!--akiadsense-->
Aprofitar la calor residual per crear electricitat i energia neta. Aquesta és la idea que ha desenvolupat l’investigador Raül Aragonès i que ha materialitzat en l’startup Aeinnova, amb seu a Terrassa. Conjuntament amb altres científics amb inquietuds mediambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, van desenvolupar una tecnologia, basada en la termoelèctrica, per reciclar la calor de la indústria. Un sistema “disruptiu” que pot col·laborar en l’eficiència energètica de la indústria mundial i la seva sostenibilitat i facilitar i abaratir l’avenç cap a la digitalització i la revolució 4.0. Respol, Seat, Ciments Molins o Bodegas Torres són algunes de les companyies que estan provant el seu sistema.
La proposta d’Aeinnova li ha valgut el reconeixement internacional, amb guardons arreu del món i finançament provinent d’institucions com la Comissió Europea, que veu la seva tecnologia com a prioritària. Recentment, han estat una de les 75 startup europees finançades per la Comissió i una de les dues catalanes. Segons es va despendre de la darrera cimera contra el canvi climàtic, al voltant del 40% de les emissions mundials de CO2 es concentren en les 100 empreses més grans. “La indústria és molt ineficient i els sistemes que hi ha per recuperar l’energia són difícils d’implantar o són molt cars. Encara és molt barat malbaratar energia”, explica David Comellas, CEO d’Aeinnova. Així és com Aragonès i els seus companys van començar a crear una alternativa fàcil, més econòmica i que es pogués aplicar a la indústria.
El que han fet des d’Aeinnova és aprofitar les bases de la termoelèctrica i crear una nova tecnologia adaptable per la indústria. La termoelèctrica ha estat utilitzada per la NASA en alguns dels seus satèl·lits, que fa quaranta anys que encara orbiten gràcies a aquest sistema. “Hem agafat aquesta tecnologia, l’hem adaptat als requeriments de la Terra i amb una patent nostra que permet gestionar l’energia produïda, aconseguim generar electricitat a partir de fonts de calor”, destaca Comellas.
Han dissenyat uns mòduls que en contacte amb una superfície, gas o fluid calent acaben generant energia. “Una empresa que fabrica rajoles, cou el fang en un forn i produeix molta calor que no s’utilitza. Quan les rajoles ja estan fetes, s’han de deixar refredar i també es perd calor”. Amb els seus mòduls, es podria crear electricitat a partir d’aquesta calor que no s’utilitza. La indústria automobilística, química o cimentera són només alguns exemples on es perd molta calor.. Aquesta electricitat produïda per la tecnologia d’Aeinnova es podria utilitzar en dos sentits. Per una banda, pels processos de la indústria en si (il·luminació, energia corrent, màquines…).
Alternativa sostenible i social per la revolució digital
L’altra faceta és la que pot suposar un gran impuls per la revolució 4.0 de les indústries d’arreu del món. Aquesta quarta revolució industrial està fomentada, en part, per la sensorització i monitoratge de tots els processos industrials per transmetre dades, fer manteniment preventiu, optimització de recursos… “El problema és que la sensorització és molt complex”, apunta David Comellas. Per una banda, hi ha la possibilitat de fer-ho amb sensors i cablejat, però és molt car. Un altre sistema és l’inalàmbric i la internet de les coses. Però per aquesta opció calen bateries de liti, que “tenen un greu impacte ambiental i social, són molt contaminants”.
“El liti s’extreu a Bolívia, Argentina i Xile i provoca molts problemes socials. També porten cobalt, que s’extreu del Congo amb condicions infrahumanes en mines on s’utilitzen nens”, assegura el CEO d’Aeinnova. Un problema afegit és que les bateries de liti s’haurien de canviar cada dos anys, amb el cost que suposa. A més que són explosives i en certes indústries com la petroquímica o la paperera no són viables. “Aquí hi ha un fre en la digitalització industrial”. Davant d’aquesta problemàtica, Aeinnova ha desenvolupat “el primer sistema de digitalització industrial autoalimentat per la calor del mateix procés”. És a dir, gràcies a la seva tecnologia, s’aprofita la calor dels processos on es col·loca un sensor i es genera energia que s’utilitza per alimentar el sensor, que envia la informació a través de la xarxa. Sense cables i sense bateries de liti. Amb molt poc manteniment. I una autonomia que dura dècades.
