La Balma de la Pola i la seva Font constitueixen una preciosa balma, llarga i amb una profunditat considerable. La seva cornisa volada la fa un perfecte aixopluc, així com un preciós raconet. Colles excursionistes han sabut treure bon profit per crear un espai lúdic, amb taules de ciment i pedra, per passar llargues estones, xerrar, descansar o jugar. En l’àmbit descriptiu: d’orientació a migdia, té poques restes visibles del que podria haver estat una balma obrada a la baixa edat mitjana, alguna resta probable de murs de tancament o els seus fragments. A l’interior hi ha la font de la Pola.
Hi ha documentació de 1336 d’un pergamí del mas de la Mata
L’ús d’aquest espai en temps passat, és difícil de concretar. Hi ha documentació de 1336 d’un pergamí del mas de la Mata, on dóna coneixement el mas de la Pola. Pot ser aquesta balma, en condició de balma obrada, respon a aquest mas o simplement era un afegit. El 1592 ja no consta al cens de població, possibilitat d’un segon ús o desús d’aquest espai com habitatge. El que si és segur, són les diferents utilitats, segurament relacionades amb la torre de la Pola, que era un punt de control envers temps incerts.
Fent un gran salt en el temps, i parant al s. XX, concretament cap a finals dels 20, torna a tenir el seu merescut protagonisme. Tot de la mà de la colla excursionista de Joventut Terrassenca. Van decidir aprofitar aquest racó i el degoteig d’aigua de la font per construir una cisterna dipòsit i una gran pica al costat. El principal o principals constructors de l’espai lúdic, van ser en Valentí Rossinyol (Tinet), en Pere Palleja i Hans Weichsel. Tot amb l’ajuda de diferents membres del Centre Excursionista de Terrassa, que van ajudar amb el trasllat del material.
Un petit rebost
En un costat de la balma hi ha un petit rebost. Avui tapiada la porta. El feien servir per guardar plats, gots i estris per poder cuinar. Els constructors d’aquest indret deixaven la clau a qui ho demanava i a canvi havien de deixar algunes monedes a la guardiola que hi havia a dins. Amb aquesta voluntat s’anaven cobrint les necessitats de nous estris i material per para taula. Fins que la mala voluntat d’algú va robar tot el que hi havia.
D’aquest parament lateral, també he trobat informació d’un segon ús, que li va donar la Guàrdia Civil en temps d’autarquia. Sembla ser que va ser emprat com a caserna de guaita per fer d’emboscada aquells que voltaven pels camins i alhora els servia per guardar el seu armament.
Càrol Paez
Autora del blog Edat Mitjana s. V-XV i més
