MónTerrassa
Sang jove per aportar vida i energia renovada al Mercat de la Independència
  • CA

Tots els camins porten a Roma, o això és el que sembla. A Terrassa passa una mica el mateix amb el Mercat de la Independència, al vell mig del centre de la ciutat. Els i les egarenques han demostrat tenir una gran estima pel seu mercat durant aquest any de COVID, i així ho mostren les dades de comandes a domicili al llarg d’aquest període: 3.781 repartiments a domicili. Ara, amb unes condicions sanitàries més favorables, han augmentat les riuades de clients pels passadissos del recinte, i amb elles també ha augmentat el nombre de joves que treballin en aquest mercat, que aporten vida, energia i somriures en aquest ambient de feina.

La Ivet Vélez, tot i ser la treballadora més jove del mercat amb 18 anys, acumula anys i panys d’experiència a les seves esquenes: “Des que vaig néixer que trepitjo el mercat”. És filla de l’Albert Vélez, el propietari de la cafeteria Origen, la més veterana del recinte, i des de ben petita que ajuda a la parada, sobretot en dates especials com a La Fira Modernista o per la Festa Major. Seva va ser la idea de formar un grup amb tots els joves que treballessin al mercat, just tornant del confinament. “Vaig veure més joves que mai treballant al mercat i vaig decidir que era l’hora de reunir-se i formar un grup de companys de professió, i amics”.

Marc Jiménez treballa a una parada de queviures italians | Arnau Fort

La seva primera companya no va haver de buscar-la, sinó que més aviat se la va trobar de cara. Va ser la Soraya Altimira, companya de la Ivet a la cafeteria Origen, i juntes des del primer moment han format un dels duos més icònics del lloc. La Soraya va començar a treballar en aquesta cafeteria per lligams familiars i des d’aleshores s’ha fet un nom dins el mercat: “L’ambient és molt familiar. No només els paradistes, la gent que ve cada dia de seguida et coneix”. Tant ella com la Ivet treballen tota la setmana amb excepció dels dilluns i diumenges, i coincideixen a dir que estan enamorades amb la seva clientela: “Aquí la gent és molt més directa que a un supermercat, saben bé el que volen. Són més de mercat”.

Al costat de la cafeteria Origen s’hi troba la parada de queviures italians, Pastificcio Fiorano, i al darrere del seu mostrador hi és en Marc Jiménez. Tot i la seva joventut demostra dia rere dia ser una de les persones amb més passió i dedicació per la feina al mercat. La seva família va adquirir la parada l’agost del passat 2020 i des d’aleshores no hi ha hagut cap dia en que en Marc no estigués en peu de guerra.

Emma Rodríguez, al Mercat | Arnau Fort

Canviant cap al passadís central del mercat, es troba un aparador sempre atapeït, especialment els migdies. Es tracta de la parada de llegums cuits i menjar preparat Areny Claverol, un dels punts de venda de dinars per emportar present al mercat des de fa més de 50 anys. Allà hi treballen la Cristina Hernández i en Joan Camps. “Treballar al mercat és com viure a un petit poble, on hi ha sempre bon rotllo i tothom et coneix”, diu la Cristina. Tots dos, acostumats a les altes càrregues de treball per la munió de gent que sovint s’acumula a la seva parada, coincideixen a dir que tot i això, l’ambient que viuen amb el client és magnífic.

Arribant a l’ala dreta del recinte s’hi troben en un passadís les peixateries, i un altre que està majoritàriament cobert per carnisseries. En una d’aquestes xarcuteries, concretament al Món Salat, hi treballa la Paula Trullàs, qui va començar la seva feina al mercat un cop acabat el passat estiu quan la propietat de la parada on treballa va ser traspassada a la seva mare. Ella té una visió un pèl diferent de la resta de protagonistes respecte la feina al mercat: tot i afirmar que l’ambient que viu és sempre acollidor, també accepta que sovint la seva clientela es fa una mica estressant. “La gent ho vol tot aquí i ja, al moment”, explica recordant dates assenyalades al calendari com el Nadal.

Paula Trullàs, treballant al Mercat | Arnau Fort

Abans d’abandonar l’edifici, just el passadís previ a les peixateries s’hi troba una petita parada de bolets i menjar vegetarià anomenada Bolets & Co. Allà, atenent al públic hi és l’Emma Rodríguez, una de les persones més entranyables i properes del mercat, tot i que també se la pot trobar cada matí prenent el seu cafè a la Cafeteria Origen. L’estima que sent per aquest lloc queda palesa quan diu que “aquí es té més temps i dedicació pel client que en un súper corrent, és un ambient més casolà”. És coneguda per tothom aquí tot i portar poc més d’un any treballant-hi, i això es deu al seu currículum en el mercat, ja que ha estat a dues parades més, abans d’arribar a Bolets & Co.

Sortint del mercat, i havent-hi fet tot el seu recorregut, s’acaba amb una sensació de buidor, però a la vegada satisfacció. L’energia positiva que desprenen els i les paradistes combinada amb els seus somriures conviden a tornar-hi aviat. Cada una de les anteriors persones posa el seu gra de sorra per mantenir amb vida una professió que molta gent donava per morta fa temps, però realment està més viva que mai. Perquè el mercat no s’apaga, i molt menys amb la nova generació emergent de paradistes que asseguren el futur del Mercat de la Independència per molts anys més.

Ivet Vélez i Soraya Altimira,a la cafeteria del Mercat | Arnau Fort

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa