Tot era senzill, pràctic, divertit, teníem una eina per utilitzar al nostre gust, una eina que anys enrere no existia i la modernitat ens va portar. Ens permetia quadrar les nostres agendes per fer coses en comú, aquelles coses que es fan en grup, amb els més grans, amb els més petits o tots plegats.
Un dia, un bon senyor, crec que per error, va passar un vídeo d’aquells que estan al límit de l’humor i la violència. Alguns van riure i uns altres van sentir ofesos, uns van posar l’emoti aquell de la cara que somriu tant que plora, uns altres, molt enfadats, van posar aquell que desprèn fum pels orificis nasals. Va haver un tercer grup, més petit, que simplement aquell vídeo els hi provocava tristor i ens ho van fer saber amb una cara trista.
Va ser la primera crisi del nostre grup de whatsapp i el silenci ens ho va recordar durant alguns dies. Paral·lelament i mentre es feien les tasques de casa i família, rentadores, sopars, dutxes i demés, rebíem i enviàvem missatges en conversacions privades intentant trobar una explicació o un raonament mes o menys lògic per entendre el que ens havia passat i tot sha de dir, alguna persona també va aprofitar per posar més llenya al foc des de una perspectiva molt personal del conflicte .
Sabeu què? Ens vam sortir, i no ho va ser gràcies als missatges o imatges boniques i tendres que ens conviden a canviar de tema i passar pàgina, no. Va ser fora de whatsapp quan vam entendre que l’eina mateixa nos ens ajudaria a solucionar un conflicte que parla de coses que la propi eina no pot entendre, quan es parla de sensibilitats, d’emocions, això només ho poden fer les persones, un davant de l’altre i si és possible mirant-se als ulls.
Aquest article, no és un conte amb final feliç, tot i que m’agradaria moltíssim. No va ser el bon senyor qui tornés a reproduir el seu error, si és que ho va ser, un error dic. Crec que va ser el canvi climàtic, la temperatura d’aquell grup va pujar sobtadament uns mesos més tard. Mai ho hauria dit, el pitjor de tot és que mai ho hauria imaginat però una foto d’una bandera va derivar en reaccions que no cal que defineixi, m’enteneu, oi?
Sabeu què? Aquesta vegada no ens vam sortir, jo crec que ens vam sorprendre tots de les respostes d’uns i d’altres. Mai, incomprensiblement, ni dins ni fora del grup de whatsapp hem arribat a un acord, mira que ho havíem fet bé altres vegades. Ara, passat un temps, ja no tenim grup, ja no utilitzem l’eina i tampoc tenim eines per gestionar el conflicte entre nosaltres.
Un pensament que te forma de veu, em diu a cau d’orella, si no tenim eines, qui som? Pot ser, ara nosaltres som l’eina i algú ens utilitza.
Elias Torres
