Marc Massagué (Terrassa, 1986) va començar a treballar just acabar la carrera d’Empresarials en una entitat financera. Aquesta és la seva professió però la seva passió és una altra. Des de ben petit, i com molts terrassencs, va iniciar-se en el món de l’esport a través de l’hoquei. Fins que al 2017 va decidir deixar-ho estar. “Era el moment”, explica a Món Terrassa. I és que a la seva ment s’hi havien instal·lat tres grans reptes en majúscules: acabar una marató d’asfalt en menys de tres hores (repte que ha aconseguit a la marató de Sevilla 2020), un ironman (repte que encara té pendent), i un ultratrail. Justament en aquest últim apartat, aquest mateix estiu, Massagué ha corregut la prestigiosa UTMB Mont-Blanc. Hem parlat amb ell per saber com ha anat l’experiència i quins reptes de futur té.
Des de quan et dediques a fer curses de muntanya?
La primera cursa de muntanya la vaig realitzar al 2013. Un amic em va convèncer a provar-ho i quan tenia algun cap de setmana lliure sense partit, aleshores en feia alguna de curta. En aquell temps com a molt en feia dues o tres a l’any i les de més a la vora de casa. A mitjans del 2020 va ser quan em vaig centrar 100 % en les curses de muntanya. Això enganxa! Et donen l’oportunitat de córrer i conèixer llocs espectaculars, l’ambient és molt xulo (hi ha molta animació per part del públic i molta solidaritat entre els corredors), i les ultres són com una espècie d’aventura on passes per molts moments diferents quan estàs corrent. Hi han molts factors i controlar-los tots és complicat; penso que és part de la gràcia.
Estàs vinculat a alguna entitat o formes part d’algun grup?
Formo part del Club Esportiu I Run With Leiva. El 31 de desembre del 2018 vaig començar a entrenar amb en Jaume Leiva per preparar bé una marató d’asfalt. Al 2018 havia preparat la marató de Barcelona pel meu compte i vaig patir moltíssim. Ho volia fer bé i per això vaig contactar amb ell. A finals del 2019 em vaig incorporar al club i aquest any m’he federat. Entrenar en grup, a banda de poder compartir la mateixa passió, et dona un plus que entrenant sol és molt més complicat (companyia, suport, motivació…). Ho vaig notar molt en el rendiment, ja que per exemple en la segona cursa de muntanya que feia de 50 Km vaig acabar en la posició 30 quan abans en curses de menys distància podia estar al voltant del 200. També lògicament en asfalt vaig millorar molt les marques.
I perquè has escollit aquest grup? Què t’aporta?
Hi ha molt bon ambient als entrenaments, i compartir curses amb els companys és el millor de tot plegat.
Com i quan entrenes?
Entreno entre cinc i sis dies la setmana, i sempre que puc intento anar als entrenaments grupals per això mateix que comento. Actualment combino tant entrenaments de qualitat, com rodatges i bici de carretera per no carregar tant les cames, sempre seguint el planning que em fa el Jaume.
Per què vas decidir córrer la Ultra Trail de Mont-Blanc? Què creus que té d’especial?
Córrer al UTMB, la meca del trail, és l’objectiu de tot corredor de muntanya. A nivell amateur pots tardar en arribar-hi entre dos o tres anys pel sistema que actualment tenen muntat (acumular els punts necessaris i entrar en un sorteig). Ara el volen modificar i ho volen fer encara més exclusiu. A banda de l’espectacularitat dels paisatges, l’esdeveniment és molt mediàtic. Durant una setmana hi ha l’arribada a Chamonix i cada dia hi ha alguna cursa. Van arribant corredors durant el dia i la nit i la gent anima molt (en total hi participen uns 10.000 corredors). L’arribada dels primers corredors de la cursa llarga de 170 Km és tot un espectacle i posa la pell de gallina. És el més semblant al que podria ser un esport de masses.
Era la primera vegada que hi participaves?
Era la primera vegada que hi anava i vaig fer la OCC de 55 Km i 3.400 metres positius (una de les quatre curses principals). Aquest any he après a gestionar les distàncies entre 40 i 55 Km, crec que són les que se’m donen millor i en les quals em sento més cómode al no ser tant ràpides. Per això vaig decidir fer aquesta distància i no la de 100 Km on també hi tenia accés però no em veia prou preparat.
Com ha anat a nivell personal?
Molt bé, arribava amb una molt bona preparació i creia que podia estar al voltant de les 7 hores, que, calculant amb resultats del 2019 suposava la posició 100. Amb 1.500 corredors de tot el món ho veia com un resultat excel·lent pel meu nivell. Em motivava molt marcar-me com a objectiu entrar dins dels 100 primers i per això, a part de seguir els entrenaments estríctament de l’entrenador, vaig comptar també amb l’ajuda d’una nutricionista. Volia intentar-ho de totes totes. A casa m’han donat molt suport i ha estat determinant, al final és el més important. Els dies previs vaig llegir la quantitat d’elits que hi havia i veia difícil entrar dins dels 100 primers, més aviat ja pensava en 150. A banda comentaven que segurament aquesta edició era l’edició amb més nivell fins ara.
Quan va començar la cursa vaig comprovar l’alt nivell i al veure que em podia quedar enrere vaig haver d’arriscar apretant ja des de l’inici amb el risc de no arribar bé a la part final. Al primer avituallament al Km 10 entrava en posició 154, i vaig poder anar avançant gent sobretot en les baixades sent regular arribant a meta en 6 hores 51 minuts i en la posició just 100, ni més ni menys. No m’ho podia creure. Amb el nivell d’aquest any 7 hores justes haguessin suposat la posició 115, així que vaig estar molt content. Em va ajudar molt saber dels amics i família que m’estaven seguint online. Això em va fer seguir tibant en algun moment que hagués anat més lent.
