Que el Terrassa FC no obtindria aquest curs una de les quatre places de promoció d’ascens era una circumstància que ja es donava per feta des de feia algunes setmanes, després dels mas resultats dels últims dos mesos. Però que la confirmació matemàtica d’aquest fet arribi després d’un 5-0 és especialment dolorós. Al camp del líder, cert, però poc excusable igualment. El Terrassa ha caigut en un partit horrible i infernal on ha topat contra un gran rival, un mal arbitratge i, segurament el pitjor, un equip, el mateix Terrassa, que fa temps que demana l’hora.
Ben lluny han quedat les sensacions que l’equip terrassenc va mostrar fa uns dies a Castelldefels. El Terrassa s’ha ensorrat en la visita al camp d’un Llagostera implacable que només ha necessitat 13 minuts per obrir la llauna. Èric Jiménez ha marcat cap per avançar un Llagostera que, tot sigui dit, s’ha vist beneficiat per la permissivitat arbitral en aquest i el tercer gol. En aquest, l’àrbitre ha fet cas omís d’una clara empenta que no ha assenyalat en la jugada del gol.
El Terrassa ha pogut empatar pocs instants després, però Marcos Pérez ha evitat l’1-1. Només sis minuts després de l’1-0, els locals han trobat premi en una temerària acció d’Adri Díaz, que ha intentat driblar un rival des de la zona de construcció en camp propi i Gil Muntadas no ha perdonat amb un gran xut des de la frontal. El Terrassa, desdibuixat, ha intentat plantar cara amb més orgull que efectivitat. La pressió del Llagostera, inconformista, ha dificultat el joc del conjunt de Cristian García, que pocs minuts abans del descans ha vist com l’àrbitre assenyalava un rigorós penal per falta de Toledo a Crespo que ha tret de polleguera els jugadors egarencs. Pitu no ha fallat des dels onze metres, enviant el partit al descans amb un 3-0 rotund i dolorós.
Amb el partit vist per sentència, el Terrassa ha sortit dels vestidors disposats a mantenir la cara ben alta. Però a la pluja, que ha arrencat un cop iniciat el segon temps, s’hi ha afegit un altre maldecap: Cunill, de cap, ha rematat una centrada de Gil després d’elevar-se sense oposició. 4-0 i el partit del tot resolt. El partit se li ha acabat fent molt llarg a un Terrassa capcot i deprimit que més enllà de l’orgull d’homes com Álex Fernández o Dani Sánchez, poca cosa hi ha dit en un duel sense alternativa. Sasha, al tram final, ha firmat el definitiu 5-0. Els egarencs s’han acomiadat de forma matemàtica de la possibilitat d’optar a una de les primeres quatre posicions. L’Horta queda ara a 14 punts quan en queden 12 per disputar. El Terrassa culmina així el seu ‘Via Crucis’ particular. No queda altra que oblidar aquest nefast tram final de curs i començar a pensar en el vinent.
1 
