Una dona de Terrassa, mare de dues criatures menors d’edat, ha llançat un crit d’auxili pocs dies abans de ser desnonada. Es tracta d’Ihssan Amallouk, una jove amb dos fills de 6 i 3 anys al seu càrrec. Viu al carrer Watt, al barri de Ca n’Aurell, i el pròxim dilluns, 17 de gener, té el darrer avís per marxar de casa. La seva situació és desesperada, com afirma ella mateixa en un vídeo gravat i que ha penjat a les xarxes socials, a la recerca que algú li pugui oferir una sortida a la seva emergència habitacional.
Segona ha manifestat la seva advocada a Món Terrassa, l’immoble és propietat d’un gran tenidor, relacionat amb el Banc de Sabadell, el qual ha decidit no paralitzar el llançament malgrat la situació de vulnerabilitat i precarietat en què es troba la família afectada. “El jutjat no és gens receptiu i ens ho ha denegat tot“, lamenta. D’aquesta manera, si no hi ha un canvi d’última hora, dilluns els Mossos d’Esquadra ja han estat avisats per fer acta de presència a l’immoble i forçar-ne la sortida.
Ara fa uns mesos va tenir lloc el primer intent de desnonament. En aquella ocasió no va dur-se a terme per la presència dels infants a la llar, però van aconseguir posar-los la por al cos. Va ser aleshores quan van començar a buscar de manera insistent una alternativa. Així ha estat com Ihassan ha anat a totes les immobiliàries que ha pogut de Terrassa per aconseguir que li lloguin un pis. Ha estat en va. Aquesta, tal i com es pot apreciar en el vídeo, és una de les principals queixes i laments de la terrassenca, que assegura que malgrat presentar les corresponents factures pagades de subministraments, i intentar tenir avalador, cap d’elles l’ha acceptat com a clienta. Ho atribueix al fet de ser “estrangera, per haver nascut a un altre país”. Ha intentat també accedir a un dels pisos protegits de Terrassa o d’altres ciutats, però tampoc ha tingut sort.
L’advocada subratlla que des de Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa tenen el seu historial i són coneixedors de la situació d’Ihssan. Han fet els corresponents informes i se li ha manifestat la intenció de poder-la reallotjar de forma temporal en un hostal. Però no hi ha una alternativa habitacional més enllà d’uns dies. “Ens han dit que ens poden acollir uns quinze dies, però després què? Què haurem de fer? On anirem? Nosaltres volem tenir un sostre”, exclama. Per aquest motiu, amb el vídeo ha volgut arribar al màxim de gent per trobar algun ciutadà, particular o d’alguna immobiliària, que pugui donar-li un cop de mà i oferir-li un contracte de lloguer assequible i adequat a la seva situació.
