Els inicis de la pandèmia
Des que als inicis de la dècada dels 80 es van reportar a les ciutats de Nova York i San Francisco els primers casos de persones joves i sanes que morien per causes que només es veien entre persones amb tractament immunosupressor, hem assistit al terrible impacte que ha suposat la disseminació de la Sida arreu del món i que ha comportat fins avui més de 100 milions de persones infectades i més de 40 milions de morts. Durant les dècades del 1980 i 1990 hem viscut un drama sense pal·liatius, assistint gairebé diàriament de forma impotent a la mort de persones, la majoria joves, i en circumstàncies sovint colpidores.
L’any 1996 marca el punt d’inflexió de la pandèmia pel VIH i en els congressos Internacional de Sida, celebrat a la ciutat de Vancouver (Canadà) i Americà de Retrovirologia (CROI) es presenten estudis on es demostra per primer cop que l’administració de noves famílies de fàrmacs antiretrovirals en combinació (triple teràpia) reverteixen el progressiu deteriorament de les persones infectades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i s’assisteix a una progressiva disminució de la mortalitat i morbiditat de les persones amb sida.
De l’estigma terapèutic a canvi de no morir a l’arribada dels nous fàrmacs en combinació
Els anys posteriors a l’arribada de la triple teràpia posen en evidència que la toxicitat associada a les noves teràpies pot arribar a ser molt important i comprometre seriosament la qualitat de vida de les persones infectades pel VIH: les alteracions en el metabolisme dels lípids (alteracions del colesterol), la redistribució anòmala del greix corporal (lipodistròfia), l’aprimament excessiu d’algunes parts del cos (cames, glutis,…), i l’atròfia malar (lipoatròfia), entre altres, van comportar una estigmatització visual molt important d’una proporció considerable de les persones infectades pel VIH que prenien antiretrovirals.
No va ser fins a finals del 2008 que van començar a arribar noves famílies de fàrmacs antiretrovirals i noves generacions de famílies ja conegudes, amb molta menor toxicitat que les combinacions de les que disposàvem fins aquell moment, el que va permetre millorar de forma remarcable els seus efectes deleteris i reduir notablement l’estigma de les persones que vivien amb el VIH.
La pandèmia pel VIH ha comportat una situació paradigmàtica en el món dels antiinfecciosos: en contraposició a la comercialització d’altres antibiòtics, antituberculosos, antiparasitaris i antimalàrics, que en general han precisat de molts assaigs clínics i molts anys de desenvolupament de forma prèvia a la seva arribada al mercat, la dels antiretrovirals ha estat molt ràpida i el desenvolupament dels assaigs clínics ha estat molt accelerat.
El perfil canviant de les conductes de risc de les persones infectades pel VIH
A l’estat espanyol i a Catalunya, la pandèmia de la sida va colpejar amb molta força especialment a persones en les que la seva conducta de risc era l’addicció a drogues per via endovenosa. Aquest fet i la pobra resposta de l’administració a nivell preventiu, va comportar un augment molt important dels casos de sida i morts per aquest motiu. Tanmateix, aquest perfil, de forma similar amb el que ha passat a altres països europeus de la conca mediterrània, ha anat canviant de forma progressiva i ara més d’un 80% de les persones que s’infecten pel VIH són homes que mantenen sexe amb homes.
Les comorbiditats associades al VIH: impacte sobre l’esperança de vida
L’increment tan important de l’esperança de vida de les persones que conviuen amb el VIH (PVVIH) ha fet aparèixer un nou escenari en l’atenció i cura d’aquestes persones: l’aparició de comorbiditats associades a la infecció crònica pel VIH, moltes d’elles relacionades directament o indirecta amb la inflamació residual persistent provocada pel VIH, que segueix actiu a nivell dels reservoris on els fàrmacs no actuen. Així, problemes com el risc cardiovascular, el deteriorament neurocognitiu o certes neoplàsies, són més freqüents i apareixen més precoçment entre les PVVIH que entre la població no infectada pel VIH.
Les vacunes i els nous fàrmacs que arribaran
Des de fa dècades, molts grups de recerca s’han dedicat a intentar dissenyar vacunes preventives i terapèutiques contra el VIH. Tanmateix, l’extraordinari pleomorfisme d’aquest virus, la gran capacitat de mutació que presenta i el fet de que s’integra en l’ADN de la cèl.lula que infecta, fan molt difícil el disseny de vacunes que puguin ser eficaces en una gran majoria de PVVIH. Tanmateix, en l’actualitat assistim al desenvolupament de nous fàrmacs antiretrovirals amb noves dianes terapèutiques (bloquegen passos del virus fins ara inexplorats) i també a noves fórmules d’administració, com la recent arribada al mercat de medicacions que s’administren via im i que es donen cada dos mesos, que evitaran en moltes persones haver-se de prendre diàriament la medicació antiretroviral.
Estratègies preventives: la PrEP
La PrEP, acrònim de Pre-Exposure Prophylaxis, és una estratègia preventiva, que s’ha demostrat molt eficaç en evitar contagiar-se pel VIH en aquelles persones que mantenen relacions de risc no protegides. Actualment aquest tractament preventiu està cobert per la seguretat social i hi ha cada cop més persones amb conductes de risc que compleixen els requisits exigits (nombre de persones amb qui mantenen relacions sexuals i freqüència d’aquestes) i que estan interessades en prendre’l. Tanmateix, de forma paral·lela, moltes de les persones que prenen PrEP, no utilitzen mesures barrera que evitarien la infecció per altres virus (hepatitis B i/o C) i microorganismes responsables de les infeccions de transmissió sexual (lúes, gonocòccia, clamídia, papil·loma,…), el que de forma indefectible ha comportat un augment extraordinari d’aquestes infeccions entre aquestes persones.
Similituds i diferències amb la pandèmia de la Covid-19
La sida i la covid-19 han estat dues pandèmies que han mostrat la faceta més colpidora d’una infecció viral: la seva gran capacitat de transmissió i mortalitat associada. Els professionals sanitaris que vàrem viure la terrible dificultat en tractar la sida en les primeres dècades de la pandèmia, hem reviscut amb la covid-19 un escenari similar, especialment en la primera i segona onades de la mateixa, on hem assistit impotents a la dificultat en disposar de fàrmacs efectius i en mantenir amb vida a persones que, malgrat que eren més grans que les que afectaven majoritàriament a la sida, gaudien moltes d’elles d’un raonable bon estat de salut. Assistir a la mort de varis membres d’una mateixa unitat familiar ha estat una experiència molt dura, i que ens ha fet recordar el drama viscut amb la sida.
La pandèmia de la Sida al països pobres
La magnitud de la tragèdia: de les aproximadament 38 milions de persones que es calcula que actualment viuen infectades pel VIH, només 28 milions reben tractament antiretroviral. La resta de persones que no tenen accés al tractament viuen majoritàriament en països pobres de l’Àfrica subsahariana i del sud-est asiàtic. Molts dels tractaments antiretrovirals que s’utilitzen als països pobres són combinacions que ja no s’utilitzen en els països rics. La meitat de la població mundial infectada pel VIH són dones i gairebé 2 milions de persones són nens de menys de 15 anys.
