Deixar de banda Whatsapp: el pedaç que no acabarà amb un problema estructural

El canvi en la política de privacitat de Whatsapp ha reobert un debat sobre l'ús de les dades personals per part d'empreses

La privacitat és cada vegada més rellevant. Una mostra és el missatge que va enviar fa uns dies els organismes europeus als periodistes que cobreixen l’actualitat a aquestes institucions demanant que es descarreguessin el programa de missatgeria Signal perquè “d’aquí uns dies s’anunciarà l’eliminació dels grups de Whatsapp” de comunicació interna, No era una decisió en calent, sinó que l’administració supranacional feia el pas després que Whatsapp –pertanyent a la companyia Facebook– anunciés un canvi en els seus Termes i condicions d’ús. “Ens fa dubtar que es pugui mantenir la integritat de les dades”, deia Alatin Taverriti, portaveu del Consell d’Europa.

La qüestió de fons és que amb l’acceptació dels nous termes, l’aplicació passa automàticament a compartir dades amb Facebook, tot i declarar que aquest canvi no tindria efectes en el marc dels Estats membres de la Unió Europea. D’aquesta manera, els més de 2.000 milions d’usuaris que Whatsapp té arreu del món cedeixen les seves dades personals a l’empresa matriu –Facebook– i a la vegada donen els vist-i-plau a que la companyia pugui comercialitzar aquesta informació. Andrea G. Rodríguez, investigadora en tecnologies emergents del CIDOB, és taxativa quan afirma que “Facebook ho té tot sobre nosaltres”, des de la nostra data de naixement fins a la ideologia política passant per la religió, l’estat civil o els nostres gustos. Però encara més: qui són els nostres contactes al telèfon, què els escrivim i fins i tot què volem enviar però finalment esborrem. Tot plegat s’explica perquè Facebook és propietària de tres grans estructures com són el propi Facebook, Instagram i aquest programari de missatgeria instantània.

Tant l’aplicació Signal, que recorda Rodríguez que “porta la privacitat per bandera” i que ha estat recomanada pel ciberactivista Edward Snowden, com Whatsapp comparteixen el fet d’oferir uns xats que estan xifrats d’extrem a extrem. Tot i això, hi ha existeixen diferències entre ambdues opcions: malgrat que les converses estiguin protegides i cap agent extern les pugui llegir, en el cas de Whatsapp aquestes dades són propietat de Facebook. “Al final el xifrat és com una caixa forta i per tant qui tingui la contrasenya ho podrà llegir”, detalla la investigadora. Pel que fa a Signal, per contra, l’empresa ha creat una estructura construïda a partir de codi obert, de manera que les dades de cada usuari no són propietat de la societat mercantil.

El poder de GAFAM

En aquest punt és on es troba el veritable negoci d’aquest sector d’empreses. El seu objectiu, tal com comenta la investigadora en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Sara Suárez-Gonzalo, és “aglutinar la majoria d’usuaris i compartir les seves dades”. Tant és així que com més gran és el volum de dades que processen, millor és el servei que ofereixen. En altres paraules, es dediquen a l’especulació a través de les dades ja sigui venent cada vegada més cars als seus anuncis o fins i tot només amb l’ús de l’aplicació, com és el cas de Whatsapp en què no apareix publicitat.

Suárez-Gonzalo subratlla que Facebook forma part de les empreses conegudes al sector amb l’acrònim GAFAM –Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft–, “que recopilen la majoria de dades del mercat”. Per aquest motiu “s’enriqueixen de manera desmesurada” i porten al sector a tendir cap a unes dinàmiques de tipus monopolista.

Fer front als costos d’exclusió

Les dinàmiques internes d’aquestes companyies, doncs, porten a pensar si aquest cop de timó d’Europa pot suposar canvis profunds. “És una decisió significativa però no és una solució definitiva”, subratlla Suárez-Gonzalo. La investigadora comenta que aquesta situació genera un “fals debat”, ja que “no tothom pot deixar d’utilitzar uns programes que s’han tornat imprescindibles”. Precisament Rodríguez reconeix que la majoria de grups familiars o de feina es troben a Whatsapp i per aquest motiu és complicat deixar de banda el programa. En aquest sentit recalca que si bé enmig d’aquest canvi de política de Whatsapp es va produir un “èxode massiu” cap a altres aplicacions com Signal o Telegram, “seria interessant veure quanta gent es va quedar a Whatsapp i no el va desinstal·lar”.

A més, el fet que totes aquestes empreses tinguin un àmbit d’actuació transnacional fa que les administracions públiques “perdin el control” sobre la seva actuació, constata Suárez-Gonzalo. “Mentre no siguem capaços de controlar-les de manera democràtica, tot plegat és només un pedaç”, conclou. En aquesta direcció afegeix que “les accions individuals no solucionen un problema estructural” en tant que deixar d’utilitzar una aplicació que a dia d’avui és “imprescindible” genera uns elevats “costos d’exclusió”. És a dir, deixa a la persona que ha decidit fer el pas al marge de situacions pràctiques que tenen lloc en el seu dia a dia.

Això no obstant, aquesta declaració d’intencions des de les instàncies europees posa de relleu, en paraules de Rodríguez, que “en els últims anys ens anem fent més sensibles a les qüestions de privacitat”. Així mateix reconeix que cal treballar per “crear consciència col·lectiva de privacitat i fer que aquestes empreses siguin més respectuoses” amb els seus usuaris, fet pel qual és precís “poder traslladar un missatge clar i fer formació al respecte”.

Nou comentari