Sibil.linament, el banc basc vol anar fent de les seves. Al “regal” d’UNNIM, hi respon amb la prepotència i la insensibilitat. Des de la talaia freda d’un despatx a Madrid, va decidint –davant d’un mapa, sense trepitjar el terreny– quins punts de venda tanca. Fins al punt d’importar-li un rave l’encabritada de la clientela… Convenir que n’hi ha prou amb tan sols 6 oficines per a donar servei a la tercera ciutat catalana passa de taca d’oli. En el cas terrassenc, aquest rati equival a més de 40.000 caps per barret… Quins pebrots !
No voldran pas que em decideixi a llistar el missatge subliminal dels seus antics spots publicitaris, raspallant la clientela. On és aquell senyoratge de llavors ?
Dessota la digitalització no es pot justificar, tampoc, la poca motivació professional que palesen bona part dels seus empleats. “Sotto voce”, manifesten la forta pressió que la direcció de l’entitat exerceix sobre ells. Sense adonar-se’n, s’aboca i trasllada a la gent que va a oficines. Com que aquesta no té un pèl de tonta, ho copsa ràpidament i acaba tot llastimosament… I així va tot, amb una sabata i una espardenya.
Obliden el principi que “el client és la part més important del negoci”? Entre l’extrem de l’època de les caixes –amb una agència, cada tres/quatre cantonades– i l’actual hi ha un abisme. No hi podria haver un punt intermig d’entesa i harmonia ? Es plantegen, algun moment, en què consisteix un bon servei ? Tracten amb persones i no pas amb ninots. Algú amb coneixement de causa ho havia de dir, buidant el pap. No endebades vaig bregar-hi al llarg de 34 anys, “donant-ho” tot.
Fent un pas endavant, no hi ha dret a voler retallar i escapçar tota referència u olor al que representa l’antiga obra social de la Caixa de Terrassa, amb 134 anys d’història. Per a tots els terrassencs, començant per mi, el Centre Cultural i la FUPAR han deixat un pòsit i una empremta de fortes arrels. Qui són ells per a decidir –d’avui per demà– que els “bategen” com “Factoria” cultural i “Factoria” Social de Terrassa? De ben segur que no tenen la més remota idea de la foscor i mala maror que traspua el nom de la “Factoria”… Per tot plegat, els recomano que s’empassin la mala bava i guardin el corró. Pels qui no troben l ́equivalència castellana d ́aquest mot, és “rodillo”.
……………………………………………………………………………………………
Josep Ballbè i Urrit.
