S’ha convertit ja en una espècie de tradició. L’endemà del dia de Reis els carrers per on ha passat la cavalcada estan tots enganxifosos. El crec-crec de les soles de goma enganxant-se a les rajoles és ja tant habitual que molts ja ni hi paren atenció. No és una qüestió que no hagin passat a netejar els carrers, no. Sí que s’han netejat però no n’hi ha hagut prou per eliminar el sucre.

Per a mi segueix sent un misteri com pot ser que els carrers quedin tant enganxats. Vaig anar a la cavalcada i vaig veure com el 95% dels caramels llençats eren recollits del terra. Només els que queden a l’asfalt són els esclafats. O així hauria de ser. Però no. Fins i tot carrers adjacents per on no han passat els reis queden llefiscosos. Aquesta vegada m’hi vaig fixar i vaig descobrir com el carrer estava ple de papers amb els que s’emboliquen els caramels. Ple, plenissim. Així doncs, la gent és una marrana que es menja el caramel i llença el paper a terra, i després es queixarà que la ciutat està feta una merda. Quina vergonya. I això cal afegir els graciosos que tiren els caramels a terra perquè la gent els trepitgi.

Andreu R.

Nou comentari