Una universitat pública ha de ser un espai de diàleg en què conviuen professors i alumnat amb diferent caire ideològic, la finalitat del qual no és una altra que aprendre de la diversitat. Aquest aprenentatge ha de realitzar-se des del respecte que ha de tenir-se a qui pensa o opina diferent.
Aquest respecte, no obstant això, sembla oblidat des que el 14 d’octubre el Tribunal Suprem publiqués la Sentència 459/2019, en què condemnava a aquells que l’1 d’Octubre de 2017 van realitzar un cop a la democràcia i convivència a Catalunya. Les Universitats públiques catalanes no van trigar, per aquell, a fer públic un comunicat en què es rebutjava la sentència i condemna als líders independentistes. Aquest és un modus operandi comú en el sector universitari català, que no va trigar més que uns pocs minuts a llegir i analitzar les 493 pàgines que componien la Sentència i a emetre un dictamen en què es rebutjava el contingut d’aquesta.
Amb l’evident complicitat del rectorat, tota esperança dels alumnes que no combreguen amb la imperant institucionalització del nacionalisme a les aules, es va esfumar. Davant l’abandó de les Institucions Catalanes governades pel màxim instigador de l’odi al dissident, sumat al posicionament del rectorat, els alumnes detractors de la politització en la universitat van haver d’emprendre la seva pròpia odissea.
Com una enrabiada empresa per aquell a qui no se li dóna la raó i sota la suposada bandera de la democràcia, aquells que volen imposar la seva ideologia per la força i no per la paraula, van impedir el normal funcionament de les classes. Qualsevol mitjà per a impedir i coartar les llibertats d’aquells que volen assistir la universitat sembla justificat: fum, petards, barricades o insults són l’statu quo dominant.
I és que l’abandó als alumnes és superlatiu, fins al punt d’aixecar-se al matí, anar a la universitat i no saber si més no si aquest dia els totalitaris deixaran que entris a classe per a exercir el teu dret a la llibertat d’educació. Vas a classe sense saber si aquest dia les seves reivindicacions polítiques valen més que els teus drets constitucionals.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), de caràcter independentista, ha convocat una vaga universitària indefinida que va començar el 29 d’octubre i per la qual es pretén paralitzar les classes fins a una data indeterminada, coartant i imposant el seu parer polític.
Davant la deriva totalitària que va prendre l’independentisme després de perdre el nord (si és que alguna vegada el va tenir), el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona no s’ha dignat a condemnar la violència ni a emparar als seus alumnes. El que ha fet ha estat claudicar davant els violents, ha cancel·lat classes i ha posat sobre la taula l’avaluació única, amb el que deixa que els totalitaris campin a pler sense haver de preocupar-se per treballs o activitats avaluables durant el curs.
Amb aquests fets s’està alterant la llibertat de càtedra de professors i alumnes que volen ensenyar i aprendre sense pressions polítiques de cap mena. Durant més de dues setmanes l’activitat docent ha estat parada i amb ella la majoria d’activitats que estaven previstes per a aquestes dates. El temari ha de donar-se per fet per a arribar als objectius fixats abans de l’inici del curs, fins i tot sense haver realitzat les classes magistrals. Les activitats i exàmens s’acumulen i ningú a la universitat sembla donar una solució.
I és que hi ha alumnes que anem a la universitat a aprendre, no trenquem mobiliari públic ni coartem llibertats constitucionalment conferides a altres alumnes. Aquests alumnes volem tornar al normal funcionament de les classes, volem sentir-nos emparats per les institucions de Catalunya i de la universitat, volem poder anar a classe sense témer per la nostra integritat física o moral. L’única cosa que reivindiquem és una Universitat pública de tots, una Universitat pública per a tots. El mal ja està fet, ara és responsabilitat de tots tornar a la normalitat que es pressuposa una institució pública hauria de tenir.
Gonzalo Díaz, Tania Herrera y Jordi Sillero
Joves Ciutadans Terrassa