S’ha notat l’efecte Covid?
L’efecte Covid diuen que s’ha notat amb el públic i en els dies previs. Diuen que hi havia molta menys gent a Chamonix. Jo hi vaig anar amb la família i amics i vam gaudir molt de veure grans corredors, grans paisatges i tota la preparació en sí d’un esdeveniment d’aquesta magnitud.
És Terrassa un bon lloc per fer curses de muntanya? I per preparar-se per fer-les?
Terrassa és un lloc ideal pel trail. Tenim la sort de poder entrenar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb camins i corriols infinits. Aqui hi ha molt nivell, corredors molt bons i destacats, així com curses consolidades. En aquest sentit som uns privilegiats. El més complicat potser són les altes temperatures que tenim a l’estiu. En aquesta preparació per l’UTMB m’ha costat acabar algun entrenament per aquest motiu.
Ens expliques alguna experiència amb alguna de les curses que t’hagi marcat?
Com a bona experiència destacaria el Cruce Columbia a Chile al 2018. És una cursa de 100 Km en tres dies, on dorms en un campament amb la resta de corredors quan acabes l’etapa. Cursa que vaig fer amb un amic (perquè la vam veure a un programa de televisió) i tinc ganes de repetir-la algun any.
I alguna anècdota divertida o curiosa?
Com a anècdota, la primera cursa que vaig fer al 2013, em va coincidir amb un partit d’hockey que tenia el mateix dia. Volia fer les dues coses, primer vaig fer la cursa i després vaig anar al partit entrant a la segona part sense que els àrbitres se’n adonessin, gràcies a l’entrenador. El partit no era determinant i per això ho vaig poder fer. Recordar-ho ara és divertit. Al 2018 vaig participar a la marató d’Ulldeter a Camprodon i em vaig lesionar al Km 9. Vaig arribar l’últim utilitzant els pals de muntanya de bastons. Gràcies a acabar vaig obtenir els punts per inscriure’m al sorteig de l’UTMB. Un amic em va animar durant el recorregut amb aquesta motivació i em va esperar fins al final i aquest any he anat justament amb ell a Chamonix. En aquesta preparació he realitzat de nou aquesta cursa i m’he tret aquella mala espina, podent acabar en onzena posició.
Una altre bona anècdota la tinc aquest any en la mitja marató de muntanya de Viladecans. La sortida era per tandes. A la línia d’arribada l’speaker em va cridar com a tercer classificat, però resulta que dos corredors que havien sortit més tard i van anar més ràpid i per pocs segons vaig quedar cinquè.
Quins projectes de curses tens en ment? I quin és el següent repte?
D’aquí un mes faré la marató de l’Ultrapirineu, on també hi haurà molt nivell i és una cursa que mai he fet i en tenia moltes ganes. Al novembre torno a Menorca a fer els 48 Km del Trail del Nord per acabar el mes a la Barcelona Trail Races de 77 Km. Al març del 2022 aniré a la marató de la Transgrancanaria, i espero poder tornar a fer els 85 Km de la Costa Sud del Trail Menorca Camí de Cavalls al Maig. A veure si puc fer-ho millor que aquest any, almenys penso que sí que en sóc capaç.
I repetir la Montblanc?
Sí que vull tornar al UTMB, de fet m’agradaria poder arribar a córrer totes les distàncies, fins i tot la de 170 km algun dia. Si torno a participar a la OCC de 55 Km és perquè segurament em veig capaç de millorar el temps d’aquest any. Sinó, miraria d’arribar el millor possible a alguna altra distància per tornar a gaudir de tot plegat.
Com t’ha afectat personalment la pandèmia? Ha afectat el ritme de preparació?
Per sort, ni a mi ni als meus més propers ens ha afectat la pandèmia. De fet, per mi ha estat un període agredolç perquè per una banda hi ha hagut el virus (una pandèmia i època que ningú hagués imaginat mai) i per altra vaig ser pare (vaig saber que esperava una filla just una setmana després del confinament).
I com a corredor de muntanya?
Precisament va ser la pandèmia el que em va fer centrar en curses de muntanya al 100 %. Van ser les primeres curses que es van anar autoritzant al ser més reduït el nombre de participants i al poder mantenir els recorreguts adaptant les sortides i els avituallaments. Les poques curses d’asfalt que es van començar a fer, adaptaven la totalitat del circuit tradicional i a vegades era el mateix en diferents esdeveniments perdent l’essència de la pròpia cursa. Al final s’entén ja que era la única manera que tenien de poder realitzar les curses.
Tens ara més dificultats per trobar curses? Hi ha limitacions?
El confinament em va alterar la preparació de l’Ironman de Vitoria (ho he deixat a l’aire) i com molta gent vaig córrer per dins de casa. Per mantenir la motivació em vaig proposar fer al juliol les dues travesses més emblemàtiques de Catalunya, Cavalls del Vent i Carros de Foc, en quatre dies com si es tractés d’una cursa per etapes. Van ser 151 Km i vaig poder acabar després d’una última etapa molt llarga fent la zona del Contraix de nit, amb l’arribada al refugi Estany Llong plovent molt. Em van ajudar i tractar molt bé. Durant la quarta onada també vaig participar en una lligueta virtual de curses per muntanya a Terrassa que va estar molt bé. Vaig poder quedar segon i mantenir el ritme de competicions tot i que no hi havia cap cursa autoritzada llavors.
