L’alcalde, Jordi Ballart, diu prou als atacs contra el Pessebre oficial de Terrassa, situat enguany a la plaça Vella. Primer va ser el robatori del Nen Jesus només unes hores després de la inauguració oficial, tot i que de bon matí qui l’havia sostret l’havia tornat a lloc. Ahir, dimecres, algú va anar un pas més enllà i va robar la mula del Naixement, quelcom que no havia passat mai.
A les xarxes socisl, l’alcalde Ballart ha escrit. “Terrassa és una ciutat plena de cultura popular i tradicions, algunes de ben transgressores i que formen part de la nostra identitat. Però cal separar entre bromes simpàtiques i bretolades. El pessebre oficial és un element clau del Nadal a Terrassa i està fet perquè tothom en pugui gaudir: per això demano als autors del robatori de les figures del pessebre que, si us plau, les tornin el més aviat possible. El pessebre és part del patrimoni de totes i tots i implica un esforç per part de molta gent que hi dedica moltes hores. Bromes i “tradicions” a banda, cal que en tinguem cura!”.
El Nen Jesús de Terrassa ja no dorm ni passa la nit al pessebre, una mesura amb al que es pretén evitar un nou robatori-segrest de la figura principal del Naixement, però davant aquest realitat, es van endur la mula. El més normal és que el Nen Jesús es retorni al seu lloc en poques hores. L’excepció va ser l’any passat, on el robatori va ser real i la figura ja no va reaparèixer. La que ara hi ha és la que es guardava al Museu de Terrassa com a segona opció.
Els fets no han passat desapercebuts fora de Terrassa, i el dimarts en feien broma al programa Està Passant de TV3. En Peyu es feia ressò de la “tradició”, acusava els sabadellencs de ser-ne els autors i, per solucionar-ho tot, apostava per un casament “reial” entre el Nen Jesús de Terrassa i una Nena de la mateixa edat de Sabadell.
També s’ha sumat al debat l’Associació Cultural Popular Terrassenca La Xemeneia: “Ja fa diversos anys que s’ha convertit en tradició nostrada a Terrassa la desaparició del Nen Jesús del pessebre oficial de la ciutat. Aquesta era la tradició: una nit desapareixia la figura i l’endemà era retornada al seu lloc. És una tradició que ens sembla simpàtica i que forma ja part de la nostra identitat com a ciutat, sempre i quan es faci amb respecte a la tradició i a les persones que treballen cada any per crear el pessebre municipal, i sempre que es torni tot a la normalitat al cap d’unes hores. Lamentablement, els últims temps les bretolades estan enfosquint aquesta tradició.”
