Riqui Puig, durant el Catalunya-Veneçuela.
Riqui Puig, durant el Catalunya-Veneçuela. | FCF

Menut, però entremaliat. Amb talent innat, desequilibri i visió de joc. No té por a res malgrat els seus 19 anys, 56 quilograms i 1,69 metres d’alçada. Juga d’interior i se li pressuposa la desimboltura d’Iniesta i la intel·ligència de Xavi Hernández. Té l’’ADN Barça‘ impregnat a la seva sang i és molt amic de la pilota. No és tan conegut com Frenkie De Jong ni cal buscar lluny del Camp Nou per trobar-lo; només cal mirar cap al Miniestadi.

Riqui Puig s’ha guanyat el dret a convertir-se en un fitxatge del primer equip del Barça. Potser catalogar-lo així fa que Ernesto Valverde li concedeixi alguna oportunitat. Condemnat a jugar a la Segona Divisió B, on milita el filial blaugrana, el migcampista de Matadepera aprofita qualsevol escenari amb un mínim altaveu mediàtic per reivindicar la seva qualitat, per evidenciar que no és un jugador més de la Masia sinó que mereix rebre la categoria de “futbolista diferent”. Ja ho va fer en l’eliminatòria de la Copa del Rei contra la Cultural Leonesa i, aquesta setmana, va tornar a fer gala de les seves millors virtuts en el partit internacional de la selecció catalana contra Veneçuela. No és casualitat que el barcelonisme somiï amb un futur mig del camp amb ell com a director d’orquestra acompanyat dels solistes de luxe Arthur i el mateix De Jong.

Els aficionats catalans que es van desplaçar aquest dilluns a Montilivi van presenciar en directe el nivell de Riqui Puig. El somriure que li va esbossar Gerard Piqué, jugador a qui va substituir al minut 51, ja va preveure que la cosa no podia anar gens malament. En una de les primeres pilotes que va tocar el de Matadepera es va inventar una passada filtrada a Montoya que va preludiar la primera diana d’un partit molt més que amistós. El migcampista del Barça va revolucionar el duel i, més enllà de la seva aparició estel·lar inicial, va exhibir-se durant la resta de represa per demanar un augment de categoria. La Segona Divisió B se li ha quedat petita; i la secretaria tècnica culer ha de buscar-hi una solució, encara que sigui en forma de cessió.

La jove perla culer ho té tot per triomfar. No només futbolísticament parlant. El seu entorn i la seva família sempre l’han ajudat a tocar de peus a terra per molt que les expectatives posades en ell el convidessin a somiar i cremar etapes més aviat del compte. Sempre que s’ha expressat públicament ha demostrat una maduresa envejable per molts futbolistes de la seva edat. “Un amateur de primer any”, com va definir-lo el seu actual entrenador, García Pimienta. Riqui Puig està cridat a ser el jugador que, juntament amb Carles Aleñá, torni a demostrar en els millors camps d’Europa el nivell d’una Masia que segueix ben viva, encara que la confiança dels entrenadors del Barça dels darrers anys no ho hagi demostrat.

Nou comentari