La Cecot i altres patronals catalanes han alertat de la inseguretat jurídica en matèria de formació professional obligatòria provocada per una sentència de l’Audiència Nacional. Aquesta sentencia diu que “la formació obligatòria en Prevenció de Riscos Laborals (PRL) no pot ser bonificable“, un fet que ha generat malestar i inquietud en les organitzacions empresarials, les empreses i en el sector de la formació.
La sentència té una gran transcendència per a les empreses de tots els sectors, “ja siguin de sectors industrials com, per exemple, les del sector de l’alimentació i restauració quant a la formació en manipulació d’aliments”. Cecot, Ciesc i UEI expressen públicament la preocupació dels sectors que representen per la “indefinició generada” per aquesta sentència i insisteixen a recordar al Ministeri de Treball que “la cotització per a la formació professional del treballador que genera l’import per a la formació bonificada prové del 0,7% que cotitzen empreses i treballadors, corresponent un 0,60% a l’empresa i un 0,10% al treballador”.
Exigeixin que s’aclareixi “que les accions formatives obligatòries son bonificables”
Davant d’aquest fer, Cecot, Ciesc i UEI demanen al Govern que aprovi de manera urgent l’Avantprojecte de Llei per modificar el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació “perquè s’expliciti clarament que les accions formatives obligatòries son bonificables”. Del contrari, exposen que això “pot tenir gran transcendència en matèria de formació bonificada amb les quotes de la Seguretat Social”
“Les empreses han de poder destinar l’import del crèdit de bonificació de la formació contínua a aquella formació que consideren més adequada a les seves necessitats productives i a la capacitació necessària dels treballadors”, exposen.
Discrepància entre dos organismes del Ministeri de Treball
Tanmateix, la Cecot comunica que el SEPE i FUNDAE mantenen que la bonificació de la formació en PRL és “perfectament legal” i continuen tramitant els cursos com a bonificables. La discrepància amb la ITSS genera un context de total inseguretat jurídica en el teixit empresarial i en les mateixes organitzacions empresarials a l’hora d’assessorar a les empreses.
No obstant això la Inspecció de Treball (ITSS) manté el criteri contrari. Aquesta discrepància entre dos organismes del Ministeri de Treball que interpreten la norma de manera contrària situa a les empreses en un context de total inseguretat jurídica.
