Catalunya ha viscut per primer cop l’aixecament d’un peatge. Els primers usuaris que han trobat les barreres dels peatges aixecades a l’AP-7 entre Salou i Alacant i han pogut circular per aquest tram sense pagar aplaudien la decisió. “Ja paguem prou impostos i fa anys que les carreteres haurien de ser de franc”, diu l’Antonio, veí de Manresa, des de l’àrea de servei del Baix Ebre, a l’Aldea, en declaracions a l’ACN. “És un fet històric i bastant agradable que imagino que serà un gran pas per a la gent i per a l’economia”, afegeix en Javier, de València.
Els conductors han explicat que arribar al peatge i passar de llarg sense aturar-se és una sensació “molt còmoda”. “A sobre pots fer més via, no has d’esperar ni fer cues”, insisteixen. “Està molt bé i és una sensació estupenda no haver de pagar”, afegien. Però darrere d’aquesta alegria s’hi amaguen tot un seguit de dubtes: ara el cost del manteniment de les autopistes que fins ara eren de pagament anirà als Pressupostos Generals de l’Estat, no hi ha model de manteniment de les autopistes i autovies, que ara pagaran els qui no les fan servir. Si bé l’AP-7 s’ha pagat i repagat, és bo l’aixecament dels peatges? Quina seria el millor model de gestió? Una vinyeta?
El membre de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana del Col·legi d’Economistes, Àlvar Garola, intenta donar resposta a algunes d’aquestes qüestions. A l’expert el que li treu la són és que s’estan aixecant peatges sense un model alternatiu de finançament d’aquestes vies. No hi ha hagut mai un model únic: peatge, peatge a l’ombra, gratuïtes…
El manteniment i gestió d’aquestes vies no té un model homogeni a l’Estat. I és d’aquí d’on plora la criatura, a Catalunya hem pagat l’AP7 des de fa 40 anys, i, en canvi, en altres zones de l’Estat, no conceben el concepte de pagar per circular per una autopista. “Aquests greuges són els que fan que els usuaris celebrin aquest aixecament”, recorda.
Pagar les autopistes ara vindrà per via pressupostària, que dependrà de les prioritats de cada govern o l’administració. “Això no és bo ni dolent”, ressalta.
Així doncs, a partir d’ara, qui no té carnet de conduir també pagarà aquestes autopistes -“a més de vies d’altes prestacions gratuïtes o peatge a l’ombra pagat pels impostos”-. L’expert apunta que el manteniment d’aquestes vies ascendeix a entre 50.000 i 60.000 euros anuals per quilòmetre.
Quina seria la solució? “El que marca cada cop més la Unió Europea és que les vies d’altes prestacions les paguen els usuaris, no hi ha una obligació però és el que recomanen. Bé amb peatges o amb vinyeta, com proposa la Generalitat”, explica Garola. Qui utilitza, paga.
Concretament el Govern aposta des de fa mesos per un model d’eurovinyeta, una tarifa plana per utilitzar autopistes i autovies. “Una solució fàcil i ràpida de solucionar el problema”, segona apunta l’expert, donat que, com el més car d’una autopista és construir-la (i l’AP-7 ja està feta) el cost de mantenir-la mitjançant una vinyeta es tradueix en 80 o 90 euros anuals per vehicle, tal com s’apunta des del Departament de Territori.
De la seva banda, l’Estat espanyol no ha fet una proposta clara i, en canvi, el manteniment d’aquestes vies, vençuda la concessió, s’haurà de tornar a licitar. La Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT) recorda que l’Estat recapta cada any 13.000 milions d’euros mitjançant l’impost als hidrocarburs, un finançament que hauria de servir per mantenir tota la xarxa i fer-hi les obres de millora necessàries per garantir-ne la fluïdesa i la seguretat.
I qui l’ha de gestionar, una concessió a una empresa o un ens públic? “M’és igual, crec que el més important és que qui ho gestioni, gestioni tota la xarxa sencera i que, tot i que ho gestioni un privat, el sector públic ha de tenir totes les eines per controlar la gestió i la qualitat del servei”, rebla Garola.
