A iniciativa del Centre d’Estudis Històrics i del Servei de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Terrassa va sorgir un debat sobre els honors i distincions concedits durant la dictudura a la ciutat. L’historiador Marc Ferrer ha obert un fil a Twitter sobre qui va rebre aquests honors. “Analitzo cada persona i en funció de la seva responsabilitat politica amb la dictadura i la seva col·laboració amb el cop d’estat de Franco, opino si cal mantenir o no el seu reconeixement.”
I fins aquí les persones que han tingut els honors i distincions concedits durant la dictadura a #Terrassa. i que es debatra sobre si cal mantenir o no els seus honors. pic.twitter.com/aAoVgvKSPK
— Marc Ferrer (@ferrer_marc) November 24, 2022
ALFONS SALA ARGEMÍ. Carrer del PASSEIG COMTE D’EGARA i medalla d’or de la ciutat
Industrial i polític. Diputat a Corts. President de la Mancomunitat de Catalunya. Nomenat comte durant la dictadura de Primo de Rivera. Va donar suport al cop d’estat i el regim de Franco.
Fora.
ANTONIO FEDERICO CORREA VEGLISON. Títol de Fill Adoptiu de la ciutat de Terrassa
Militar i militant de Falange. Va participar en el cop d’estat del general Franco i va tenir responsabilitats polítiques durant la dictadura. Governador civil de Barcelona (1940-1945).
Fora.
RAMON SANAHUJA MARCE. Carrer del BISBE SANAHUJA i Títol de Fill Adoptiu de la ciutat.
Religió. Arxiprest i regent del Sant Esperit de Terrassa. Bisbe de Sogorb i de Cartagena. En principi sense cap responsabilitat política. Apte.
MARIA DEL CARMEN ANGOLOTI Y MESA. Carrer de la DUQUESA DE LA VICTORIA
Aristòcrata i sanitària. Va organitzar la Creu Roja a Espanya. Presidenta dels Hospitals de la Creu Roja a Espanya entre 1939-1959. En principi sense cap responsabilitat política.
Apte.
ENRIQUE BARDAJÍ LÓPEZ. Títol de Fill Adoptiu de la ciutat
Metge. El 1940 va ser Jefe Provincial de Sanidad a la província de Barcelona. Director de la Ciutat Sanatorial de Terrassa el 1955. En principi sense cap responsabilitat política.
Apte.
FRANCESC SALVANS I ARMENGOL. Té un carrer
Industrial i polític. Membre d’ Unió Monàrquica Nacional i Lliga Catalana. Regidor el 1909. Diputat al Congrés el 1933. Assassinat el 1936 pels milicians CNT. En principi sense cap responsabilitat política.
Apte.
FRANCISCO BENLLOCH MARTÍNEZ. Títol de Fill Adoptiu de la ciutat
Secretari de l’Ajuntament entre 1929 i 1959. En principi sense cap responsabilitat política. Apte.
FRANCESC SABATER AMETLLER. Medalla d’Or al mèrit esportiu
Regidor d’Esports durant la dictadura (1955-1961 i 1961-1967) President de la Federació Catalana d’Hoquei (1954-1955) i Vicepresident de la Federació Espanyola d’Hoquei (1960-1964).
Pels seus càrrecs polítics: Dubte.
JOAQUIM AMAT LLOPART. Medalla de plata de la ciutat. Polític.
Alcalde de Terrassa entre 1940 i 1945. Cap de Falange a Terrassa. Responsable de la repressió franquista a Terrassa. Fora.
JOSE ANTONIO ELOLA-OLASO E IDIACAIX. Medalla d’or al mèrit esportiu.
Advocat, militar i polític. Va lluitar en el bandol colpista. Va tenir diferents càrrecs politics. Delegat nacional del Frente de Juventudes i Delegat Nacional de Educación Física y Deportes. Fora
JOSEP MONCAU FARRES. Té el passatge de Mossèn Josep Moncau.
Religiós. Rector de Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa el 1932. Assassinat el 1936 pels milicians CNT. En principi sense cap responsabilitat política. Apte.
JOSE ALBERTO PALANCA MARTÍNEZ-FORTÚN. Medalla de plata de la ciutat.
Militar i Metge. Diputat per la CEDA el 1933. Va lluitar al bandol colpista. Cap del Cos de Sanitat de l’exercit de Franco. President de la Real Acadèmia de Medicina (1953-1973). Fora.
JOSÉ IBAÑEZ MARTÍN. Títol de Fill Adoptiu i Medalla d’Or de la ciutat
Polític. Va ser diputat per la CEDA. Va lluitar en el bandol colpista. Ministre d’Educació (1939-1959).
Fora.
JOAQUIM MORERA PUJALS. Medalla d’Or al mèrit esportiu i Terrassenc de l’Any
Nedador i politic. Lligat al món de la natació, cofundador del Club Natació Terrassa i president el 1951. Regidor d’Esports de l’Ajuntament durant la dictadura. Pels seus càrrecs polítics: Dubte.
JOAQUIN RUIZ GIMÉNEZ. Medall d’Or de la ciutat
Catedràtic i polític. Va lluitar en el bandol colpista. Director de l’Institut de Cultura Hispànica i delegat nacional d’educació de Falange. Ministre d’Educació (1951-19).
Fora.
JOSEP HOMS I BAGES. Medalla de Plata de la ciutat
Industrial i politic. Va donar suport al bandol colpista. Alcalde de Terrassa entre 1939 i 1940. Responsable de la primera repressió franquista a Terrassa.
Fora
JOAN ANTONI SAMARANCH I TORELLÓ. Medalla d’Or al mèrit esportiu
Esportista i polític. Militant de Falange. Regidor d’esports a l’Ajuntament de Barcelona (1954-1962). El 1966 és Delegado Nacional de Educación Física y Deportes. Procurador de les Corts. President del COI.
Fora.
JOSEP MARIA PALAU I SERRA. Té un carrer. Industrial i polític
Membre d’Acció Catòlica, organització que va donar suport al cop d’estat. Va ser regidor de l’Ajuntament durant la dictadura.
Fora
MIQUEL PALOMARES TIRADO. Té un carrer i títol de Fill Adoptiu de la ciutat
Periodista i activista cultural. Durant la guerra va ser cronista de la premsa franquista. Cap de negociat de Foment i Cultura durant la dictadura. Pels seus càrrecs polítics:
Dubte.
TOMAS PURSALS I SANPONS. Té el carrer MOSSÉN PURSALS
Religiós. Prior i vicari del Sant Esperit a principis de segle XX. En principi sense cap responsabilitat política.
Apte.
RAMÓN FERREIRO RODRIGUEZ-LAGO. títol de Fill Adoptiu de la ciutat
Polític, escriptor i artista. Militant de Falange va lluitar en el bandol colpista. Va tenir diferents càrrecs durant la dictadura. Cap del Moviment i governador provincial de Lugo i procurador a Corts.
Fora.
SIMEON GARCÍA RIBAS. Té un carrer
Polític.
Membre del somatent. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ocupar diversos càrrecs dins l’Ajuntament. Alcalde de barri a Les Fonts durant la dictadura franquista. Fora.
JUAN VÁZQUEZ DE MELLA I FANJUL. Té un carrer
Periodista i polític. Va ser un dels ideolegs del carlisme, moviment conservador i tradicionalista. Va morir el 1928. es desconeix la data exacta del seu carrer i el motiu. El carlistes va donar suport a Franco.
Dubte.
