Encara som una majoria silenciosa la que permetem que a l’Estat
espanyol ,el Dret a l’HABITATGE DIGNE, sigui vulnerat i
menyspreat, cada dia de la forma més “impune”
La crisi de la COVID-19 està generant encara més precarietat. Són
moltes les famílies que no poden fer front a la seva hipoteca,
lloguer, o que s’han vist obligades a recuperar un habitatge sense
cap més alternativa
Serveix com exemple de la situació general, un recent informe de
l’Ajuntament de Barcelona sobre els desnonaments a la ciutat que
ens deixa unes xifres esfereïdores. Entre el 18 de gener i el 28 de
febrer de 2021 s’han produït més de 450 desnonaments amb més
de 1.500 persones afectades, on el 37% d’aquestes són menors
d’edat, tot això tenint en compte que durant l’estat d’alarma tenim la
moratòria de desnonaments tant estatal com autonòmica. Què
passarà quan s’aixequi l’estat d’alarma?
Les dades són significatives: el 50% dels desnonaments han estat
de casos de grans propietaris, el 68% han estat per casos de
lloguer i el 32% per situacions d’ocupacions en precari. A més, el
90% d’aquests s’han pogut aturar també gràcies als col·lectius en
defensa de l’habitatge
Volia tenir dades sobre Terrassa, però m’ha estat impossible. La
manca de transparència de l’administració municipal, és evident i
molt preocupant.
Una cosa es evident, a Terrassa hi ha molts desnonaments cada
setmana. Les empreses (la majoria, fons voltors al servei entitats
financeres) fan i desfan com volen a la ciutat. Si que em consta que
els treballadors i treballadores de Polítiques Socials d’Habitatge de
l’Ajuntament estan entregats a la seva feina i aconsegueixen parar-
ne molts de desnonaments. Així com, les entitats i moviments
socials de la ciutat ( PAH, Col·lectiu sense Habitatge…).Malgrat tot ,
ES INSUFICIENT i la sensació de caos i desemparament es
general..
La situació, un cop passi l’estat d’alarma, serà dramàtica. Un cop
més el PP, amb la complicitat de la banca i els grans especuladors,
van aconseguir que el Tribunal Constitucional anul·lés les millores
aconseguides amb el Decret Llei 17/2019 que corresponsabilitzava
a oferir solucions a les famílies abans de desnonar-les.
Actualment, a les grans ciutats les habitacions rellogades (3.100
només a Barcelona l’any 2020) són l’últim recurs abans del “carrer”
Entitats socials del Tercer Sector com Càritas ha doblat la quantitat
d’ajudes a l’habitatge i a persones vulnerables
El Govern de l’Estat, que lidera i sustenta, actualment, el PSOE ( i
abans el PP) segueixen sent els grans avaladors i garants del
“rendisme” immobiliari de l’Estat. ( històricament, els dos grans
partits constitucionalistes amb l’aval de PNB i CIU han estat
“dependents” dels grans propietaris. Una classe amb un “estatus”
especial que encara prové del “franquisme” ( que es calcula que
són uns 3 milions de persones amb les seves famílies
corresponents)
Els privilegis que segueixen gaudint els grans propietaris “rendistes”
causen un forat a Hisenda de més de 10.000.- milions a l’any. Per a
posar un exemple : les rendes del treball arriben a pagar una
mitjana d’un 1000% més d’impostos que un d’aquests grans
“rendistes”.
El 70% de l’acumulació de la riquesa a Espanya des del 1950
està vinculada al sector immobiliari
Com ha assenyalat el Relator de les Nacions Unides per a
l’Habitatge Adequat, diverses dècades de mercantilització i
finançament de l’habitatge a l’estat espanyol, han convertit el Dret a
l’Habitatge, en un dret “no reconegut”
Abans de la Pandèmia, les dades de desnonaments per aplicació
de la Llei d’Arrendaments Urbans, suposaven el 65% del total,
segons les estadístiques del Consell General del Poder Judicial .
Avui amb 4 milions de parats i milers d’empreses amb ERTES, la
finalització de l’Estat d’Alarma, previst pel 9 de maig, pot suposar un
desastre de grans dimensions, per a totes les famílies que esperen
les sentencies judicials que han de sortir dels “jutjats”, obligant a
que abandonin les serves llars per manca de pagament o per fi del
contracte d’arrendament.
