Torregrossa. Un poble del Pla d’Urgell al què s’hi arriba per dues carreteres envoltades de camps treballats pels canals del regadiu. Les pluges dels darrers dies han deixat un paisatge de postal. Tot està florit. Tot és verd. Els Mossos aturen els vehicles a la carretera de Mollerussa, la rica capital comarcal. S’ha estimbat un cotxe tot saltant pel voral. És mig matí.
Tot just entrant al poble, un camí a la dreta et porta de pet al cementiri. “Sempre és obert”, assegura un senyor que camina pels vorals de l’entrada. El centre del cementiri és un bon jaç de gespa. Les parets són els nínxols. Entre ells, un passadís fred amb els noms dels afussellats durant la guerra civil. Entrant a mà dreta hi ha un nínxol polit, gris i cuidat. Hi ha tres flors de roba. Una senyora explica que “les de roba duren més que les de plàstic, que amb el temps es fan marrons”.
!--akiadsense-->
Al nínxol s’hi llegeix “Toribio Llarena López – Secretario de este ayuntamiento”. Un nínxol que guarda l’arrencada de la nissaga de qui a hores d’ara està marcant la política catalana, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Toribio és l’inici de la història d’una família de pedagogs i comerciants tan innovadors i catalanistes que foren represaliats pel franquisme. Llegits els documents i recollint els testimonis d’un poble on la política encara es viu amb reminiscències de sang, la conclusió és que el besavi, l’avi i els oncles de l’actual fuet judicial del procés mirarien la política catalana amb uns ulls ben diferents. Què en pensaria l’avi de Pablo Llarena que va felicitar la República Catalana proclamada per Francesc Macià de la feina del seu nét?
!--akiadsense-->
1 
