MónTerrassa
VÍDEO | Consells per mantenir una bona salut sexual
  • CA
Dra. Raquel Tulleuda

Contextualitzem, quina diferència hi ha entre la sexualitat i el sexe?

El sexe forma part de la sexualitat, la sexualitat és un concepte molt més ampli, s’ha definit de múltiples maneres: la definició de l’OMS considera que la sexualitat és un aspecte central de l’ésser humà que ens acompanya durant tota la nostra vida des que naixem fins que morim. La sexualitat engloba diversos conceptes com el sexe explícit, però també l’orientació sexual, la identitat, el rol de gènere, la reproducció, la comunicació, l’amor. Per tant, és un concepte molt i molt ampli, difícil d’acotar, en canvi, el sexe és una part de la sexualitat, entenem com a sexe en general aquest contacte físic, des d’un petó, una carícia, o les relacions coitals, penetratives o no, i formen part d’aquest concepte més ampli de la sexualitat.

A quina edat es desperta la sexualitat?

Considerem que la sexualitat es desperta aniria en contra d’aquesta definició que acabem de donar. La sexualitat ens acompanya sempre, des del moment en què naixem, però en cada edat, en cada etapa de la vida el seu format és propi i característic. Per tant, no és que es desperti el que succeeix és que a mesura que ens fem una miqueta més grans, i anem entrant a les etapes prepuberals i puberals es desperten les curiositats d’exploració conscient dels genitals i també de mantenir relacions sexuals compartides. Això succeeix en diferents etapes, no podem dir un moment exacte, depèn moltíssim de com s’hagi educat cada persona, quin entorn tingui, quin tipus de relacions humanes desenvolupi amb els amics i amb els familiars. El que si podem dir és que cap al final de la infància s’inicia l’autoexploració, de manera estadística, en línies general i, a l’inici de la pubertat, entorn als 12,13,14 anys comença aquesta curiositat de mantenir relacions sexuals compartides que poden ser des de relacions mes innocents si voleu, més tipus carícies, petons, mirades, seducció, fins a relacions més generalitzades, més el que de forma popular s’entén com a sexe.

Quan hem de parlar de sexualitat amb els fills?

Si parlar és educar, això ha d’estar present sempre, i de fet sempre és present l’educació en sexualitat, és impossible no fer-ho. Quan eduquem persones petites els transmetem missatges en sexualitat sempre, en cada moviment, en cada elecció de roba, en el nostre llenguatge, en la manera que tenim de relacionar-nos amb la nostra parella, si vivim en parella, en les nostres reaccions, també quan veiem persones que no siguin cisheteronormatives. Tot això és educació sexual i, per tant, és un missatge que transmetem, tot i que moltes vegades no fem de forma explícita, ni verbal, ni tampoc conscient. Sempre estem donant informació en referència a la sexualitat. Així a la pregunta de quan hem de parlar? La resposta és com més aviat millor, perquè tot allò que verbalitzem ens farà prendre consciència dels missatges, que d’alguna manera estem donant des del moment zero que tenim petits i petites a casa.

Com es pot millorar l’educació sexual dels adolescents?

La primera que hem de fer per millorar l’educació sexual, és tenir present aquesta funció que tenim els adults d’educadors, en qualsevol àmbit, ja sigui familiar, ja sigui en nivell sanitari, institucional o des dels mitjans de comunicació. Hem de ser conscients que som un referent i transmetem un missatge als nostres joves. Per tant, el primer que hem de fer és saber qui sóc, quins paràmetres són els que em mouen a mi en l’àmbit de sexualitat, quins són els meus prejudicis, els meus estereotips, els meus tabús, quins són els missatges que jo transmeto moltes vegades de forma inconscient. Un cop els tinguem clars, saber cap a on volem anar i veure si allò que estem transmetent és adequat amb allò que volem transmetre o si hem de modificar alguna cosa. Un cop tinguem clara tota aquesta estructura de qui soci cap a on vaig és evident que per millorar la relació sexual dels nostres joves i adolescents hi hauria d’haver canvis importants en l’àmbit institucional, en l’àmbit sanitari, i també en l’àmbit de les escoles, fins que l’educació sexual no tingui un espai curricular reglat serà molt difícil que hi hagi una educació sexual coherent i uniforme adaptada a un món actual, al món que vivim amb aquesta visió de sexualitat tan consumista i a la vegada tan patriarcal i tan poc beneficiosa moltes vegades encara per les dones.

De quina manera afecta la cultura en la conducta sexual?

