A Món Terrassa hem creat uns gràfics perquè de manera visual i atractiva, els lectors puguin veure l’evolució dels caps de llista dels diferents partits que es presenten a les municipals del pròxim 28 de maig a la nostra ciutat. Només n’hi ha un que repeteixi, i com a conclusió també es pot veure el canvi de gènere entre els màxims representants, on les dones han passat a ser majoria.
Tot per Terrassa (TxT)
Tot per Terrassa manté el seu cap de llista per aquestes municipals. Jordi Ballart va fundar el partit ara fa cinc anys i des d’aleshores ha estat el màxim responsable i la principal cara visible. Era esperable que després de l’èxit aconseguit el 2019, on debutava en uns comicis i on va aconseguir 10 regidors, tingués pensat repetir. Ballart tot i passar de poc de la quarantena és un “gat vell” de la política local, amb experiència ocupant regidories en la seva època socialista i com a alcalde, també amb el PSC i ara amb TxT.
Partit Socialista de Catalunya (PSC)
El Partit dels Socialistes ha decidit fer un canvi. Ha mantingut un perfil similar, de persona amb experiència en la gestió i en l’administració, si bé la nova representant, Eva Candela, ha fet una progressió fulgurant en el món de la política en els darrers anys. El 2019 el PSC sortia d’una ruptura inesperada amb el que havia sigut el seu líder, Jordi Ballart. Això va sacsejar l’estructura, ja que amb ell se’n va endur diversos regidors. Alfredo Vega va ser l’home escollit per curar la ferida, reunir les tropes i mirar endavant. Quatre anys després, Candela és la responsable d’oferir una versió 2.0 dels socialistes, amb moltes cares noves i amb l’objectiu de recuperar l’alcaldia.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Potser el canvi més sobtat. Esquerra havia estat liderada des de fa ja uns anys per un dels regidors més veterans a l’Ajuntament de Terrassa, Isaac Albert. Home de govern, expert en la gestió interna de l’administració local, ha estat en aquests quatre anys la mà dreta i l’home fort del govern municipal. Tanmateix, mesos abans de les eleccions va decidir fer un pas al costat i cedir protagonisme a Ona Martínez, sorgida de les bases del partit i que ja havia començat a prendre càrrecs dins de l’executiu local. Dona jove i recentment mare. ERC ha renovat totalment la seva imatge, tant del líder com de la llista, on només repeteix un dels regidors originals de fa quatre anys.
Ciutadans (Cs)
Javi González ha estat la veu de Ciutadans des de l’inici d’aquest partit polític a la nostra ciutat. Al 2015 van entrar amb força, amb tres regidors i ell era la cara més visible, si bé és cert que ha estat una formació que ha repartit bastant el joc entre tots els membres. Encara amb la formació taronja amb força tant a nivell nacional com estatal, Cs va confiar de nou amb aquest llicenciat en filosofia per fer front les municipals de 2019, sabent que tenia les coses complicades. Tanmateix va superar el repte i va mantenir els mateixos regidors, entre els quals hi havia l’actual cap de llista, Isabel Martínez. Aquesta jove advocada feia poc que s’havia implicat en política i en aquests darrers quatre anys ha demostrat solidesa, oratòria i un creixement polític important. El partit ha confiat amb ella per evitar el que és la crònica d’una mort anunciada, amb l’esperança que la seva vitalitat i empenta arrossegui encara votants.
Junts per Terrassa (JxT)
L’elecció de Lluís Puig va ser més simbòlica que efectiva. Per molt que es mantingués l’esperança, el realisme es va imposar i no va poder ocupar la seva cadira al Ple municipal en el dia de la investidura. El conseller a l’exili veia com li negaven el dret a exercir com a representant del poble, tot i ser àmpliament recolzat. Va ser així com va entrar al Consistori Meritxell Lluís, que anava de número 3, darrere també de l’exconseller Miquel Sàmper. La legislatura per a Junts ha estat moguda, amb canvis constants en els seus regidors. Sàmper va passar a Trullàs, i Trullàs en els darrers mesos va cedir el testimoni a Caupena -ara de 2-. El partit espera haver aconseguit estabilitat desitjada i renovar (i qui sap si ampliar) les seus deus cadires.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Marc Medina va ser el darrer regidor de la CUP a l’Ajuntament de Terrassa. Havia substituït al càrrec a la diputada Maria Sirvent, la qual havia encapçalat la llista en les històriques eleccions de 2015, on els anticapitalistes entraven per primer cop al Consistori. Però el suport no va ser suficient i es van quedar fregant el 5% necessari per poder repetir regidor. Així, en el mandat de 2019 a 2023, no hi han estat presents. Ara, es presenten de nou amb cares renovades al capdavant. Jaume Bofill pren el relleu en una llista que no vol ser personalista, tot i que ell ha estat la cara visible en debats i en els principals actes del partit. Els cupaires volen recuperar un lloc a la sala de plens i esperen aconseguir-ho aquest mateix 28 de maig.
Partit Popular (PP)
Alejandro Ulloa encarava les municipals de 2019 amb el convenciment que almenys podrien conservar el regidor obtingut en els comicis de 2015, sinó doblar-lo. Quatre anys abans, la llista l’havia encapçalat un històric de l’Ajuntament de Terrassa, Gabriel Turmo, que a mitja legislatura va deixar la cadira perquè l’ocupés el nou president de la formació. Regidor sempre de consens, amb to pausat i tranquil, Ulloa va patir en excés la davallada del seu partit en l’àmbit nacional i va cedir votants a Ciutadans. Això va fer que dimitís la mateixa nit electoral. Han passat quatre anys i Marta Giménez, política de raça i provinent de les joventuts del partit, va agafar les regnes. Ara és la líder del PP i busca aquest 2023 que la seva formació torni a la sala de plens. Les enquestes diuen que tenen opcions reals de fer-ho, tot i que el % de participació serà clau.
En Comú Podem (ECP)
Potser el partit que va patir la nit més dolorosa i les conseqüències de la irrupció del fenomen Ballart ara fa quatre anys va ser Terrassa en Comú. La formació liderada aleshores per Xavi Matilla -actualment treballant com Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona- va veure com li desapareixien de cop i volta els 6 regidors aconseguits el 2015. Va ser una desfeta d’aquelles que es recorden i que molts atribueixen a la dispersió del vot que va ocasionar que comuns, podemites i ICV i EUiA es presentessin per separat. Matilla va agafar la maleta i va marxar, deixant que el partit busqués cares noves i es renovés des de la base. Quatre anys després, Agnès Petit s’ha convertit en la líder d’una formació que, ara sí, va unida, i que espera no només tornar al Ple de Terrassa sinó fer-ho amb força.
