!--akiadsense-->
Món Terrassa ha fet avui el cafè amb Javi González, candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Terrassa.
Frases:
“Sortim a guanyar. Tenim confiança i no podem renunciar a ser el patit més votat. El que va passar a les autonòmiques fa pensar que és possible, encara que el que va passar a les municipals llima una mica aquestes expectatives. Si fem la mitjana, sortim amb una possibilitat real de ser un dels partits més votats de la ciutat”.
“La nostra trajectòria ens avala, hem pactat amb tothom. Altra cosa és governar. Quan hi ha partits que han posat en dubte la cohesió social o el progrés econòmic de Catalunya i Terrassa després del que va passar el setembre i l’octubre del 2017, amb els partits independentistes, aquells que continuen amb l’obsessió de volen trencar la convivència a Catalunya i no respectant les lleis. Amb el PSC no hi tenim cap inconvenient, amb els Comuns tampoc. En el programa nostre no hi ha tantes diferències”.
“Jo sóc un home de partit, mentre estigui a Ciutadans respecto les decisions del partit, més enllà de que pugui tenir opinions personals”.
“Fer especulacions és difícil quan hi ha un partit sense representació a l’Ajuntament. De la lliçó que treiem de les generals, ni PP ni VOX entrarien a l’Ajuntament, esperem poder aprofitar nosaltres els seus vots. Ciutadans sempre ha estat un partit molt transversal. Sempre ens hem alimentat del PSC i del PP”.
“Nosaltres podem aglutinar una il·lusió pel canvi de la ciutat, que sigui regeneradora. La millor proposta estrella és canviar l’Ajuntament. Sembla clar que la governabilitat de la ciutat serà cosa de diversos grups, estarà molt fragmentat. Amb el PSC, si arribem a un espai on compartim idees, podem compartir projecte. Amb ells i amb algú més”.
“De VOX, més enllà del seu líder, no conec res. Com a partit no sé què proposa per la ciutat, ni de si estan disposats a treballar per sumar i no restar. Si són partits legals que venen a construir, endavant. En el cas de Ballart, tres quarts del mateix. Encara no conec el seu programa electoral. Benvingut sigui si vol construir. Va governar cinc anys i no s’ha vist res tangible del seu mandat”.
“Ara se’ns coneix més com a Ciudadanos, al principi era més Ciutadans. Ha anat evolucionant”.
“Li donem molt valor a l’urbanisme, pensem fer coses perquè transformin l’Ajuntament. Que sigui un motor de canvi per altres àrees municipals. Que sigui un motor per la societat a nivell econòmic i social. Un nou Ajuntament per una nova ciutat, que acompanyi els inversors i generi més riquesa”.
“En relació al comerç, parlar de petit o gran comerç no és el problema. Hem sabut fer conviure els dos models. El problema és més el comerç físic o el virtual, ve en funció dels hàbits dels nous ciutadans. Si pot comprar amb un click, no ho farà a la tenda pública. Hem d’acompanyar el petit i mitjà comerç a l’àmbit digital. Amb la rebaixa d’impostos, la modificació de la normativa, i exigint a altres administracions que donin un cop de mà, es pot aconeguir”.
“Tenim diversos eixos comercials a la ciutat. La majoria de propostes que fem venen de les peticions dels veïns dels barris. Malhauradament, hi ha barris amb un gran potencial comercial, però com que no se’ls ha acompanyat, les associacions de comerciants han desaparegut. Cal posar focus als barris, on encara hi ha comerç de supervivència, però necessiten ajuda per tirar endavant”.
“Els badulakes hem de procurar que no facin competència deslleial. Fan un servei a la ciutat, però quan algú està tot el dia a una botiga per vendre pipes o Fanta…”.
“Som la primera ciutat del Vallès i s’ha de posar en valor. Se li ha de donar contingut a això, a la marca de la ciutat, perquè té molt potencial en moltes coses. Un potencial que s’ha desplegat en l’esport o en l’àmbit cultural, però els terrassencs tenim l’espina clavada de que mereixem més del que tenim. El fet d’estar a prop de Barcelona ens dona més potencial del que gaudim, però cal fer reformes per aprofitar-ho”.
“Jo voldria la B-40, ens obre al Baix Llobregat, a Barcelona i a l’aeroport. És un element al qual no podem renunciar. Si altres zones del territori no la volen, ja s’ho faran”.
“No es tracta de créixer per créixer. Si ho fem però la renda de la ciutat baixa… cal créixer i fer-ho bé. Hem de fer les coses amb un coneixement integral del territori. No podem pretendre ser la tercera ciutat de Catalunya, sinó la primera en qualitat de vida. És un objectiu irrenunciable per tots, encara que tenim diferents maneres d’arribar-hi”.
“El tema de la identitat canvia dia a dia. Hi ha elements que generen identitat. Hi ha gent que té por de perdre la seva identitat, nosaltres no”.