Ja hi ha una posició judicial comuna per a reconèixer el dret dels ciutadans a recobrar plusvàlues municipals pagades als Ajuntaments per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El fet és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obre les portes al màxim, ja que ha acollit la denominada tesi maximalista, d’acord amb la qual la interpretació i aplicació de la Sentència del Tribunal Constitucional número 59/2017 passa per entendre que les liquidacions i autoliquidacions de l’Impost municipal sobre l’increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (impost de plusvàlua), que s’hagin impugnat són nul·les doncs són nul·les les normes legals en les que es fonamentaven.
Així ho ha reconegut la sentència de 12/4/2018 del Jutjat contenciós-administratiu núm. 14 de Barcelona, respecte d’una autoliquidació d’aquest impost de plusvàlua reclamada a l’Ajuntament de Terrassa, en la que ha defensat els interessos del reclamant l’advocat i Secretari de la Cambra de la Propietat, Joan Planas Comerma.
La Cambra ha portat a terme una campanya de difusió sobre aquesta qüestió i la manca de legalitat del cobrament segons les sentència del Tribunal Constitucional i d’altres i considera una vegada més que els Ajuntaments han d’adoptar les mesures necessàries per a deixar de liquidar i cobrar les quotes de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal) i arbitrar els mecanismes per tal de retornar els diners cobrats indegudament als ciutadans.
I s’ha de fer la devolució, facilitant mitjans de difusió als ciutadans afectats perquè puguin demanar-la, ja que és d’estricta justícia tributària.
