Rupturista inclassificable, canta perquè vol, el que vol i com vol perquè en sap i perquè que pot. El flamenc del passat va crear al Niño de Elche, aficionat «jondo» que crea avui, tal vegada,el flamenc del futur. Artista multidisciplinar, deixa la porta oberta perquè l’art, la polèmica, el cant, la crítica, la reflexió i el joc entrin i surtin.
Acaba de publicar el seu nou disc Colombiana, produït per Eblis Alvarez (Meridian Brothers) que presenta amb una proposta escènica impactant i una rítmica nova en el seu imaginari. En paraules del seu col.laborador, Pedro G. Romero «todo el flamenco es un cante de ida y vuelta. No solo guajiras o milongas, también la «soleá» i la «seguiriya», « Romances», «cabales», «peteneras» i pregons en l’ampli Carib afro-andalús. I el fandango, per suposat. Aquest viatge és el mateix que van fer el sucre, el cafè, el cacau, el ron de canya i també la cocaïna, la ayahuasca o el LSD.
Aquest viatge, es va anar interrompent, entre 1810 i 1898 es va desaccelerar aquesta relació i va sorgir el flamenc, tal com el coneixem avui en dia. En el seu nou treball, el que fa el Niño és intentar donar continuïtat a aquesta relació tant fluida , tant fructífera, tant emergent. No es tracta d’arqueologia aquesta vegada, és més bé un disc d’anticipació. S’intueix aquí el flamenc vinent.
