!--akiadsense-->
El cantant Guille Milkyway (La Casa Azul) acaba de treure nou disc (‘La Gran Esfera’) i ha donat una entrevista al diari ‘El Mundo’ on parla de Catalunya. “En aquest tema, per a mi hi ha un element clau que transcendeix l’àmbit polític, que va ser l’1-O. Et parlo a nivell personal, però amb coneixement de causa de molta gent. És un dia que ho distorsiona tot: no pots fer una anàlisi lliure d’ideologia o política, perquè arran del que passa aquest dia canvia tot molt. Jo vaig veure a policies pegar al forner del meu barri, que és la persona més bona que he conegut en la meva vida“. I continua el cantant: “És molt impactant, perquè aquí passa alguna cosa. Al marge de com s’ha arribat a això, per a molta gent aquesta imatge és molt complexa de gestionar. Perquè t’arriba al teu dia a dia. Com quan et fan fora de casa: podem parlar dels desnonaments, però en realitat tot canvia quan fan fora de casa a l’àvia de tota la vida del teu barri”.
Sobre com definiria la seva actitud respecte al tema català, Guille Milkyway diu que “vaig rebre molts pals, sobretot de fora de Catalunya, però també des de dins, quan vaig signar un manifest a favor del referèndum. M’escrivien dient que no vindrien als meus concerts. Encara que jo fos independentista o no ho fos, em seria igual. Per aquesta regla de tres, la història de l’art ja no t’interessaria, perquè aquest era així i l’altre va fer allò”. En aquest sentit, es queixa: “Quin reduccionisme hi ha perquè, quan em mostri a favor d’un referèndum, quan opini que la solució al problema és aquesta, deduir que jo sóc independentista. Perquè hi ha gent que sí que ho és i no ho vol, que demana la declaració unilateral”.
En relació a aquest reduccionisme lamenta que “a Catalunya passa ara que mostres un llaç groc i ets un ‘indepe’, o vas amb una bandera d’Espanya i ets un ‘fatxa’. Doncs conec gent que té aquesta bandera que és meravellosa i amb uns valors universals. I portar un llaç groc no és una regla de tres per a ser independentista. Jo, el primer. La dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet, a la qual conec, deia que el problema dels símbols és que es redueixi una cosa com el llaç groc a la independència de Catalunya”. “Quan és una protesta contra la idea, que creiem injusta, que una persona com Jordi Cuixart estigui a la presó per fer una manifestació. Pots estar o no d’acord, però és això pel que es protesta, perquè no s’ha procedit de forma justa”, afegeix.
A l’entrevista, també té paraules per Carles Puigdemont i Enric Millo: “Miro a Puigdemont i miro a Millo, i veig més o menys el mateix, no veig coses substancialment diferents. Tinc un munt d’amics de la CUP i això no ho puc dir fora de Catalunya, quan és molt semblant a les bases dels partits obrers de tota la vida. Amb una diferència subtil, perquè, per a mi, això és subtil. I, finalment, preguntat per si la fi justifica els mitjans, conclou: “No. Però és com el discurs de la no violència. Perquè depèn. Justament, amb els meus fills: jo sóc súper bo, però si et donen una hòstia, potser t’hauràs de plantar”.
