Talamàs (Cambra de Comerç): “Estimo que la sortida a la crisi serà més aviat ràpida”

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha decidit reprendre enguany la cerimònia dels Premis Cambra

Amb motiu del 135è aniversari de la institució i amb la voluntat i esperança de poder recuperar una esperada normalitat, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha decidit reprendre enguany la cerimònia dels Premis Cambra. Un acte que es farà en un format diferent, tot respectat totes les mesures sanitàries de seguretat vigents davant la COVID-19, el dimecres 30 de juny a les 19:00 hores al Teatre-Auditori Sant Cugat. Per commemorar aquest fet, l’acte acollirà l’estrena de l’obra de teatre “Històries de la Cambra”. Una obra especialment escrita per a l’ocasió. De tot plegat, en parlem amb el president de la institució, Ramon Talamàs.

És el moment de tornar a reprendre els premis?

El grup de treball que tenim creat per l’organització dels mateixos així ho va entendre, com una conveniència d’albirar uns horitzons post pandèmia. Cal destacar que aquesta decisió la varen prendre ja a primers d’any donat el temps que requereix la seva organització i malgrat ser conscients dels riscos d’una nova anul·lació, com la de l’any passat, van considerar la seva necessitat per ajudar a aixecar l’ànim del teixit socioeconòmic. El seu format també vol ser un suport a l’activitat cultural tan perjudicada en aquesta pandèmia .

Ramon Talamàs és el president de la Cambra de Comerç  | cedida
Ramon Talamàs és el president de la Cambra de Comerç | cedida

Vol dir que tornem a una certa normalitat? I, què vol dir normalitat? 

Sortosament les dades epidemiològiques són positives i el progressiu relaxament de mesures és clarament un signe d’anar tornant a una normalitat en les nostres activitats socials i si agafem aquesta “normalitat” com a base, és a partir de la mateixa que serà potencialment possible estendre-la a tota l’activitat socioeconòmica.

I incidint sobre el tema, quan arribarà la normalitat normal, si se’m permet l’expressió? 

La societat, l’activitat socioeconòmica i també la cultural és mutant per naturalesa i d’aquí també el progrés, per tant estimo que en aquestes facetes la Covid 19 tindrà efectes que es perllongaran en el temps, per tant no tornarem al punt de partida a l’inici del 2020. Temporalment crec que en els països occidentals a final d’any tindrem una situació sanitària estabilitzada que no serà recurrent fins que aquesta estabilitat sigui mundial.

Com ha viscut la Cambra tot aquest període d’incertesa? I com l’ha viscut el seu president? 

Amb preocupació com tothom, repensant i adaptant les nostres activitats per poder continuar donant servei al teixit socioeconòmic. La Cambra de Terrassa va ser pionera en oferir serveis online per mantenir l’activitat internacional de les empreses, hem mantingut i reforçat els serveis i projectes de digitalització, hem seguit l’activitat dels Next Generation Funds presentant fins a sis memòries d’interès, també i conjuntament amb la resta de cambres vàrem estructurar els projectes “Que cap empresa tanqui” i “Aixeca el teu negoci” atenen a 700 empreses només a la nostra demarcació. Hem mantingut sessions de formació empresarial, assessoria d’emprenedors, etc. En definitiva l’activitat adaptada ha estat intensa. Com a president he intentat donar suport a totes aquestes activitats, visitant empreses per valorar la situació i també coordinant l’activitat de les cambres catalanes en els programes anteriors.

El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs
El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs

La crisi ha estat dura? Més del que hom es podia imaginar? Menys? 

Ha anat per barris, per sectors econòmics, puix que salvades les primeres setmanes de confinament i desconcert, hi ha un bon nombre d’empreses que àdhuc han incrementat la seva activitat amb un efecte que se’n parla poc, però que considero positiu, com és l’adaptació que moltes d’elles han fet amb iniciativa i per tant activant coneixement ocult per solucionar problemàtiques d’abastiment de materials, modificació de torns, connexions i activitat on line amb el seu entorn, etc. Per contra altres activitats més lligades al turisme, restauració, comerç local, han sofert fortes davallades amb notables pèrdues econòmiques, finançades en part amb crèdits que s’hauran de tornar, realitat que manté la seva dificultat de recuperació, puix que hi ha hagut poc finançament i a fons perdut directe per fer-hi front.

