No hi ha millor manera per valorar unes eleccions que atendre a les dades numèriques, objectives i indiscutibles, sense subjectivismes, i els números diuen el que vinc afirmant des de fa anys, que la majoria social a Catalunya no és independentista, sense oblidar que les eleccions del 21D han estat unes eleccions autonòmiques.
Els partits independentistes han tingut el recolzament de 2.000.000 de persones, quan a Catalunya podem votar 5.300.000 aproximadament. Insistir per part dels líders secesionistes en que el poble català vol la independendència, vol trencar amb España i per tant amb Europa, és directament mentir, falta a la veritar i a la realitat.
Feta aquesta 1a valoració, i mantenint una reflexió impecablement objectiva, és indiscutible que el gran guanyador d’aquestes eleccions, amb una altíssima participació que s’ha de valorar molt positivament, ha estat C’s, i des d’aquí les meves felicitacions a C’s i a la seva candidata Inés Arrimadas, l’única formació política que ha obtingut més d’un milió de vots, i és un partit constitucionalista.
Per tant, és també indiscutible que un partit constitucionalista i que defensa la unitat d’España ha guanyat unes eleccions al Parlament de Catalunya, i per primera vegada a la Història (en número d’escons i vots ).
I no hi ha res més democràtic, que governi la llista més votada, aquella que guanya les eleccions. Seguint amb les reflexions estrictament basades amb números i dades, és obvi que el resultat del PPC és molt dolent, molt, i que ha de portar, des de la responsabilitat, a la reflexió i a l’autocrítica. Som, i podria ser l’altre títol d’aquest escrit, els sacrificats en favor del constitucionalisme.
L’aplicació del 155 va retornar la legalitat i la pau social a Catalunya, va estar per tant una decisió encertada i responsable del govern del PP, tot i que la seva aplicació només ha estat rentabilitzada per C’s, però així és la política quan es governa des de la responsabilitat i no des del populisme, i els governs del PP en són sempre exemple en l’adopció de mesures per beneficiar al país i a la ciutadania sense importar el seu cost electoral.
Arribats a aquest punt de valoracions, cal reflexionar sobre la nova situació política i el futur de la nostra terra, i el panorama no pot ser més desolador, llevat reflexió seriosa i responsable d’aquells que han portat a Catalunya a la fractura social i empobriment econòmic.
Esperar de Puigdemont i de Junqueras responsabilitat és ben segur anar amb el lliri a la mà, però s’acosta Nadal i l’esperança no es pot perdre mai. No han guanyat les eleccions: han perdut dos escons, tenen menys vots que el bloc no independentista, i han ensorrat Catalunya. Han de reflexionar i molt d’una banda, i d’una altra allunyar-se dels antisistema comunistes revolucionaris de la CUP. No poden obviar, si estimen Catalunya, quina és la realitat de la nostra terra. Per la reconciliació i la recuperació de la convivència i de l’economia a Catalunya, no poden retornar a la unilateralitat i a l’anomenat “procés”, perque si ho fan destrossaran per sempre a Catalunya. La majoria social no és independentista. Mai ho ha estat.
5 
