Des de l’inici de la crisi sanitària, quan encara no creiem que fos aquí, ja es podia intuir que la mascareta en seria una de les protagonistes. Aquest element de protecció, tan senzill i eficaç, s’ha convertit en un actor principal en aquest film: primer per la seva absència; després pel seu preu; més tard, per l’obligatorietat; i ara, per les multes.

En un cocktail que ha unitat botellón, juventut, nocturnitat i rebrots, PCR i asimptomàtics, s’ha obtingut la mesura més eficaç per fer que tot el món la porti, la multa. En plena crisi econòmica i amb necessitats bàsiques sense garantir en molts casos, es llança a la policia secreta als carrers a repartir receptes que facin la vida més segura sense assegurar-te res. Només això, de 100 a 600 euros de sanció.

Cal frenar la pandèmia? Clar. S’ha de dur mascareta? Cert. Podem discutir sobre el seu ús i les situacions? Ho dic perquè sembla que cada país regula a la seva manera i això als ciutadans ens genera dubtes i en sospitem un afany recaptador. Recordeu que quan la necessitàvem més que mai no la teníem perquè ningú ens la va garantir, ningú. Potser els ciutadans hauríem d’haver denunciat a les institucions que ens han de cuidar i protegir per deixar-nos amb el cul a l’aire, no us sembla?

Elias Torres

Escriptor i humorista

Nou comentari