Aquest dijous vaig sortir de festa amb unes amigues en un local ubicat al Centre de Terrassa. Des d’aquestes línies vull manifestar el trist episodi que vaig haver de patir i com em sento. Vull denunciar que em vaig sentir denigrada per part del local. Lamentablement vaig haver d’aguantar diverses frases producte del masclisme que per desgràcia fan ombra a la nit egarenca per part de membres responsables de la discoteca-bar musical.
Estic segura que no és un cas aïllat i crec que el meu deure, com a ciutadana, és fer visible i exposar aquesta injustícia. Entre les perles que vaig escoltar n’hi ha com: “prou ja de la moda del feminisme”, “aquestes feminazis es creuen que poden fer el que volen”, “esteu molt sensibles, no es podrà ni parlar amb vosaltres”, “segur que no t’han tocat el cul com a mi quan he treballat de nit, i no m’he queixat”, “hi ha més ties que tios en aquest local”, o bé “aquí entren més tios que ties, i si hi ha algun problema nosaltres les defensem”.
Davant d’aquestes frases i de l’actuació dels responsables d’aquest local, només puc dir que:
Vull saber on són aquests camps de concentració per posar els masclistes com vosaltres? I sí, millor que no parleu amb nosaltres si no hi ha respecte i si m’has de parlar des d’aquesta suficiència i no de tu a tu. Ah, i moltes gràcies per dir-me que no em mates perquè sóc una dona, però no has tingut cap problema a escopir. I, per últim, no cal que em defensis dels qui m’intenten tocar el cul, només cal que no siguis tu qui m’agredeix. No exigim molt, només exigim igualtat i respecte. I em sembla molt trist que es necessitin tres homes forçuts i imponents en el cos a cos per acoquinar i defensar el local d’una noia èbria, fent gestos i amenaces a 20 centímetres de la seva cara.
Tots aquests insults que he rebut cap a mi, i cap al col·lectiu de dones, només per dir al vigilant de seguretat si “s’apuntava el meu DNI per no deixar-me entrar” i per fer-li entendre que m’estava sentint insultada i denigrada. Que car surt plasmar una opinió a un porter de discoteca que necessita dos “homenots” per defensar-se d’una resposta dialèctica davant d’una injustícia. I perquè després vinguin donant lliçons de feminisme.
1 
