MINA Aigües de Terrassa presentarà un recurs d’apel·lació en contra de la decisió del jutjat contenciós administratiu 9 de Barcelona, que va desestimar l’aplicació de mesures cautelars sol·licitada per l’empresa en el litigi amb l’Ajuntament per la gestió de l’aigua. L’empresa volia que el jutjat suspengués els acords municipals del passat 1 de desembre mentre no hi hagués una resolució judicial definitiva del litigi, en considerar que hi podia haver un perjudici per a la companyia. Aquests acords del ple de Terrassa establien la finalització del contracte de concessió i la reversió de béns, però imposava també una pròrroga forçosa del servei fins al mes de juny, a l’espera que l’Ajuntament decideixi com vol gestionar l’aigua a partir d’aquest moment. La jutge va entendre en un primer moment que durant aquest període de pròrroga no existeix perjudici per a l’empresa.
MINA no està d’acord amb la desestimació de mesures cautelars perquè, segons ha explicat l’empresa, la imposició de la pròrroga forçosa no era necessària perquè l’empresa continués oferint el servei mentre l’Ajuntament decidia el format de gestió futura. A més, asseguren que amb la pròrroga el consistori ha endurit les condicions del contracte, el que suposa “un impacte del 40% en el benefici” de la companyia. Són, diuen, una condicions “molt dures”.
Des de MINA expliquen que no es posa en discussió “la capacitat de l’Ajuntament en l’exercici de la seva competència” per a la gestió de l’aigua, però demanen que el procés de municipalització es faci “dins el marc legal”. En el debat de fons, l’empresa també reclama que en la valoració econòmica per a la reversió de bens es tingui en compte també “el lucre cessant” i no només els actius. MINA recorda, a més, que hi ha béns que no poden revertir perquè hi ha instal·lacions que donen servei a altres municipis -Matadepera, Rellinars, Viladecavalls, Ullastrell, Vacarisses- i d’altres que ja eren propietat de l’empresa abans de l’entrada de l’Ajuntament el 1941 i que, per tant, no poden revertir al consistori.
Amb tot, l’empresa recorre ara la desestimació de mesures cautelars, manté viva l’esperança que en la resolució del contenciós se’ls doni la raó i no descarta demanar noves mesures cautelars si, en un moment posterior, es posen de relleu perjudicis que no s’hagin observat en aquest moment.
