L’Ajuntament de Terrassa ha celebrat l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional contra l’Homofòbia al Futbol. L’acte a les 12 h a l’atri, ha inclòs la intervenció de la regidora d’LGTBI, Gracia García, i la lectura d’un manifest a càrrec de les jugadores del Terrassa FC Sara Larumbe i Niky Ramírez.
A l’acte hi ha assistit l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, la tinenta d’alcalde de Drets Socials i Drets a les Persones, Eva Candela, portaveus dels grups municipals i altres membres de la Corporació. Aquest és el tercer any que Terrassa se suma a la commemoració del Dia Internacional contra l’Homofòbia al Futbol i el primer que s’hi celebra un acte institucional
Manifest
Avui, com cada 19 de febrer, commemorem el Dia Internacional contra l’Homofòbia al Futbol, data en què va néixer el futbolista professional Justin Fashanu, símbol de la lluita del col·lectiu LGTBI+ (Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals). El jugador anglès va sortir de l’armari en plena carrera professional i la pressió que va rebre va ser tan dura que el va dur al suïcidi l’any 1998. Aquest fet dramàtic va crear una veu d’alerta dins del col·lectiu LGTBI, la consigna era que calia canviar el món del futbol.
Les persones amb orientacions, identitats i expressions no normatives que jugaven al futbol, no podien ser lliures, i els més castigats han estat, i encara ho són ara, els homes del col·lectiu GTBI. Hi ha diferències abismals entre el futbol femení i el masculí. Com són els sous irrisoris que cobren les dones en comparació amb els sous estratosfèrics dels homes, el reconeixement públic que reben les estrelles mediàtiques i el desconeixement total del futbol femení. Però hi ha una realitat que beneficia a les jugadores i és el reconeixement de les orientacions sexuals no normatives, no és estrany veure sortides de l’armari de jugadores professionals, tant en la lliga espanyola com en altres lligues europees. En canvi els homes que es dediquen al futbol, han de viure i sentir dins una masculinitat hegemònica que perpetua el patriarcat, el no viure dins la norma té com a conseqüència, comportaments masclistes, homòfobs i trànsfobs. Jornada rere jornada escoltem insults i veiem comportaments que marquen estereotips de gènere concrets, que deixen fora a totes les persones que no viuen sota el paraigüa cisheteronomatiu.
El masclisme que es viu als camps afecta homes no cisheterosexuals, però evidentment també afecta les dones. El món del futbol necessita canviar, no és estrany escoltar insults masclistes, però també és una tònica habitual els comentaris racistes, aquests comportaments s’han d’erradicar d’arrel. És necessari fomentar espais esportius de respecte i conscienciació envers la diferència.
El futbol és un esport que està canviant lentament en tots aquests aspectes, per aquest motiu, encara avui hem de lluitar contra el racisme, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Espanya és un país amb lleis que salvaguarden els drets de la comunitat LGTBI, com són la Llei del matrimoni homosexual de l’any 2005, o la Llei catalana 11/2014 entre moltes altres que han anat sorgint a la resta de l’Estat. Cap persona que es dediqués al futbol hauria de tenir por de ser o sentir amb llibertat. Però no és una casualitat que cap home futbolista que hagi estat en actiu o no, hagi pogut dir que era homosexual o bisexual mentre exercia la seva carrera professional. Som a prop d’una data important per a tota la societat, el 8 de març. Des de fa un temps hem vist com una gran part de la nostra societat ha creat consciència feminista, la lluita feminista és part de la lluita LGTBI, tenim un objectiu comú, erradicar el patriarcat, i ho hem de fer tant dins com fora dels camps de futbol. No podem fer altra cosa que desemmascarar el masclisme en tots els àmbits de la nostra vida, és flagrant el degoteig constant de casos d’agressions sexuals i d’assassinats a dones víctimes de la violència masclista, no podem perdre ni un minut més a combatre el masclisme que ens està matant. A Terrassa des de l’any 2014 tenim un Pacte de ciutat, el Pacte per la Diversitat Afectiva, Sexual i d’Identitat de Gènere, en què hi participen més de 40 entitats i institucions, per dur a terme accions específiques que ajudin a combatre la LGTBIfòbia, visibilitzar al col·lectiu i conscienciar a la ciutadania. Animem als clubs de futbol de Terrassa a formar-hi part activament, per tal d’erradicar les violències envers les persones del col·lectiu en els seus camps, estadis i escoles de futbol. També a Terrassa l’any 2017 va néixer el Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere.
Un servei de proximitat que permet acompanyar a les persones LGTBI i al seu entorn més proper. Però encara que Terrassa sigui capdavantera en el reconeixement dels drets del col·lectiu, és necessari no defallir, els drets LGTBI han d’estar acompanyats dels recursos necessaris. El col·lectiu LGTBI+ ha de poder ser visible en el món del futbol sense por, cal lluitar contra la LGTBIfòbia. Per tot això, demanem a les Lligues professionals de futbol d’arreu d’Europa, campanyes de conscienciació que impliquin a tothom. Per tal de: 1. Visibilitzar i conscienciar sobre la realitat LGTBI. 2. Erradicar la LGTBIfòbia, el masclisme i el racisme dels seus camps, a través de mesures exemplars. 3. Promocionar el futbol femení, per tal de lluitar contra el sostre de vidre i l’escletxa salarial. Des del col·lectiu LGTBI+ sempre ens trobareu en la lluita contra les desigualtats, per tal d’aconseguir camps de futbol lliures de masclisme, LGTBIfòbia i racisme! Però tot això va més enllà; eradicar tota discriminació és cosa de tothom, sigui verbal, o física. El fet de no actuar pel què pensarà la societat o pensar “això no es cosa nostra”, ens fa còmplices . Us animo a continuar fer créixer la nostra estimada Terrassa amb valors, respecte, i Feminisme!
Avui més que mai, podem dir, que estem #orgulloses!
