Pere Navarro, exalcalde de Terrassa, és el president del Comitè Executiu i l’Equip Directiu i el delegat especial de l’Estat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, una institució pública creada l’any 1916 pel govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona, que arriba ja a 105 anys.
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona és un gran desconegut, sobretot per la gent del carrer. Què és exactament? Ens ho pot explicar amb paraules clares?
Gaudim d’un patrimoni públic molt important: cinc milions de metres quadrats de polígon industrial, més edificis annexos, i altres repartits pel territori. Tenim els ingressos suficients per fer promoció econòmica.
Reben algun euro dels pressupostos públics?
Cap. Ni un. A la ciutadania no li costa ni un euro. Ara inaugurarem una gran nau per indústries 4.0. També tenim la primera incubadora d’impressió 3D d’Europa i ja s’han incubat 70 empreses. Un dels socis és el Leitat de Terrassa. Del que es tracta és de crear comunitat d’empreses molt innovadores. Lliga amb la incorporació de Wallbox, que ja ha començat a cotitzar a la borsa de Nova York. En poc temps, serà la primera empresa del món en carregadors intel·ligents per a vehicles elèctrics. El CZF és un agent actiu, un motor de dinamització de l’àrea metropolitana de Barcelona, en constant moviment. Generem oportunitats per al desenvolupament de la indústria del futur, connectada amb la sostenibilitat, la innovació, i amb projecció internacional. I sí, bona part de la nostra tasca és desconeguda, s’ha de reconèixer. Fins i tot hi ha qui no sap on és el polígon. És un dels aspectes que mirem de canviar i de millorar.
El recent BNEW – Barcelona New Economy Week ha estat un fenomen. S’ampliarà, creixerà?
Ha estat un esdeveniment híbrid i 100% professional organitzat. L’objectiu ha estat impulsar la recuperació econòmica global. A la logística, el sector immobiliari, la indústria digital, l’eCommerce i les zones econòmiques, ha incorporat mobilitat, sostenibilitat, ciència, talent i ciutat. Durant els quatre dies de l’esdeveniment, que ha generat 240 hores de contingut, ha comptat amb 12.137 persones que han seguit les activitats “online” i 3.000 més que ho han fet físicament al llarg dels quatre dies de BNEW. Així mateix, s’ha arribat a un total de 33.828 visualitzacions. Les sessions més seguides han estat les dels Inspirational Speakers, seguides de les dels verticals de logística, immobiliària, indústria digital, sostenibilitat i eCommerce. BNEW 2021 tanca amb una participació rècord i consolida Barcelona com a capital mundial de la nova economia.
Una gran pregunta: Com se’n pot beneficiar Terrassa, la ciutat i la seva indústria, del Consorci de la Zona Franca?
De moltes maneres. Creem un “pool” mundial d’indústria 4.0. Per tant, si hi ha alguna “star-up” que hi treballi, pot anar a incubar al polígon en condicions molt favorables. I dir que ja n’hi ha alguna de Terrassa al CZF. No puc fer publicitat, però n’hi ha una que fa ulleres amb impressió 3D. Les han posat a la venda i ja funcionen. El que fem és impregnar el conjunt del territori. No es queda a la ciutat de Barcelona. Impregna el conjunt del país. Sobretot, la Regió Metropolitana, que inclou els 4,5-5 milions d’habitants de 147 municipis. Un “pool” tan potent fa que inversions d’altres llocs puguin aterrar aquí. A Barcelona és possible, però hi ha ja molt pocs metres quadrats. S’han de veure altres oportunitats dins de la regió. En una ciutat com Terrassa, per exemple, hi ha diversos polígons pendents de desenvolupar i que serien uns espais ideals per posar-hi activitats, algunes relacionades amb la logística, en especial amb el creixement del comerç electrònic. I parlo de la logística d’última milla, la d’abans d’arribar a casa. No està robotitzadada i ocupa més treballadors. Hi ha empreses ja ubicades aquí i que són potents, de fotònica, al Parc Audiovisual. Es lliguen amb nosaltres perquè tenim relacions amb tot el territori. Leitat, per exemple, ara és més conegut perquè està associat a nosaltres, i anem pel món explicant tot el que es fa. Parlem amb Bogotà, amb Tànger, amb Lisboa. Hi ha una expansió internacional. I en l’edició del Barcelona New Economy Week 2022 segur que hi ha molts professionals de Terrassa que s’hi podrien registrar. Per fer xarxa amb gent de Barcelona, d’Àfrica. N’hem d’aprendre, i és molt útil.
Recuperem el discurs que Terrassa també es Barcelona? Reconeix que es va perdre?
Sí, i em sembla un error. Perquè aquí es van fer uns Jocs Olímpics perquè estàvem al costat de Barcelona i per un alcalde que es deia Manel Royes. Si Terrassa hagués estat en mig del no-res.. Terrassa ha tingut i té oportunitats per ser al costat de Barcelona. Haguéssim tingut història, unes esglésies magnífiques, però res més. És veritat que Barcelona tendeix a xuclar-ho tot, i això no agrada. Ara bé, si arribes a acords amb la ciutat i amb l’Àrea Metropolitana i es fa una planificació conjunta en pots treure beneficis i oportunitats. S’han d’aprofitar les sinergies.
Cambra de Terrassa i patronal Cecot estan d’acord en aquesta nova mirada cap a Barcelona?