No podem deixar de mencionar l’increment de la taxa d’atur i la precarietat de molts contractes de treball, realitats que dibuixen un escenari també cada vegada més polaritzat, que pot condicionar negativament una cohesió social necessària i s’ha de ser conscient de que la societat avui en dia és multicultural fruit d’haver acollit una forta immigració, també necessària. Aquesta realitat és un fort repte què hem de procurar convertir-lo amb una oportunitat cercant una necessària integració. 

Què l’ha sorprès positivament? 

La capacitat que com a societat tenim d’adaptar-nos i la gran capacitat i dedicació dels nostres serveis sanitaris. També la voluntat de la Unió Europea de passar la pàgina, afrontant-ho, del Brexit i actuar d’una manera coordinada per fer front a les necessitats

I què negativament? 

Políticament em va sorprendre el tractament o imatge de militarització que a Espanya es va donar a la informació sobre aquesta.

Albira una sortida lenta, ràpida de la crisi? 

La crisi econòmica ha derivat d’un factor extern com ha estat la pandèmia, com diuen els economistes no ha estat ni una crisi de demanda, ni d’oferta, tampoc fruit d’una bombolla i per tant estimo la sortida serà més aviat ràpida amb un preocupant efecte que caldran actuacions per no deixar ningú enrere.

Com ens n’hem de sortir? Quins actors hi han de col·laborar, els econòmics, els polítics els socials? 

La recepta és llarga i més davant un dèficit públic que se situarà per sobre el 125% del PIB, per tant cal ser-ne conscient i treballar amb projectes a llarg termini en els quals tots els actors hi han de col·laborar, evitant duplicitats i estructurant projectes tractors alienats també amb la necessitat de fer front al canvi climàtic. Esperem que els anomenats NGF EU ajudin en aquesta línia. També la formació en tots els seus àmbits, el reciclatge professional, la retenció i aprofitament del talent, conjuntament amb polítiques de desenvolupament i transferència de tecnologia entre el món universitari i les empreses esdevé ara fonamental.

Veu a les empreses preparades per afrontar el futur? Un futur incert? 

Visito moltes empreses i haig de dir que veig un fort potencial, molts cops desconegut, i cadascuna d’elles coneix els seus mercats i les necessitats i tendències d’aquests, per tant la incertesa, inherent a tot futur, no és tan preocupant puix que les seves capacitats i coneixements són alts. La realitat és que potser com a ciutat / demarcació la diversitat de sectors presents fa perdre una visió de conjunt, dificultant actuacions sectorials en benefici de l’activitat territorial. Molts cops, per les empreses, el seu entorn és el sector en el qual es mouen amb àmbits àdhuc mundials i a cops hi ha una desconnexió amb realitats / potencialitats properes.

Quin és el suport de la Cambra als seus associats per sortir de l’atzucac? Què els recomana? Com les ajuda? 

Aquesta situació descrita d’un cert distanciament territorial el tenim present per tant d’articular accions conjuntes. Amb tot, la Cambra analitza cada situació que li arriba per tal de donar-hi, directament o indirectament, la millor solució. Intentem comprendre la problemàtica i posar-hi objectivitat i les eines o línies d’actuació són àmplies. Jo recomano que no deixin de trucar-nos per tal de compartir la seva realitat amb el compromís d’una actuació ad-hoc per ajudar-los.

A cops l’ajuda és sectorial i amb col·laboració amb altres entitats, vull mencionar el programa “Rubí s’ho val” prorrogat en tres ocasions mitjançant el qual vàrem canalitzar recursos de l’Ajuntament a favor de l’activitat socioeconòmica de tot el comerç i la restauració de la ciutat. Aquestes col·laboracions, que ara també estenem a altres municipis de la demarcació com Castellbisbal, les estimo convenients puix que aprofiten les capacitats tant de l’Administració com de la Cambra. 

