Perquè es pot perdre l’olfacte després de patir la Covid-19?

La pèrdua de l’olfacte després de patir la Covid-19 es deu a què el virus SARS-CoV-2, té una proteïna en la seva superfície, anomenada proteïna S, que funciona com una clau i té la propietat d’unir-se a la proteïna ACE2 que actua com a pany per a envair les cèl·lules

El sostre de les fosses nasals està entapissat per l’epiteli olfactiu que té tres tipus de cèl·lules: les cèl·lules basals, les neuronals sensitives olfactòries i les cèl·lules de suport. Les cèl·lules de suport són les encarregades de què les neurones olfactòries funcionin correctament i ens permetin olorar. Aquestes cèl·lules presenten una elevada expressió d’ACE2, fet que les fa vulnerables a la infecció pel virus. La infecció i mort de les cèl·lules de suport és la que produeix l’alteració de la funció de l’epiteli olfactiu.

Tot i així, encara no queda clar perquè algunes persones pateixen pèrdua de l’olfacte –habitualment són casos lleus de Covid-19- i d’altres no.

Hi ha d’altres alteracions en l’olfacte?

La majoria dels pacients amb disfunció olfactiva post viral, com el cas de la Covid-19, presenten dos tipus d’alteracions de l’olfacte. Per una banda, l’alteració quantitativa que es divideix en Hipòsmia, si la pèrdua olfactiva no és complerta o Anòsmia qual la pèrdua de l’olfacte és total. Per una altra banda, l’alteració qualitativa, essent la més habitual la Paròsmia que  comporta un canvi en la percepció normal de les olors, habitualment desagradable. A més, encara que de forma menys freqüent, pot existir la Fantòsmia que és una al·lucinació olfactiva.

Quina prevalença hi ha entre la població? 

Pel que fa a la pèrdua d’olfacte a causa de la Covid-19, aproximadament el 20% de la població mundial té algun grau de disfunció olfactiva i entre un 1 i un 5% presenten Anòsmia.

Les patologies més freqüents que ocasionen pèrdua olfactiva són les malalties de nas i els sins paranasals, essent la més comuna la sinusitis crònica. D’altres causes són: traumatismes cranioencefàlic, malalties neurodegeneratives com el Pàrkinson o l’Alzheimer, les malalties endocrinòlogues, causes congènites o de causa desconeguda, toxicitat, iatrogèniques, entre d’altres.  Així com causa secundària d’algunes malalties i el propi envelliment que és la causa més freqüent de l’alteració olfactiva. 

Es pot revertir aquesta patologia?  

El més important és determinar la causa de la pèrdua olfactiva per a valorar el tractament i les possibilitats de recuperació.

En primer lloc el metge especialista en Otorrinolaringologia realitzarà una primera avaluació que inclourà un examen físic complet, la revisió de la història clínica que inclogui l’exposició a substàncies químiques, tòxiques o possible lesions. A més, es realitzarà una prova d’olfacte validada que a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa és SniffinSticks.

Algunes persones recuperen la capacitat per olorar quan la malaltia que va causar la pèrdua  millora. D’altres ho fan de manera espontània, sense cap raó evident, en canvi hi ha d’altres pacients que necessitaran d’un tractament específic, per exemple, en el cas de la patologia nasosinual, pot ser un tractament mèdic-quirúrgic que millora l’olfacte. Pel que fa a la pèrdua de l’olfacte post Covid-19, no hi ha medicaments eficaços. L’únic que ha demostrat una milloria d’aquests pacients és l’entrenament olfactiu que consisteix en l’exposició repetida a un conjunt d’olors durant 4 mesos. Finalment, també existeix un grup de pacients que el seu trastorn de l’olfacte no es poden tractar amb èxit.

Nou comentari