Davant de tot això, que fem a Terrassa?. La Tercera Ciutat de
Catalunya? Que fa l’Ajuntament de Terrassa)?, quines polítiques
d’habitatge ha implementat durant aquests últims anys?. L’anterior
govern socialista va voler impulsar un Pla d’Habitatge, insuficient,
però ni això ha tirar endavant, ni cap iniciativa amb força, per
garantir el dret de l’Habitatge ni per planificar a curt, mig o llarg
termini (trist)
Aquesta passivitat, em genera moltíssimes interrogants que
necessiten una resposta urgent:
Com es que encara no tenim un Pla d’Habitatge consensuat
per a tota la ciutadania, en actiu, amb mesures concretes que
contempli, per exemple?
- Quins són els reptes als quals ha de fer front la Terrassa
del futur? - Prevenir i atendre l’emergència “habitacional” i l’exclusió
residencial - Garantir el bon ús de l’habitatge
- Ampliar el parc assequible
- Contribuir a la garantia de la funció social de l’habitatge i
evitar-ne els usos anòmals - Preparar la ciutat per a l’envelliment de la població
- Evitar la substitució d’habitatges i protegir als residents
- Desenvolupar una política activa de rehabilitació que
potenciï els entorns més vulnerables - Mobilitzar el parc privat cap a l’habitatge assequible
- Un Pla de xoc Urgent
Com es que no tenim cap òrgan en actiu que inclogui la
participació de la ciutadania i de les afectades perquè ajudi a
dissenyar polítiques pel Dret a l’Habitatge?
Quant habitatges de lloguer social de nova construcció s’estan
construint a Terrassa en aquests moments i quina previsió hi
ha?
Quin Parc Públic d’habitatges de lloguer assequible tenim a
Terrassa?.
Es municipalitza sol urbà a Terrassa? Tenint en compte els
que ens diuen les dades generals que, a les grans ciutats del
nostre país, el sol que no es pot vendre, representa fins a un
75%?
Quina transparència i quina gestió se li dona al registre de
Sol·licitants d’habitatge Públic i Social a la ciutat? A la Mesa
d’Urgència?
Dels Desnonaments que no es poden parar, quina alternativa
se li dona a les persones afectades? I als menors? Que passa
amb ells?
Tenim un Cens d’habitatge Públic a la Ciutat? Quin
percentatge d’aquest s’incorpora al parc de lloguer social i
assequible.?
Es mobilitzen habitatges buits per tal d’incrementar
ràpidament el pac de lloguer social i assequible?.
Per exemple; es promociona la rehabilitació proactiva per a la
millora de la funcionalitat i l’accessibilitat dels habitatges per
fer-los més eficients energèticament, generin ocupació i
s’impedeixi l’especulació?.
Es promocionen noves formes d’accés i gestió de l’habitatge
assequible.?
L’Ajuntament de Terrassa com a part de l’Administració de l’Estat
espanyol ( la mes propera al ciutadà),i pel Principi de Subsidiarietat,
signat com institució, a l’any 2000, a la Carta Europea de
Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, no pot restar al marge del que
està passant i menys quan des de fora s’està reclamant coses com
aquesta:
Espanya ha estat condemnada quatre vegades per vulneració del
Dret Humà a l’Habitatge Adequat, principalment en casos de
desnonament sense alternativa “habitacional”. La Comissió de Drets
Econòmics, Socials i Culturals reclama a Espanya des del 2015 que
adopti mesures en matèria d’habitatge des d’un enfocament de
drets humans per complir amb l’article 11 del Pacte Internacional de
Drets Econòmics, Socials i Culturals signat fa més de quatre
dècades (1976); Comentaris generals nº 4 i no 7 d’aquest Comitè.
Espero que per Dignitat, i Responsabilitat,, es comenci a moure
algú o alguna cosa, i no només els ciutadans afectats o els
treballadors i treballadores de l’Ajuntament que estant al peu del
canó….
JOAN TAMAYO SALA
Advocat i activista
Membre Comissió DDHH – ICATER i DE L’INSTITUT DE DDHH
DE CATALUNYA