Com veu la ciutat? Què creu que respira: optimisme, pessimisme? I Ramon Talamàs és optimista? 

Sóc de naturalesa optimista pel que malgrat com a entitat hem estat públicament molt crítics amb l’actuació municipal, espero que l’actual iniciativa d’una enquesta municipal sigui un punt d’inflexió conjuntament amb la coordinació de projectes per fons europeus. Amb tot, persisteix una certa paràlisi que cal solucionar.

També en entendre que la Cambra Terrassa en formar part del Vallès Occidental, ha d’exercir el lideratge i col·laboració per un mutu benefici i ha de formar part activa de l’estructuració en xarxa de Catalunya articulant nodes de comunicació entre la capital i la resta del territori, evitant només ser el pati del darrere de l’AMB on s’hi ubiquin fàbriques. Sense desmerèixer aquestes pel seu efecte tractor, les mateixes han d’anar acompanyades també d’activitats de valor afegit (recerca & desenvolupament; head quarters). Per tant cal mirar d’articular pols de decisió que contemplin Catalunya com un conjunt sense contradicció entre el fet comarcal i el metropolità, puix aquest ha de sumar comarques i no seccionar-les com ara fa l’AMB en molt àmbits i polítiques.

Tem una nova onada de coronavirus? Com ha canviat la concepció de tot la pandèmia. 

No sóc expert, però pel ritme de vacunacions diria que no. La pandèmia més que canviat ha posat relleu la importància de la tecnologia i de l’anomenada “modernitat tardana o líquida” segons les teories de Guidens i Bauman, amb la seva exponencial capacitat de canviar realitats ancestrals. Així veiem canvis profunds en les formes d’ordre social situant-se lluny de la natura original. El canvi es caracteritza per un fort dinamisme dins un sistema abstracte i una molt més forta connexió entre influències externes universals i les disposicions personals. Els antics paràmetres de temps i espai es constrenyen desestimant tradicions i la certesa social que aportaven i aquesta nova realitat comporta diferencia, exclusió i marginació, sent la progressiva disminució de la classe mitjana un dels seus out-puts més clars, puix que possibilita als qui detecten el poder “real”, exercir-lo sense haver d’ocupar-se, com abans, del conjunt de la societat, d’aquelles persones, ciutadans, sempre presents amb variades situacions que s’havien de contemplar, atendre, educar, culturitzar, etc. Cal recordar que Bauman assenyalava: “En l’etapa fluida de la modernitat, la majoria sedentària és governada per una elit nòmada i extraterritorial”.

Crec que com societat hem de ser molt conscients d’aquestes tendències i actuar-hi políticament des dels més alts àmbits per corregir-les.

Tornem als premis: Què ens pot dir de l’edició d’aquest any? Hi havia de sobres on triar i remenar?

La incertesa que teníem quan vàrem iniciar la seva organització ens va obligar a ser imaginatius i a innovar. Vàrem decidir limitar el nombre de premis tant per les dificultats de tot l’entramat de candidatures com per la potencialitat d’haver de suspendre l’edició. Finalment sembla que podrem fer la cerimònia el pròxim 30 de juny a les set de la tarda en l’Auditoria de Sant Cugat i tota ella anirà al ritme d’una obra de teatre escrita ad-hoc pel famós dramaturg Sergi Pompemayer i dirigida per Miquel Gorriz. L’obra repassa d’una manera que estimo simpàtica i atractiva l’activitat de la Cambra. Els premis a lliurar són el típic de lideratge empresarial i un d’ad-hoc a la millor resposta empresarial a la Covid. Per la relaxació de mesures ens acaben de permetre ampliar l’aforament pel qual convido a tothom que hi estigui interessat que ens truqui per reservar entrades puix que tots els espectadors els hem de tenir clarament identificats. 

Nou comentari