Un punt de concentració massiva d’adolescents a Terrassa

Lloc on es concentren les desenes de joves cada tarda | G.M.

!--akiadsense-->

Darrerament veig amb preocupació com a tocar de casa s’omple de jovent a partir del migdia i fins a la nit. Em refereixo a la confluència entre els carrers Portal de Sant Roc amb Mosterol i carrer Baix. El que fa uns mesos era un punt de quedada per alguns adolescents s’ha convertit en un punt de reunió massificat. He arribat a contar més una setantena de persones amuntegades en aquells poc més de deu metres quadrats de terreny. Asseguts als bancs, a les repises, a les escales i de peu dret, ocupant tot l’espai.

No és que siguin especialment problemàtics -tot i que sí que he estat testimoni d’almenys un parell o tres de discussions pujades de to i baralles a cops de puny entre joves amb massa testosterona– però sí que estan creant un problema de pas per als veïns i persones -sobretot pares amb fills petits o persones grans- que hi passen, ja que moltes vegades, intimidades per la quantitat de joves cridant i movent-se decideixen desviar-se del camí més directe o canviar de vorera a l’altra punta de carrer.

Ara amb el fred, l’afluència ha baixat. Tot i que un dels problemes es manté. Voler anar al caixer del BBVA fa basarda. No és gaire agradable anar a treure diners amb una vintena de persones al teu costat, a frec. Vaja, crec que sóc sincera quan dic que la gran majoria preferim fer uns quants metres més i anar a un altre caixer abans d’entrar en aquest.

No m’estic queixant que el jovent es reuneixi. Necessiten espais per trobar-se. I també entenc que tots de joves ens hem assegut en aquell portal que ens protegia del fred i ens permetia més intimitat. Però no entenc a què són degudes aquestes acumulacions de desenes i desenes de joves en un punt estret, en una cruïlla de pas. No em sembla un lloc adequat. I més tenint en compte que a pocs metres tenen la plaça Vella, la plaça del Salvador Espriu -sempre tan mal aprofitada- o la plaça Nova. Evidentment, canviar els hàbits d’aquest jovent que ara s’ha fet seu aquest espai és un problema. Però crec que s’hi ha de fer alguna cosa.

Margarida Munté