MónTerrassa
Setién, Riqui Puig, Ansu Fati… i la dictadura dels resultats
Riqui Puig amb Quique Setién
Riqui Puig amb Quique Setién | FC Barcelona

!--akiadsense-->

La primera fotografia que el Barça va publicar de Quique Setién a la Ciutat Esportiva Joan Gamper va il·lusionar els afeccionats culers. Era amb Riqui Puig. I, és clar, tenint en compte que la massa social blaugrana ja fa temps que està desencisada amb el paper de la Masia al primer equip i que en la seva roda de premsa de presentació el tècnic càntabre va assegurar que el futbol base seria un dels pals de paller del seu projecte, amb una simple imatge n’hi va haver prou per motivar un barcelonisme entestat a recordar temps passats. Setién va passar de les paraules als fets i va convocar la joia del planter del Barça per al seu primer partit, contra el Granada. Riqui Puig va jugar 19 minuts i va tenir influència en la victòria per la mínima davant el conjunt andalús. Dies després, en va disputar 71 en la visita a l’Eivissa corresponent als setzens de final de la Copa del Rei.

Des de llavors, però, va desaparèixer: només va gaudir de tres minuts més amb el primer equip, contra el Llevant. El cas d’Ansu Fati va experimentar cert paral·lelisme amb el de Matadepera: va ser titular en els primers sis compromisos, però només va jugar 17 minuts en els darrers quatre enfrontaments de l’equip abans de l’aturada pel coronavirus. L’extrem va tenir un rol residual quan va arribar l’hora de la veritat, el moment de visitar el Nàpols i el Reial Madrid. Si amb aquestes xifres no hi havia hagut prou per recordar als afeccionats culers la seva trista realitat, la roda d’entrevistes que ha protagonitzat Setién els últims dies ha servit per aconseguir-ho del tot.

El càntabre ha passat de considerar-se un abanderat del cruyffisme a pronunciar la següent frase: “Què prefereix la gent, el planter o tirar endavant?”. Per si amb aquesta lectura no n’hi havia prou, l’entrenador del Barça ha assegurat que és possible que tant Riqui Puig com Ansu Fati marxin cedits la pròxima temporada. “Al filial hi ha potencial, però encara no m’han convençut per tenir més minuts. S’ho han de guanyar. El futur de Riqui Puig no està clar, no hem pres cap decisió. És un futbolista extraordinari, no en tinc cap dubte, però encara ha de polir moltes coses”, ha justificat. Setién s’ha escudat en el fet que considera que cal protegir els jugadors joves i evitar generar moltes expectatives al voltant de les seves figures, però amb això no ha aconseguit evitar la destrempada general del barcelonisme. El càntabre no ha deixat cap dubte que, com ja reblava Ernesto Valverde i encara que ell es fixi una mica més en el com que l’extremeny, la dictadura dels resultats pesa massa. Ell és plenament conscient que, si vol perllongar el somni que ha tingut l’oportunitat de viure amb 61 anys, els marcadors l’han de somriure. I això, sigui coherent o no, és perfectament legítim i comprensible. Només faltaria. Al final, tots els entrenadors que aterren al Camp Nou tenen el mateix objectiu: “Si compto amb Messi per a la temporada vinent? El que espero és que ell compti amb mi”.

Nou comentari

Comparteix