La cultura ens afecta moltíssim, perquè la cultura és un aspecte molt ampli, de fet si reprenem aquella definició de sexualitat de l’OMS, la pròpia definició continua a la part final dient que la sexualitat està influïda per qüestions morals, ètiques, religioses, tradicionals, legals, qualsevol aspecte que ens influeixi com a societat de manera important. Per exemple, ara que als Estats Units s’ha prohibit l’avortament, en un parell de generacions tindrà un efecte important en com les joves veuen la possibilitat o no d’interrompre un embaràs i en quin concepte tenen de la promiscuïtat. Els canvis en les lleis, els canvis culturals, les pel·lícules, les sèries que veiem, allò que llegim, tot allò que és cultura, que és un concepte molt i molt ampli ens afecta a l’hora de construir-nos com a éssers sexuals. I en el nostre cas la cultura occidental, d’arrel jueva-cristiana ens ha afectat moltíssim en aquesta manca d’equilibri a l’hora de valorar la sexualitat masculina i la femenina. La sexualitat femenina com en tantes altres coses per les dones estan deixades de banda i fins fa molt poquet que hem començat des de l’àmbit mèdic a interessar-nos per la sexualitat femenina i en començar a donar eines a la població perquè puguin buscar solucions davant de qualsevol conflicte.

Fa poc heu posat en marxa la Unitat d’Atenció a la sexualitat a MútuaTerrassa, quines problemes es consulten més?

Els problemes que ens consulten més a la unitat són els relacionats o bé amb relacions sexuals doloroses, ja sigui disparèunia, que és estrictament aquest dolor en les relacions sexuals que a vegades es produeix just abans a la penetració, durant o fins i tot després de la penetració, també hi ha el vaginisme, que és una contractura involuntària de tota la musculatura del sòl pelvià que arriba a vegades a impedir totalment les relacions sexuals penetratives, i un altre qüestió que ens consulten moltíssim és el tema de la manca de desig o alteracions en la fase de desig o d’excitació, també a vegades apareixen dones amb anorgàsmia o amb dificultats per arribar a l’orgasme. El que intentem fer des de la unitat és sigui quina sigui la qüestió que ens consulten tractem d’abordar-lo d’una forma molt holística tenint en compte de quina és la realitat de la pacient, amb qui conviu o no conviu, si té parella o si no en té, fer una valoració molt global i veure si és un problema estrictament orgànic, que es pot solucionar. A vegades hi pot haver alguna petita brida, alguna lesió que requereix alguna reparació tècnica i sinó fer totes les intervencions necessàries, ja siguin des del punt de vista educatiu, relacional, de canvis de propis paradigmes, prejudicis i tabús, a vegades utilitzant els serveis de rehabilitació que tenim a Mútua, serveis psicològics, o els uròlegs quan els necessitem. La nostra idea és que es converteixi en una unitat que pugui donar Atenció Integral a la sexualitat dels pacients.

Quines són les bases per tenir una bona salut sexual?

Les bases per a una bona salut sexual, es podrien resumir en tres pilars, el primer pilar seria entendre bé que és la sexualitat quan parlem de salut sexual no parlem de sexe penetratiu, coitocèntric, orientat a l’orgasme sinó que és una experiència molt més amplia en la que intervenen com dèiem, les carícies, la seducció, la comunicació, i que val la pena gaudir de tot el camí, no focalitzant-ho només en la part final de la relació sexual, per tant, a la base número 1 un bon concepte del qual és la sexualitat, la segona qüestió és saber qui som, d’on venim reconèixer quina és l’educació sexual que hem rebut i veure cap a on volem caminar, quines són les nostres línies vermelles, quins són els nostres “fetitxes”, les coses que a nosaltres ens agraden, les coses que ens exciten que ens erotitzen, que ens fan tenir ganes de tenir relacions i poder-les posar en comú amb les nostres parelles sexuals quan existeixin i, en tercer lloc, tenir un mínim d’informació, saber com és la resposta sexual, saber com som a nivell anatòmic, conèixer-nos, conèixer els nostres cossos i això per descomptat inclou l’autoexploració, la masturbació, perquè si no ens coneixem no sabem com reacciona el nostre cos davant d’un estímul sexual és difícil que el posem en comú amb un altra persona i que ens comuniquem adequadament sense conèixer les bases del nostre propi funcionament.

Més notícies
Peus a l'aigua
Les claus per mantenir una bona salut sexual, al Dijous de Mútua
Notícia: Les claus per mantenir una bona salut sexual, al Dijous de Mútua
Comparteix
Anirà a càrrec de la Dra. Raquel Tulleuda, metgessa adjunta del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia i responsable de la Unitat d’Atenció a la Sexualitat de MútuaTerrassa

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Alberto a juliol 27, 2022 | 22:40
    Alberto juliol 27, 2022 | 22:40
    No he visto el video porque ya me siento satisfecho con mi vida en ese sentido pero tengo una frase complementaria para quien le sirva. "Es mejor no hacerlo teniendo ganas que hacerlo sin tener ganas". Alguien me lo dijo de joven y con el tiempo pude comprobarlo. Hacerlo sin ganas te deja mal. O sea lo pasas mal durante y también después. Que aproveche.

Respon a Alberto Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa