i es fan i es desfan gairebé a la manera rítmica d’un projector de diapositives. Es busca aquesta tensió constant entre l’individu i la comunitat, el cercle i la recta, l’argument i l’abstracció, el silenci i la percussió.

María Pagés és Premio Nacional de Danza (2002) i té el Premi de Coreografia ADE (1996). També se li han concedit el Léonide Massine (2004) per l’Art della Dansa ‘Al Valore’ i el Premi Cultura de la Comunitat de Madrid (2007). El 2014 se li concedeix la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Un any després, Santiago de Xile reconeix un dels seus espectacles com el millor de la Dansa Internacional i el 2016 és guardonada amb el IV Premi de Cultura de la Universitat de Sevilla. El 2017 li concedeixen el premi ‘El Públic’ a la trajectòria atorgat pel Canal Sur TV i el Premi a les millors veus del Festival de Jerez per l’obra Óyeme con los ojos. 

Els 10 giraldillos de la Biennal d’Art Flamenc de Sevilla la confirmen com una de les bailaoras i coreògrafes més imprescindibles del flamenc. 

Des de la fundació de la companyia el 1990 ha produït les següents obres: Sol y sombra (1990), De la luna al viento(1994), El perro andaluzBurlerías (1996), La Tirana (1998), Flamenco Republic (2001), Canciones, antes de una guerra (2004), Sevilla (2006), Autorretrato (2008), Flamenco y poesía (2008), Dunas (2009), Mirada(2010), Utopía (2011), Casi divina, leve (2012), La alegría de los niños(2013), Siete golpes y un camino (2014), Yo, Carmen (2014), Óyeme con los ojos (2014), No dejes que termine el día (2015), Rostros (2016).

A partir del 2011, Pagés va incorporar al seu equip l’escriptor marroquí El Arbi El Harti, que des d’aquell any ha treballat amb ella conjuntament en la creació de totes les obres.

María Pagés ha col·laborat amb  Mikhail Baryshnikov, Sidi Larbi Cherkaoui, Tamara Rojo, Ángel Corella, José Saramago i Oscar Niemeyer, entre d’altres.

Aquest espectacle forma part del festival
Terrassa, ciutat de la dansa

Nou comentari

Comparteix