És sabut que la nostra societat és masclista, és tan masclista que fins i tot una dona que ocupa llocs de poder, moltes vegades es comporta com ho faria un home en comptes de fer-ho com a dona, vindria a ser una dona en la posició d’un home. Però no perquè les dones estiguin al poder, la societat deixarà de ser masclista si aquestes fan el mateix que fan els homes.

La nostra societat és masclista perquè el sexe masculí aviat es va adonar que el sexe femení era el “sexe fort”, i davant aquesta gran amenaça el sexe masculí va decidir menystenir i anul·lar al sexe femení, i ho va fer amb l’única cosa en el que la supera en el 90% dels casos, la força física. L’home va sotmetre a la dona perquè era més fort físicament, no perquè fos el sexe fort.

No sé si heu vist mai competir nens contra nenes, a edats iguals en la majoria dels casos no hi ha color, el nen és més àgil, ràpid, agressiu i fort que una nena, de seguida es veu i es percep que encara que siguin només dos nens en un equip de bàsquet, un equip de només nenes no tenen res a fer.

No entenc que els equips de bàsquet siguin mixtes a partir de certes edats, amb edats de no lliga es pot entendre el mixt, en lliga escolar deixa en una clara indefensió a les nenes, per una raó molt clara, la vara de mesurar de l’arbitratge.

Si veieu els partits de nens contra nenes, veureu que la permissivitat del que és falta d’un nen contra una nena no és la mateixa, al nen se li permet una agressivitat superior al d’una nena, clar és un nen, i com nen davant una nena té més força i exerceix aquesta força, una força que amb un altre nen és d’igual a igual, però que davant una nena, és molt superior al de la nena. Una nena amb aquesta agressivitat, davant una altra nena segur que l’àrbitre xiularia falta, però com és un nen, no es xiula la majoria dels casos. Quin criteri aplica l’àrbitre? Ho té molt difícil certamen.

Aquest criteri de mixt perjudica les nenes amb un altre aspecte, el de la seva formació esportiva, normalment els nens sempre tenen la pilota, amb el que les nenes són més acompanyants que jugadores actives.

Als pares de només nenes, jugar contra equips mixt ens crea frustració, en les jugadores només decepció per no haver pogut guanyar o empatar, perquè de seguida veuen que no tenen cap opció, l’únic que podem dir els pares a les nenes, és: “heu jugat molt bé, heu fet el que heu pogut”, però dins nostre pensem no podíeu guanyar de cap manera, perquè contra els nens, i a més si són torres, no podeu competir d’igual a igual.

No entenc per què juguen mixt, si al final, si es dediquessin professionalment, hi hauria una lliga femenina i una altra masculina ben diferenciada. Si la societat és masclista de per si, en l’esport no ho hauria de ser, les nenes han de jugar amb nenes i els nens amb nens i no per una qüestió sexista, la igualtat davant la vida entre home i dona, sempre, igualtat davant la potència física, no, perquè no és igualtat sinó que genera desigualtat, i la desigualtat és injustícia.

No entenc per què el consell escolar admet que puguin jugar fins a dos nens a la vegada en el bàsquet, quan amb només un, moltes vegades aquest ja marca la diferència.

Xavier Climent

Nou comentari