MónTerrassa
Un pressupost municipal pel 2021 marcat per la “incertesa i la Covid”
  • CA
Isaac Albert, Jordi Ballart i Núria Marín, presentant els pressupostos municipals 2021
Isaac Albert, Jordi Ballart i Núria Marín, presentant els pressupostos municipals 2021 | Lluïsa Tarrida

!--akiadsense-->

Aquest dijous, el govern de Terrassa ha presentat als mitjans de comunicació la seva proposta de pressupost municipal per al 2021 que s’elevarà en un ple extraordinari el pròxim 22 de desembre. L’executiu local ha remarcat que es tracta d’una proposta “marcada per la incertesa, ja que la incidència de la pandèmia condiciona i condicionarà encara l’any vinent el programa de govern i el projecte estratègic de ciutat”. L’alcalde Jordi Ballart, acompanyant dels tinents Isaac Albert i Núria Marín, han defensat que amb el pressupost es vol encetar “una nova etapa de recuperació” i per això no “s’incrementa la fiscalitat” i s’aposta per posar l’accent “en l’atenció a les persones”.

Aquest 2021, doncs, es continuaran implantant les mesures del Pla de Xoc Covid, “creiem que és la millor solució perquè la ciutat avanci”. Justament la pandèmia ha ocasionat una reducció d’ingressos extres de 6,5 milions d’euros, però gràcies a la flexibilització de les regles fiscals que permetran utilitzar el superàvit i la possibilitat d’incrementar l’endeutament (que arribarà fins als 11,4 milions d’euros) ha facilitat que el pressupost total (despesa corrent + inversions) per a l’any vinent sigui superior que el 2020: 219,44 milions d’euros (un 1,08% més).

L’alcalde ha recalcat que la proposta presentada té tres màximes clares: sortir de la crisi generada per la Covid, enfortir el teixit social i empresarial, i preparar la ciutat pel futur. En aquest sentit, les “incerteses” de com evolucionarà la pandèmia, les necessitats que sorgeixin i els possibles ajuts europeus o estatals que arribin, ha fet que el pressupost contempla “un gran nombre d’actuacions programades en el temps, de mirada llarga, que busquen millorar la qualitat de vida i que s’aniran desenvolupant no només aquest 2021, sinó el 2022 i 2023”, ha recalcat.

7,5 milions de superàvit per utilitzar el 2021

“És un pressupost viu, i patirà variacions sens dubte, i de forma segurament immediata, al gener o febrer ja pot tenir-ne”, ha explicat Albert que ha recordat que “al mes de març i abril té l’aplicació del superàvit que calculem que pot ser de 7,5 milions d’euros que ara no apareixen en el pressupost però que seran recursos disponibles a partir d’aquesta data i que ja hi comptem”. Aquests 7,5 milions aniran repartits: 2,5 a pressupost ordinari, 2,5 a inversions i 2,5 pendents de la Covid i de l’evolució d’ingressos.

El tinent de Serveis Generals ha destacat que “és un pressupost amb menys ingressos però en canvi amb més recursos, perquè podem alliberar partides pressupostàries i donar resposta a les necessitats de la ciutadania”. També l’alcalde Jordi Ballart ha manifestat que la “revisió serà periòdica” ja que a més del superàvit també “en algun moment ens arribaran fons europeus, que per ara desconeixem com i quan. I des del govern espanyol s’ha fet l’anunci de partides destinades a la Covid que repercutirien en prop de 10 milions a Terrassa però que per ara tampoc sabem si arribaran i que ajudarien a donar més aire al pressupost”.

En l’apartat d’inversions, el govern té previst dedicar-hi 13,7 milions en el desenvolupament de diversos projectes, que com ja s’ha mencionat, tindran continuïtat la majoria d’ells en els anys posteriors.

D’altra banda, el republicà afirma que “la Covid ha accelerat els canvis en les problemàtiques o mancances que ja havíem detectat. Hem d’anar en compte amb les decisions que prenguem perquè afectaran directament al 2022. No podem hipotecar els pressupostos futurs: hem de ser sostenibles econòmicament, socialment i mediambientalment”. Un dels efectes del coronavirus, ha dit, és que “la utilització de l’espai públic de la ciutadania ha canviat, i per això hi ha partides a recuperar aquest espai estratègic amb nous equipaments, nous itineraris i formes de transport, més espais pels vianants per poder gaudir de la ciutat, més activitats però menys nombroses en públic, etc. També ha afectat en la necessitat de descentralitzar l’administració i la seva relació amb la ciutadania, on aquí també entra la transformació digital”, ha sentenciat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa