Tenint en compte les dades relatives a l’índex de preus al consum publicades per l’INE, PIMEC reitera que atesa la incidència dels preus dels productes energètics en el comportament general de l’IPC i de l’increment de preu de les matèries primeres, cal adoptar mesures per reduir el seu impacte. Algunes d’aquestes mesures podrien passar per modificar el sistema de retribució de la generació elèctrica, continuar amb la penetració de la generació a partir d’energies renovables i adoptar polítiques decidides per pal·liar els efectes negatius de l’augment de preus de matèries primeres. A partir de l’IPC de juny, PIMEC destaca que:
- L’IPC de juny, com al maig, continua en el nivell més alt des de febrer de 2019.
- L’augment de l’IPC és conseqüència dels augments dels productes energètics.
- La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, és molt moderada (0,2% a Espanya i 0,1% a Catalunya).
L’augment dels preus no varien a Espanya ni a Catalunya i continuen en el 2,7% en el primer cas i en el 2,6% en el segon cas, en relació a fa un any. Per segon mes consecutiu tenim el creixement dels preus de l’IPC en el nivell més alt de de febrer de 2017.
Aquest augment de preus està relacionat amb el comportament dels preus de l’energia, que incideix en l’habitatge (+10,9%), la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua va augmentar un +22,1%, i en el transport (+8,9%), els carburants i combustibles van augmentar un +17,2%. En sentit contrari, evolucionen els preus de les comunicacions (-4,5%), el lleure i la cultura (-0,8%), l’hoteleria i restauració (-0,5%), les begudes alcohòliques i tabac (-0,3%) i l’ensenyament (-0,2). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa en el +0,2% a Espanya i en el +0,1% a Catalunya.
Per grups, a Catalunya, destaquen els creixements dels preus en termes interanuals del transport (+9,4%) i de l’habitatge (+9,1%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb les comunicacions (-4,5%), l’ensenyament (-4,0%) i l’hoteleria i restauració (-1,3%).
Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació al mes anterior, puja una dècima a Espanya (del 2,4% al 2,5%) i baixa a la UM (del 2,0% a l’1,9%). Aquesta dinàmica situa, per tercer mes consecutiu, la taxa d’Espanya per sobre de la UM, fet que no passava des de setembre de 2018, i suposa una incidència negativa en la competitivitat via preus respecte als països europeus.
Finalment, cal esmentar amb preocupació l’evolució alcista que ve registrant des de finals de l’any passat els preus de primeres matèries, components i serveis de transport internacional, que s’afegeixen als energètics -petroli i electricitat-, amb un clar impacte negatiu sobre empreses de la indústria i la construcció. Aquest fet està provocant una pujada continuada dels preus industrials, que s’han incrementat per sobre del 9% des de principi del 2021, i acabarà incidint en els preus al consum. Per aquest motiu, demanem a les administracions públiques que preguin les mesures oportunes per fer front a aquest problema i a la seva incidència en el teixit productiu.
