El Terrassa FC pot allargar aquest dissabte el seu ‘Via Crucis’ particular en un camp, el del Llagostera, el líder de la categoria, on no sap què és guanyar: dos empats i dues derrotes en els quatre partits oficials disputats. Pel Llagostera, una victòria implicaria assegurar-se de forma gairebé definitiva una posició entre les quatre primeres places (si guanyen sumarien 9 punts més que el cinquè, el Sant Andreu, a falta de 12 punts). Pel Terrassa, no guanyar equival a acomiadar-se matemàticament dels play-offs. Un càstig sever per un equip dissenyat per estar un any més entre les quatre primeres posicions.
Guanyar el líder, però, tampoc asseguraria res al conjunt de Cristian García, donat que se situaria amb 58 punts, a 11 d’un Horta en ratxa. A més, amb el Sant Andreu a tocar, sembla del tot improbable que el Terrassa pugui acabar el curs entre els quatre primers. A l’Olímpic volen oblidar una temporada que no va començar massa bé. En el primer quart del curs, 4 victòries, 3 empats i 3 derrotes. Un parcial que va millorar un cop assolit l’equador del campionat, amb el Terrassa FC ja en posicions de promoció de permanència un cop superada la jornada 21.
Els egarencs van tancar el 2018 i van obrir el 2019 amb optimisme, allargant una ratxa d’imbatibilitat que va durar diversos mesos: el 21 d’octubre, en la jornada 11, el Terrassa va caure 2-0 al camp del Prat, aleshores segon classificat. No va tornar a perdre fins el 10 de febrer, quatre mesos després. Els de Cristian García no passaven pel seu millor moment, ja que venien de perdre quatre dels últims cinc partits, però a partir d’aquell encontre van agafar embranzida: victòries contra el San Cristóbal, el Santboià, el Castelldefels, el Granollers, l’Ascó, la Pobla de Mafumet, el Sants, el Santfeliuenc i el Cerdanyola i empats davant del Reus Deportiu B, el Llagostera, la FE Grama, l’Hospitalet i el Vilafranca. Així, després de sumar una ratxa espectacular de 32 punts de 42 possibles, els terrassencs es van consolidar en la quarta posició, amb un coixí prou bo de sis punts respecte el cinquè, l’Horta.
Un tram final per l’oblit
No ha estat fins al tram final de la temporada quan aquest marge s’ha esvaït i tot -o gairebé tot- el que s’havia construït s’ha començat a esfondrar. Derrotes contra el Sant Andreu, l’Horta, el Martinenc, el Prat, el Santboià i el Reus B. Empats davant de l’Europa i el Figueres i victòries contra el San Cristóbal i el Castelldefels. 8 punts de 30 possibles i, el que és pitjor, la quarta posició a 14 punts. En 10 jornades, l’Horta ha sumat 20 punts més que el Terrassa FC. Uns registres que parlen molt bé dels barcelonins i que confirmen com de tràgic ha estat el tràngol pels egarencs, que abans de visitar Castelldefels venien de sumar 5 dels últims 27 punts.
Cap equip, i menys un que té per objectiu optar a la promoció d’ascens, pot permetre’s un parcial com aquest. El futbol, però, té aquestes coses, i de la mateixa forma que es poden enllaçar 15 jornades sense perdre, també es pot perdre sis partits en 10 jornades. Misteris del futbol i de l’esport. Després d’això, la gran pregunta que es fan tots els aficionats del Terrassa FC és: “I ara, què?”. Les respostes aniran arribant en forma de decisions que es decidiran en les pròximes setmanes. De moment, però, ja hi ha dos elements que condicionaran de manera significativa el nou curs: una reducció del pressupost per la plantilla del primer equip i els dubtes de Cristian García al capdavant de la banqueta.
El futur a la banqueta
El futur del tècnic sembla lluny de l’Olímpic, tal i com ell mateix va reconèixer a la prèvia del duel contra el Castelldefels: “Aquest any s’han viscut coses que no han estat agradables per ningú. Les temporades passen i els projectes s’esgoten. No tant pel president, que té molta il·lusió de tornar a situar al Terrassa on ha d’estar, sinó per la gent que entrena i els jugadors, que passem. El 30 de juny dirà on estem cada un”. L’entrenador del Terrassa FC té els seus crítics -com els tenen tots els entrenadors de tots els clubs-, però ha fet mèrits de sobres per seguir. En els seus primers dos anys en una banqueta ha demostrat que la seva filosofia pot triomfar.
D’errades també n’ha comès, però la plantilla li dona suport i el seu estil l’avala. La temporada passada els va apartar del camí de l’ascens el Compostela en una tarda horrible, i aquest curs ha estat un mal tram final de curs. Segur que es poden fer moltes coses millor a la banqueta, però el tècnic ha demostrar tenir una identitat que, tot sigui dit, aquest curs s’ha perdut, en bona mesura, per la pèrdua d’alguns jugadors de renom l’estiu passat. No hi ajuda, es clar, que homes com Daisuke prefereixin deixar l’equip amb el curs a mitges per preferir una oferta de l’estranger. El Terrassa FC necessita refer moltes coses, una d’elles l’estructura tècnica: si Cristian García segueix, cosa que a hores d’ara està a l’aire, serà sent únicament entrenador, i no compaginant aquesta faceta amb la de director esportiu, rol que també li genera força desgast.
A la plantilla hi segueix havent elements de gran talent que, si el club pot retenir, poden seguir donant un gran rendiment de cara al futur. Només Dani Sánchez (30) i Coro (33) superen la trentena, dada que evidencia que es tracta d’una plantilla amb encara molta projecció i futur. Pensar que res de l’actual equip serveix pel futur seria un error rotund, donat que l’estiu passat es va fer una aposta amb la mirada posada al mig i llarg termini. S’han de tocar peces, però mantenint la base i afegint nous elements que, aquest cop si, permetin donar un salt qualitatiu. El Terrassa venia de dos cursos disputant la promoció d’ascens. La temporada vinent ha de poder optar, fins al final, a lluitar per tornar on marca la seva història.
Jose Juan es perd el que resta de curs
Un que no podrà participar en el duel d’aquest dissabte ni en els que resten del curs és Jose Juan. El lateral esquerre pateix una fractura al pol superior de la ròtula del genoll dret i haurà de passar pel quiròfan.
2 
