Les Festes Majors de Terrassa n’han vist de tots colors. En aquest article de l’historiador Joaquim Verdaguer fa un petit repàs de com va començar tot:
“La Festa Major de Terrassa es celebra el primer diumenge després de Sant Pere (29 de juny), és per això que normalment s’escau el primer diumenge de juliol, menys en alguna ocasió que és el 30 de juny. Els motius pels quals va triar-se una data com aquesta vénen de temps molt llunyans: des de l’edat mitjana la vila de Terrassa pertanyia a la parròquia de Sant Pere i, per això, la Festa Major s’esqueia per la diada de Sant Pere. Però, quan l’any 1800 es va concedir, per part del rei, la total independència del poble de Sant Pere respecte de Terrassa, la vila acordà celebrar la seva Festa Major el diumenge següent a Sant Pere per no coincidir amb la del poble.
La Festa Major es celebra en honor dels seus sants patrons: Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí
La Festa Major es celebra en honor dels seus sants patrons: Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. El contingut dels actes de la Festa Major, al llarg dels anys, ha anat variant, però alguns són els mateixos pel seu caràcter tradicional i s’han mantingut fins avui: l’ofici en homenatge als sants patrons, la traca a la plaça Vella, la missa de difunts, la festa de la quitxalla… Al llarg del segle XX s’hi han anat incorporant altres actes que han agafat el caire de tradicionals, com la Festa de la Flor o les cavalcades dels anys 60, que van deixar de fer-se o altres que han arrelat, com el Ball de plaça, la revetlla, el castells de focs…
Durant el segle XX la Festa Major ha patit les inclemències polítiques, socials i econòmiques i ha estat un reflex de la vida col·lectiva i social de cada moment, que més d’un cop ha fet trontollar el seu tarannà; els anys 1901 i 1902, per exemple, no es va celebrar la Festa Major pel mal moment de greu crisi econòmica i el seu pressupost es destinà als obrers en atur forçós. Tampoc es va celebrar la de l’any 1911, en un moment en què la ciutat tenia uns 2.400 treballadors en vaga i en què el moviment obrer estava molt radicalitzat. Durant la República, oficialment es van suprimir els actes religiosos, tot i que es van seguir celebrant. Els anys 1937 i 1938 no es va celebrar, amb motiu de la guerra civil.
Durant l’època franquista, amb la limitació de l’associacionisme, la festa agafa un caire institucional amb una forta presència religiosa
Durant l’època franquista, amb la limitació de l’associacionisme, la festa agafa un caire institucional amb una forta presència religiosa i es busca el popularisme amb les inauguracions, les revetlles i, més tard, amb les grans cavalcades. Durant la segona meitat de la dècada dels 70 la Festa Major va viure el moment més baix de la seva història. La incertesa administrativa després del Franquisme i la crisi del sector tèxtil fan minvar els actes fins a provocar la defecció municipal en la de l’any 1978 que, amb un caire reivindicatiu, va ser organitzada per l’Associació de Veïns de Terrassa.
A principi de la dècada dels anys 80, amb l’entrada dels ajuntaments democràtics i de l’explosió de la cultura popular, la Festa Major ja va quedar més estructurada amb un ventall d’actes de recuperació tradicional i oferint per escenari un vertebrat centre de la ciutat deslliurat del trànsit de vehicles. Aquest nou model serà l’eix en què es basarien les noves incorporacions i els estudis sobre el tarannà futur de la festa, emmirallant-se amb el passat, segons el Grup d’Estudis sobre la Festa Major. L’any 1998 eren aprovats el Protocols de la Festa Major de Terrassa que donaven contingut oficial als actes a desenvolupar marcant les pautes a seguir. Prenent com a base aquest llegat del patrimoni cultural tradicional la Festa Major es complementa amb una gran farcell d’activitats més o menys conceptuades que omplen els sis dies de Festa Major.