Sí. Oblidar-se que Barcelona és al costat és un error, de la mateixa manera que ho és mirar de competir-hi. És una barbaritat. Terrassa té una personalitat clara, un patrimoni impressionant, una història de 2.000 anys. A partir d’aquí, pensem que és una garantia per no ser sumisos a Barcelona, per no ser un barri o un simple carrer.
Com s’afronta la postpandèmia?
Vam parlar amb totes les empreses del polígon per preguntar en plena pandèmia com estaven de salut -i vam detectar que en l’àmbit laboral la gent no s’infectava, que ho feia en el social-; com estaven econòmicament, i vàrem constatar que totes tenien tensions de tresoreria però que podien resistir. I tres, què necessitaven. En el punt dos vàrem diferir els lloguers, i els hi va anar molt bé. Els hi vam fer d’intermediaris amb el govern d’Espanya per gestionar els famosos fons ICO. El que ens deien les empreses ho traslladàvem als ministeris corresponents, que van incorporar suggeriments.
Li demanava com està la situació Postpandèmia. Es noten canvis, crisi?
Que jo sàpiga, cap empresa del polígon industrial de la Zona Franca ha plegat. Llevat de Nissan, però les raons són unes altres. Era una estratègia de grup internacional. Sí que unes empreses ho han passat malament, però altres han treballat més del que podien, com les de logística o les que tenien relació amb temes sanitaris i de supermercats. La gent havia de comprar menjar. Els flequers de Terrassa han treballat més que mai. Algun empresari m’ha comentat: “Ens va tan bé que ens fa vergonya dir-ho”. L’economia ha baixat, però no s’ha destruït com a la crisi anterior. I ara el rebot és molt important. Sempre ho havia dit jo, i en tinc testimonis.
Com a coneixedor de Terrassa, sap que el petit comerç les passa magres. Què li sembla?
El petit comerç és la vida de les ciutats mediterrànies. L’espectacle de les persianes baixades empobreix. Calen polítiques públiques per redreçar-ho. I per animar la gent, per intentar adaptar els lloguers a la realitat. S’ha d’entendre que és millor cobrar menys que no cobrar res. S’ha de parlar amb els propietaris. Que entenguin que uns carrers més vius generen una dinàmica positiva. Crec que és compatible el petit comerç amb el comerç en línia. Ara hi ha la tendència a les botigues a oferir-te sensacions. I els serveis, com tallar el pèl, no t’ho portaran a casa les grans companyies. Els serveis triomfen. La botiga de fa 30-40 anys sí que ha desaparegut. El concepte actual és diferent. Però tot requereix una nova planificació, que no és només urbanística. Hi ha ciutats del món que s’han transformat de dalt a baix quan semblava impossible, com Medellín, a Colòmbia, que era la ciutat més perillosa del món. I ara és un exemple, i van creure que podien sortir del forat. A les nostres ciutats no ens hem de resignar.
La restauració sí que funciona. Hi està d’acord?
Sí. I em sembla molt bé que hi hagi restaurants, però hi ha d’haver altres ofertes.
Què fa un exalcalde de Terrassa al Consorci de la Zona Franca?
Una mica d’alcalde, amb tota l’experiència acumulada, que intento aplicar. He tingut una vida intensa. Tot això és un bagatge que he acumulat. I vull que Barcelona miri cap al polígon industrial. Pensem que cada dia van a treballar-hi 20.000 persones. És un dels llocs del país que crea més riquesa. I perquè no existeix en l’imaginari de la gent? Volem que sigui més bonic, més ciutat, amb més zones verdes, obert a activitats socials i culturals. En el fons, és fer d’alcalde. Voldria que el 2022 acollís algun acte de la Mercè, i que hi passés una mitja marató. Tenim uns carrers amples que els caps de setmana estan buits. La gent s’ha de fer seu el polígon i saber que genera riquesa.
L’escolten i li fan cas?
Cada cop més. Era una cosa que havia quedat mig desapareguda. Ara el difonem, hem fet coses noves, ens hem posat al mapa. Crec que ja no hi ha la imatge de ser una canongia.
I sobre tota la polèmica de l’ampliació de l’aeroport què en pensa?
L’aeroport s’ha d’ampliar. I diré més: hi ha poques conurbacions urbanes al món com la Regió Metropolitana de Barcelona, amb tanta zona verda i natural protegida com la que envolta la zona de l’aeroport. Es pot mirar un mapa i comprovar-ho. Si busques la Ricarda no la trobes. Només és un puntet. Podríem traslladar l’aeroport a un altre lloc. És una possibilitat. Però, on? Si no s’amplia l’aeroport, no passa res, però…. Barcelona perd oportunitats. I al final les pateixen treballadors i treballadores. Els que són rics continuaran sent rics. No hi ha dubte. Però amb un aeroport de Barcelona més competitiu hi hauria més llocs de feina, viatges en avió més barats. L’ampliació es decideix ara, i en un futur pròxim la contaminació generada pels avions disminuirà, com passa ara amb els cotxes, que cada cop n’hi ha més d’híbrids i elèctrics. Amb els avions passa una cosa semblant. Quan contaminin menys i facin menys soroll direm: “Madrid ja té la T “xxxxx” i nosaltres res”. El problema és que si Barcelona no s’amplia serà una terminal satèl·lit de Madrid. Això ho va dir algú poc sospitòs d’espanyolista com és Ramon Tremosa. Respectant la Ricarda, sent respectuós amb el medi, s’ha de ser respectuós amb les necessitats de la gent.
